El sector del conill continua en estat crític a causa de l’augment de les despeses de producció

El sector del conill fa anys que pateix pèrdues degut a les baixes cotitzacions que fan que els productors no arribin a cobrir les despeses de producció. Es tracta d’una situació endèmica que en el darrer any s’ha agreujat per l’encariment del pinso i de l’energia. Tot plegat, fa que cada vegada quedin menys granges. Segons dades del Ministeri d’Agricultura, en els darrers cinc anys a Catalunya han tancat el 30% de les explotacions, fins arribar a les 413, i hi ha un 25% menys de conilles. Per tot plegat, el sector reclama canvis perquè el mercat, que se centralitza en una única llotja, tingui en compte els costos de producció, ja que la situació actual “no se suporta”, afirma Josep Moncunill, granger de Torà (Segarra).

Als productors de conill fa temps que no els surten els números degut als baixos preus en origen, l’increment de les matèries primeres i la desmedicalització, que ha fet augmentar la mortalitat a les granges al voltant del 10%.

Per una banda, el sector creu que és urgent canviar el sistema de cotització de l’Associació Espanyola de Llotges i Mercats en Origen (AELMO), ja que el preu de venda que s’hi fixa acostuma a ser més baix que el cost de producció. El representant de la Confederació Nacional de Cunicultors (Conacun) a Catalunya, Aragó i Comunitat Valenciana a la llotja, Josep Moncunill, afirma que aquest sistema els “acaba d’enfonsar” perquè no contempla els productors ni les despeses, sinó que beneficia el sector industrial i les grans cadenes de supermercats i defensa que cal un canvi perquè “el preu ha de sortir des de baix i s’ha d’anar marcant segons els costos”.

A això, cal sumar-hi l’augment del preu de l’alimentació al voltant del 33%, segons Unió de Pagesos, degut principalment a la pujada del preu del pinso, que és la despesa més important de les granges. De mitjana, el preu del pinso es troba en els 26,8 euros per cada 100 quilos. A tall d’exemple, Moncunill explica que per una tona d’una classe de pinso que abans li costava uns dos-cents euros i escaig, ara en paga 420. Això, a banda del preu de l’electricitat que en granges automatitzades com la d’aquest ramader de Torà s’ha doblat.

Tot plegat, ha fet agreujar les pèrdues que des de fa anys arrossega el sector. En xifres, el cost actual per produir un quilo de carn és de 2,81 euros, mentre que a la llotja el preu que es paga és de 2,60 euros per quilo, és a dir 21 cèntims per sota. Tenint en compte que el pes de mitjana per conill és d’uns 2 quilos, els ramaders estan perden 0,42 euros per animal.
“No se suporta, van caient les granges. Anem aguantant, però arriba un moment en què hem de tancar. Aquest és el problema, no se suporta”, lamenta Moncunill. De fet, les dades del Ministeri d’Agricultura mostren que entre el 2018 i el 2022 a Catalunya s’ha passat de 595 granges amb una capacitat de 225.595 conilles (de 1.203.954 animals totals) a 413 granges amb 167.978 conilles (de 960.304 animals totals), el que suposa un 30% menys de granges i un 25% menys de conilles.

La tendència d’abandonar el sector continua i, segons Unió de Pagesos, durant el primer semestre del 2022 unes 26 granges més també han tancat les seves portes, passant de 413 a 387. Davant d’aquest escenari, el sector, bona part del qual es concentra a les comarques de la Catalunya Central, es queda amb un futur complicat per la falta de relleu generacional.

L’edat mitjana dels titulars de les granges a Catalunya és de 51,8 anys, per damunt de la mitjana de l’Estat que és de 45,8 anys. “No hi ha granges noves perquè és un sector complicat, treballes de dilluns a diumenge i a damunt per anar a pèrdues la gent ja no s’hi posa”, explica Moncunill, que afegeix que moltes vegades són els mateixos familiars que treballen al sector els que “desanimen” els fills perquè no s’hi incorporin.