Diumenge, 23 de juny del 2024

El sector agrícola i ramader demana als candidats del 9-J acabar amb la competència deslleial de països tercers a la UE

Les organitzacions agràries avisen als partits de les europees que algunes decisions els "asfixien"

|

- Publicitat -

Una de les principals reclamacions que fan les organitzacions agràries al futur parlament europeu és acabar amb la competència deslleial de l’entrada de productes de països tercers de la Unió Europea. Les condicions per a la seva producció són menors que per als països comunitaris i això afecta als costos de producció. El sector està majoritàriament a favor de les polítiques verdes de l’agenda 2030 però demanen “cap” als polítics i revertir aspectes de la llei de benestar animal, entre d’altres. En 12 anys Europa ha passat de 15,5 milions de pagesos a 9,5 i per això fan un toc d’atenció, ja que algunes polítiques que es fan “asfixien”. El 3 de juny el sector es tornarà a mobilitzar amb talls fronterers entre Espanya i França.

“Tots els pagesos i ramaders d’Europa tenim els mateixos problemes”; així de clar es manifesta Néstor Serra, que té granges de pollastres i és responsable d’Unió de Pagesos al Segrià. Certament és ben bé així perquè l’ACN ha parlat amb diferents representants d’organitzacions agràries i també de la patronal de la producció de fruites i hortalisses i majoritàriament hi ha coincidència en les problemàtiques que afecten el sector.

Publicitat

La competència deslleial dels països tercers és la que més s’ha destacat. Manel Simón, director general d’Afrucat, ha apuntat que si el marc europeu és comú, caldria crear un marc de regulació de la cadena alimentària perquè un país no sigui més restrictiu que un altre. En aquest sentit, Jaume Bernis, de JARC, assegura que als pagesos i ramaders dels països membre, els costa molt més car produir que a la resta de països que no estan a la UE. Això és així perquè les condicions fixades per la UE són molt més estrictes que les que estableix l’Organització Mundial del Comerç (OMC), però a la vegada, es produeix la contradicció que amb aquests estàndards inferiors, aquests productes poden entrar igual a la UE i vendre’s a un preu inferior.

Bernis lamenta que reivindiquen preus justos però si no hi ha un equilibri això no s’aconseguirà. Per això reclama als polítics que es presenten a Europa que la “primera peça” que cal treballar és aquesta competència deslleial que porta a la desigualtat a l’hora de trobar productes a les prestatgeries de les botigues.

D’altra banda, Manel Simón reclama l’obertura a països tercers però pel que fa a les exportacions de productes que es fan aquí. En aquest sentit apunta que ara hi ha negociacions bilaterals i aposta perquè la UE passi al davant per poder incentivar la comercialització a aquests països.

Sí a la política verda, però amb mesura

El sector està en general a favor de les polítiques verdes que estipula l’agenda 2030 però reclama als polítics que posin “cap” en determinades mesures que al final els acaben asfixiant. Fan referència sobretot a la prohibició de determinats productes fitosanitaris per frenar plagues que afecten les collites i que els provoquen pèrdues i desigualtat vers als països tercers on sí que els poden fer servir. També s’apunta a la llei del benestar animal, aprovada en el darrer tram del mandat europeu, que posarà moltes condicions a la producció ramadera com el límit de càrrega del transport del bestiar en funció de la temperatura exterior.

Pere Roqué, president d’Asaja a Lleida, critica la votació de fa 2 mesos a Europa on es van equiparar les emissions residuals de totes les granges amb les emissions residuals nuclears. Ho veu com un atac al sector i per això demana “cura” als partits que ho van votar. En aquest sentit, es mostra preocupat per la llei que afecta el transport animal que podria fer que s’apugessin els costos més d’un 50%.

De la seva banda, Gerard Cardona, membre de Revolta Pagesa al Pallars, posa el focus en els plans de reintroducció en una zona on es veuen especialment afectats per la presència de l’os. Per això reclama que si es decideix impulsar alguna iniciativa en aquest sentit, cal tenir clares les compensacions per al sector en cas que l’animal es torni perillós, com està passant amb l’os. Cardona apunta que el territori és “divers” i això ho han de tenir en compte els dirigents europeus.

Alerta per la pèrdua de pagesos i ramaders

Jaume Bernis, de JARC, explica que en els darrers 12 anys s’han aprovat tres PACs (Política Agrària Comuna) i que a Europa s’ha passat de 15,5 milions de pagesos i ramaders a 9,5 milions. Per aquest motiu, alerta que alguna cosa s’està fent malament en la política agrària europea si el sector cada cop compta amb menys treballadors. Aquestes xifres, segons Bernis, demostren que el que fins ara han estat fent les polítiques, amb un marcatge de reglaments que ha de complir el sector, no ha a anat en la línia de preservar-lo. Bernis demana als polítics que diguin clarament si volen treballar per preservar o no el sector o si aniran a buscar aliments a un altre lloc.

El sector demana prendre consciència de la importància de les polítiques que es decideixen a Europa i que els acaben afectant directament. Tampoc s’obliden de la burocràcia, una de les grans reivindicacions en les protestes dels darrers mesos al país i al si de molts països de la UE. Apunten a Europa com la principal responsable de tota la “paperassa” que han d’assumir en el seu dia a dia i per això demanen que es reguli de forma consensuada amb els països membre que al seu torn també exigeixen documentació i papers als seus pagesos i ramaders.

Noves protestes el 3 de juny

Aprofitant el marc de la campanya per les eleccions europees, el sector agrícola i ramader preveu tallar el proper 3 de juny tots els passos fronterers entre Espanya i França en el que vol ser una protesta històrica i sense precedent. Els talls compten amb el suport d’una quinzena d’associacions agràries de tot l’Estat i es faran a banda i banda entre els agricultors d’ambdós estats en punts com el Pertús, Irún, el coll d’Ares o Les. L’objectiu es pressionar de cara al 9-J per aconseguir una major seguretat alimentària a través de les anomenades clàusules mirall i que s’eliminin els impostos a l’energia que s’apliquen als productors agraris com tenen altres sectors.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies