TSJ tomba el Pla General de Política Forestal de Catalunya

El Tribunal Suprem confirma l’anul·lació del Pla General de Política Forestal de Catalunya, abolida pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2017. Així, l’alt tribunal rebutja el recurs de cassació interposat per l’executiu i dona la raó a Ecologistes en Acció. El grup havia recorregut el pla en considerar que incompleix l’estratègia europea de biodiversitat 2020, l’espanyola de conservació vegetal 2014-2020 i la llei catalana de Patrimoni Natural i Biodiversitat del 2007.

A banda, l’entitat ecologista assenyalava que el pla, dotat de 500 milions d’euros pel període 2014 a 2024, no contempla la participació ciutadana i denunciava la important aposta per subvencionar les explotacions privades de fusta per sobre de la sostenibilitat. En aquest sentit, el Govern ha argumentat que la política de participació ja s’havia fet pel pla 2007-2016 i es podia aprofitar. Un argument que comparteix el TSJC, que en la seva sentència considera que les mesures proposades per a l’etapa anterior estan caducades.

també, el portaveu d’ecologistes en acció, Jaume Grau, ha explicat que un bon pla de gestió forestal ha de preservar un mínim del 5% dels boscos per a evolució natural, sense intervenció humana, cosa que el PGPF només feia en un 0,3% de la superfície, incloent les zones protegides. A més, proposen que hi hagi diversos usos al bosc, com el cultiu de bolets, fongs i tòfones, o l’aprofitament cultural i turístic, a banda de l’explotació de la fusta. Igualment, aposten per diversificar les espècies, apostant per les autòctones com el bosc de ribera, roures i alzines, i reduint la proporció de pins, que faciliten l’extensió dels incendis.

Pel que la al TSJ, justifica no haver admès a tràmit el recurs de la Generalitat en considerar que no ha argumentat prou si el PGPF era de caire legal i polític o només administratiu – no es pot presentar recurs de cassació al Suprem si només és un acte administratiu – com diu la Generalitat, ni el Govern pot al·legar alhora que això deixa sense legislació la gestió forestal de Catalunya.