Desenvolupen una eina informàtica per calcular la vulnerabilitat de l’aigua davant el musclo zebrat

La Universitat de Lleida (UdL) ha desenvolupat una nova eina informàtica que permet calcular la vulnerabilitat d’una massa d’aigua a la colonització del musclo zebrat (Dreissena polymorpha), una espècie invasora i molt expansiva que provoca greus problemes ecològics i socioeconòmics, afectant els usos de l’aigua. Per fer-ho, l’equip ha comptat amb una mostra de dades de 46 embassaments de cinc demarcacions hidrogràfiques: Ebre, Guadiana, Segura, Miño-Sil i Cantàbric Oriental. Les conclusions de l’estudi indiquen que 16 masses d’aigua tindrien un risc elevat de colonització, 15 un risc intermedi i 15 més un risc baix. Un dels sectors més afectats pel musclo zebrat és el regadiu i molt especialment els regs modernitzats a pressió.

La secció de Limnologia Aplicada del Grup de recerca en dinàmica fluvial (RIUS) de la UdL ha desenvolupat un programa informàtic, d’ús fàcil i intuïtiu, calibrant de nou l’índex de vulnerabilitat de masses d’aigua davant el musclo zebrat, anomenat IVMC, que va dissenyar al 2008 el professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agroalimentària i Forestal i de Veterinària (ETSEAFIV), Antoni Palau.

L’índex que calibra la vulnerabilitat té en compte 24 variables distribuïdes en cinc blocs: característiques ecològiques de la massa d’aigua, presència d’activitats recreatives, connectivitat fluvial i tipus d’aigua, afectació ecològica i socioeconòmica, i variables determinants i excloents. Els valors finals oscil·len entre el 0, per a masses d’aigua no vulnerables, i el 100, per a les que ho són totalment. Sobre la mostra de 46 embassaments, l’IVMC ha oscil·lat entre 12 i 100, amb un valor mitjà de 49,2 i una dispersió de 39,5. Això vol dir que l’índex és capaç de “discriminar escenaris molt diferents”, segons Palau.

El professor de la UdL afegeix que fa 15 anys es va aplicar l’IVMC a la conca de l’Ebre per identificar les masses d’aigua més vulnerables al musclo zebra, que han resultat ser, amb un alt grau de precisió, les actualment colonitzades per l’espècie. Ara, amb l’índex actualitzat, aquesta mateixa demarcació hidrogràfica és la que presenta un grau mitjà de vulnerabilitat més gran, amb un IVMC de 57,2 i una dispersió mitjana de 29,3. La segueixen les del Segura i el Guadiana. Mentre les demarcacions del Miño-Sil i del Cantàbric Oriental presenten valors força dispars, que no són comparables amb la resta atesa la seva baixa representació d’embassaments dins de la mostra estudiada.

Les conclusions també assenyalen que hi ha més diferències en els usos socioeconòmics i els valors de conservació d’aquests embassaments, que entre les característiques limnològiques, hidrològiques i geogràfiques que determinen la seva “vulnerabilitat intrínseca”. De fet, els científics recorden que aquest mol·lusc invasor no té capacitat de remuntar riu amunt o d’arribar a noves masses d’aigua no connectades amb les colonitzades i, per tant, “cal concloure que l’espècie s’ha expandit i continua fent-ho de la mà d’activitats humanes”.

Un dels sectors més afectats pel musclo zebrat és el regadiu i molt especialment els regs modernitzats a pressió, on l’espècie arriba a obstruir per complet les conduccions de petit diàmetre, a reduir de manera substancial el cabal circulant per les de major diàmetre i inutilitzar equips de mesura i gestió de l’aigua. Disposar d’informació sobre la vulnerabilitat de les masses d’aigua com a potencials mitjans aquàtics colonitzables pot ser d’alt interès a l’hora de planificar, per part de les Confederacions Hidrogràfiques, cap a on dirigir amb preferència l’atenció per a identificar “de manera primerenca” l’eventual entrada de l’espècie, així com el seu posterior control”, destaca Antoni Palau.