Territori de Masies continua impulsant projectes artesanals, culturals i de difusió del territori

El foment de l’artesania i la cultura en general són un dels eixos de treball del projecte cooperatiu de Territori de Masies. Més enllà de la protecció i revalorització de la pagesia, aquesta cooperativa formada per veïns, associacions i empreses del Baix Solsonès ha tingut molt clar des que va començar a gestar-se ara ja fa més d’una dècada, que aquest singular territori de masies ha de servir, alhora, per viure-hi i per viure’n. Sigui treballant la terra, o bé de la restauració i l’agroturisme sostenible, o del treball manual, artístic i de difusió del paisatge i la cultura del territori. Donant cobertura a projectes de tota mena d’aquest àmbit, o amb iniciatives com la Diada de Territori de Masies, que cada estiu reuneix al santuari del Miracle desenes de persones, veïnes i visitants de la zona.

“Els actes que organitzem pretenen posar en valor la cultura popular, el patrimoni, el paisatge i l’alimentació del territori”, diu Marina Vilaseca, de Territori de Masies. S’organitzen amb l’objectiu no només de potenciar la coneixença del territori per part del veïnat i els visitants, sinó també “per a defensar i treballar per un Solsonès pagès, actiu, viu i cooperatiu”. Pagès no només des del punt de vista econòmic i de treball, sinó fonamentalment cultural, com a manera de fer i de ser, i això implica també treballar, de manera directa -produint aliment- o indirecta , explicant que som pageses, que ho volem continuar sent, aquí, ara, demà i en el futur llunyà”, conclou Vilaseca.

Projectes artesanals i culturals com els d’Alea Joieria Botànica, Ensabona’t, Lluerna Arquitectura, Porta Disseny o Espai René, o d’altres de difusió del territori, com Sàmara Natura o el de Laura de Castellet, són algunes mostres de les diverses i variades iniciatives a les que es dona suport des de Territori de Masies. Cadascuna d’elles aporta des de la seva singularitat un aspecte del caràcter tan propi d’aquest territori del Baix Solsonès i les comarques veïnes a través de la cultura i l’artesania, però també del paisatge que, al cap i a la fi, també s’ha conformat i modelat a través de diverses generacions de persones que hi han viscut i conviscut.

Sàmara Natura: descoberta i vincle amb l’entorn natural

“El Solsonès té la gran sort de ser rica en natura, i a cavall de la Depressió Central, el Prepirineu i els Pirineus, té una gran varietat d’ambients”, opina Montse Rodríguez, fundadora amb Cristina Torres de Sàmara Natura. Rodríguez reivindica no només la descoberta i el vincle amb l’entorn natural, sinó també del patrimoni cultural i etnològic fruit de segles de vida humana que han moldejat i donat caràcter també al territori.

Montse Rodríguez recorda que els va costar força trobar un nom per a la cooperativa i que finalment es van inspirar en un collaret amb una joia en forma d’una sàmara d’auró, obra de l’artesana Carla Bellera. “Es relacionava molt bé, la sàmara és el fruit de molts arbres presents al Solsonès, i que es dispersa amb el vent per créixer un altre indret i esdevenir arbre, com nosaltres, que volem sembrar consciència ambiental i ajudar a crear vincles amb la natura”, explica Rodríguez.

Alea Joeria Botànica: joies per vestir-se de bosc

La sàmara no és l’únic element natural de la col·lecció de joieria artesana botànica de Carla Bellera, que converteix en joia fulles que ha sortit a collir al bosc. Fins i tot fulles que li porten per a un encàrrec personalitzat. Ho fa combinant les tècniques més tradicionals de tractament de la plata, com soldar, polir, calar o decapar. Però ho completa treballant amb una plata reciclada molt més modelable a la que li dona la forma de fulla, de tal manera que aconsegueix un nivell de representació molt acurat.

“Les joies d’Alea són joies per vestir-se de bosc”, expressa de forma poètica Bellera. Diu que, per ella, una joia no només és un bocinet de plata per fer goig, sinó que transmet també l’amor per la natura de qui se la posa. Per Bellera, l’artesania també cohesiona el territori. “L’artesania aporta diferenciació, identitat, i això acaba fixant la població en el territori, fa d’eix vertebrador”, indica. En clau més econòmica, l’artesania permet diversificar i complementar-se amb altres activitats que es poden donar en un territori.

Espai René: cases amb ànima

Espai René té els seus orígens sobre una antiga botiga d’electrodomèstics de Barcelona, com una extensió més d’un negoci que ja tenia per objectiu “canviar el model de societat, despertar consciències, a través d’un consum diferent”, en paraules de Sílvia Ferrer-Dalmau. Ella i Alfred Capdevila gestionen el projecte, ell des de la botiga, ella, arquitecta de formació, oferint serveis diversos, molt relacionats amb la divulgació de què representa una llar saludable. “Jo no diferencio una cosa de l’altra, m’agrada tenir-ne una visió molt holística”, adverteix ella. Fins que, coincidint amb la pandèmia, van tancar l’Espai René del primer pis de la botiga de Barcelona i van reobrir-lo a la masia de Clariana de Cardener on s’havien traslladat feia un temps.

Ferrer-Dalmau explica que Espai René és un projecte divulgatiu d’un estil de vida saludable, “entenent el concepte de salut de manera holística: la salut del nostre cos, de l’espai on vivim o treballem i de l’entorn exterior, el nostre jardí comú”. En un temps que qui més qui menys va a Ikea, es mostra satisfeta de poder transmetre el seu concepte de “cases amb ànima” tot apoderant les dones que participen en les activitats que hi organitza. “Cases amb ànima és un projecte que neix de la necessitat de recuperar el sentit tradicional de l’arquitectura de l’habitatge”, afirma.

Ensabona’t: cosmètica sense química

“Que la gent sàpiga que una cosmètica molt més natural no només existeix, sinó que fins i tot és possible produir-se-la una mateixa”, diu Maria Àngels Miramunt, referint-se a la pedagogia que fa amb els tallers de sabons naturals que fa amb el projecte Ensabona’t. Ella va aprendre les tècniques de les seves àvies i de la seva mare i ara, tot i estar ja quasi jubilada i gairebé ni vendre els sabons, sí que li agrada impartir els tallers, tant a casa com allà on la demanin.

Miramunt no utilitza ni conservants ni cap mena de producte químic en l’elaboració dels sabons. Només olis, sosa i altres productes naturals, alguns com el romaní i l’espígol collits a l’hort de casa seva, per extreure’n l’essència i donar-los olors i propietats diferents. Sí que ha incorporat el mètode anomenat “en fred”, diferent del que s’havia fet tradicionalment a pagès de sabó en calent. Ara, amb el seu mètode, igual d’artesanal i natural, pot fer també sabó per al cos i, posant-hi una mica més d’oli del que necessita, no hi queda gens de sosa dins el sabó.

Lluerna: arquitectura saludable

Agnès Guasch i Sandra Alcázar van crear fa quatre anys la cooperativa Lluerna Arquitectura. Ho fan sense marxar del Solsonès, com han hagut de fer abans molts altres professionals. “Ho fem davant la necessitat de buscar un tipus d’arquitectura molt més arrelada al territori, buscant estratègies per rehabilitar de forma conscient”, recorda Guasch. “I aplicar la sostenibilitat també en els materials i les maneres de construir, així com les energies que s’utilitzen a casa”, afegeix Alcázar. En definitiva, el que n’anomenen “arquitectura saludable”, aplicable sobretot en la rehabilitació de masies i cases de nucli antic.

Apliquen mirades bioclimàtiques en aquestes rehabilitacions, aprofitant el màxim els recursos naturals. “Saber on ets i aprofitar el màxim allò que l’edifici ja té de forma natural, l’orientació, la ventilació, que moltes cases són de pedra i això genera unes condicions determinades”, diu Alcázar. “Recuperar el que s’ha fet tota la vida”, conclouen aquestes dues artesanes de l’arquitectura. I així en tot, com l’ús de materials propis de la comarca amb els quals s’havien construït tradicionalment les cases, o treballant amb professionals de la comarca.

Laura de Castellet: el paisatge sonor de l’edat mitjana

Laura de Castellet es dedica a la il·lustració, la recerca i la divulgació històrica i la música medieval. Un perfil transversal i alhora molt específic, que es guia pels mateixos paràmetres. Formada en Belles Arts, s’ha doctorat recentment en Història Medieval amb una tesi sobre el paisatge sonor. “Hi restitueixo i analitzo la banda sonora de l’edat mitjana, tant dels instruments i la seva sonoritat, que té molt poc a veure amb el que s’ha divulgat habitualment, però també dels sons de comunicació”. Es refereix als tocs i avisos que es feien amb corns, trompes o campanes, per exemple.

Reivindica poder treballar des del territori, ja d’abans de la pandèmia i el teletreball, com una part més del paisatge. Com a única habitant de Sant Just d’Ardèvol, no hi treballa la terra, “però el sol fet que hi hagi algú, que surti fum de la xemeneia, que hi hagi roba estesa, llenya tallada, hi dona vida”. I també reivindica poder treballar des del territori i per al territori, com amb les il·lustracions que ha fet per a Territori de Masies. “És molt diferent dibuixar una masia del Penedès o una del Solsonès, i per saber-ho, s’ha d’haver trepitjat territori”, remarca.

Porta Disseny: els codis del territori

Ramon Porta, de Porta Disseny, parteix de la base que “el disseny gràfic és comunicació, i l’objectiu és afavorir la vida de la gent”. Ell, conscient que la part més contemporània del disseny s’ha vinculat molt més al món urbà, intenta aportar aquesta visió més moderna també a l’entorn rural. “No ho focalitzaria tant en el lloc, com en cada projecte amb el qual es treballa”, matisa. Malgrat tot, reconeix que “la vinculació hi és, i el lloc on pertanys té uns codis i d’alguna manera són dins teu i a vegades els pots acabar explotant”.