L’Ajuntament de Vic ha iniciat un projecte per “renaturalitzar” els espais fluvials dels rius Mèder i Gurri al seu pas pel nucli urbà. Les actuacions, que es faran al llarg de 3 km, es portaran a terme durant els pròxims 3 anys. Tindrà una inversió de més de 2 MEUR, dels quals el 95% provenen de fons Next Generation, i compta com a soci el Centre d’Estudi dels Rius Mediterranis adscrit a la UVic. Les actuacions inclouran la construcció de rampes per a peixos, la retirada de murs petits construïts els anys 90 i altres accions per millorar l’estat ecològic d’aquests espais fluvials així com reduir el risc d’inundació a la zona. El projecte és un dels 37 que l’Estat ha escollit per destinar-hi fons europeus.
“Cal que la natura torni a entrar a les ciutats per aconseguir ecosistemes més equilibrats, que són el que aporten salut a les persones”, ha afirmat el regidor de Medi Ambient de Vic, Albert Castells, durant la presentació d’aquest dimarts. El projecte, batejat com a Riberes de Vic, preveu actuacions al tram del riu Mèder comprès entre el pont de la N-152a i la seva desembocadura al riu Gurri. En aquest altre riu també es preveu una actuació fins a uns 150 metres aigües amunt en direcció al Mèder.
Si bé aquest gener han començat a redactar el pla estratègic on es detallaran les actuacions, ja n’han avançat algunes com minimitzar o retirar els petits murs que es van construir els anys 90 de més de 50 cm d’alt que limiten el curs natural de l’aigua. En aquell moment, es van fer per motius més estètics que no pas ecològics.
El director del Centre d’Estudi dels Rius Mediterranis, Marc Ordeix, ha posat un altre actuació “exemplar”: la construcció d’una rampa per peixos a la resclosa de sota del pont romànic de les Adoberies. “La veurà molta gent i es farà de forma respectuosa amb l’arquitectura però que funcioni per a peixos i llúdrigues”. També es farà una actuació a l’antiga resclosa del Gurri que s’haurà d’enderrocar per problemes de connectivitat i moviment de peixos i fauna.
Millorar la resiliència de la ciutat en aquest punt davant temporals com el Glòria és un altre dels objectius estratègics. “El canvi climàtic porta sequera extrema com l’actual i també cops de riu cada cop més intensos i ens hem de preparar tenint els rius més a punt pel que pugui passar”, afirma Ordeix. És per això que les accions d’aquest projecte també busquen reduir el risc d’inundabilitat. També hi haurà un apartat de participació ciutadana, sobretot en l’àmbit dels usos de l’espai fluvial.
Un projecte “exemplar” escollit per l’Estat
Aquest projecte és un dels 37 que ha seleccionat l’Estat per destinar-hi fons Next Generation. La representant de la Fundació Biodiversitat d’àmbit estatal, Victoria Pérez, ha explicat que s’ha valorat sobretot la seva capacitat “transformadora” i el seu caràcter “exemplar” per haver implicat experts i tècnics durant tot el procés. En aquest cas concret 1,8 MEUR provenen d’aquests fons i la resta fins arribar als més de 2 MEUR es finançaran amb fons propis del consistori i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis.
Anar més enllà de l’Anella Verda
El riu Mèder, al seu pas pel nucli urbà de Vic, entre l’antic molí d’en Saborit i el pont de l’avinguda dels Països Catalans, era un espai ocupat anteriorment per una indústria tèxtil (antiga fàbrica de Genís Antel). Això ha constrenyit el llit del riu, quedant notablement encaixonat i ha modificat les riberes, que actualment tenen un pendent molt pronunciat i estan pràcticament despoblades de vegetació de ribera autòctona.
La ciutat ha fet importants canvis per millorar la qualitat ambiental, com ara la inauguració de la depuradora els any 90 -fins llavors les aigües residuals s’abocaven directament als rius- o la construcció de l’anomenada Anella Verda de Vic. En ple segle XXI, però, “quedava pendent una gran actuació”, segons el regidor de Medi Ambient, Albert Castells, que permetés millorar els entorns fluvials en aquest punt. De fet, el consistori treballarà per buscar més recursos per seguir avançant en aquest línia en els pròxims anys.
