S’intensificarà la vigilància per assegurar la supervivència de l’àliga cubarrada a les Terres de l’Ebre

Els Agents Rurals intensifiquen la vigilància dels hàbitats d’espècies com l’àliga cuabarrada per preservar la seva supervivència a les Terres de l’Ebre a partir d’aquest setembre. Les tasques se centraran a les zones on es mouen aquestes aus rapinyaires protegides i amenaçades després es localitzés un exemplar abatut per un tret l’hivern passat. Els agents remarquen que aquestes espècies mantenen l’equilibri de poblacions, de rates i conills, que, contràriament, poden convertir-se en plagues per a l’agricultura i la ramaderia. Així mateix, destaquen que també fan una funció ecològica que contribueix al sanejament animal, en alimentar-se d’exemplars envellits, malalts o fins i tot carronya, evitant així la propagació de malalties.

En els darrers 20 anys, només a les Terres de l’Ebre s’han produït cinc casos d’àligues cuabarrades ferides o mortes per armes de foc. La dificultat de trobar els cossos al medi natural fa pensar que la realitat d’aquests casos podria ser molt superior. L’àliga abatuda per una arma, trobada el mes de febrer, es va poder localitzar perquè duia un GPS per aconseguir dades que permetessin millorar les mesures de conservació.

També s’han detectat altres aus protegides ferides per tret. En concret, a l’Estació Biològica de Canal Vell (Deltebre) es van atendre 21 aus no cinegètiques l’any 2021. Pel que fa a altres Centres de Recuperació de Fauna del Govern, també van ingressar per tret a animals no cinegètics 27 a Torreferrussa; 25 a Vallcalent i dinou al centre dels Aiguamolls de l’Empordà.

A Catalunya, el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals, descriu l’àliga cuabarrada com espècie protegida de la fauna salvatge autòctona. A més, en el pròxim Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (pendent d’aprovació) es considera espècie en perill d’extinció donat que la seva supervivència a curt termini és poc probable.

Donada la seva importància la Generalitat destina esforços de gestió, recursos personals i econòmics per garantir la supervivència de l’espècie. De fet, provocar la mort d’espècies protegides pot comportar sancions administratives i penals.