L’entrada per l’avinguda Diagonal de Barcelona dels tractors, procedents de l’Ebre, Tarragona i Lleida, ha despertat els aplaudiments de la ciutadania: “Hauria de ser no només un aplaudiment sinó una consciència col·lectiva per saber on estem”. Així s’ha expressat Carles Aguirre, un jove ramader d’Horta de Sant Joan (Terra Alta), que espera que no es quedi en això i recorda que també s’aplaudia els sanitaris per la pandèmia. Tot i així, Aguirre ha admès que l’ha emocionat un “rebuda brutal”. Per la seva part, Ester Andreu, productora d’oli d’oliva al Penedès, s’ha mostrat sorpresa i ha agraït el suport, així com Ricard Segura, de la cooperativa Coselva, de la Selva del Camp: “De vegades som una mica reticents amb la gent de la ciutat”.
Segura ha demanat que l’Administració faci “un pas endavant” per ajudar uns agricultors que “en alguns moments” se senten “desemparats”. També ha opinat que la mobilització d’aquest dimecres és “un dia per fer veure a la gent l’esforç que fa la pagesia, que en aquests moments és sobrenatural”. En aquest sentit ha utilitzat una expressió que, al seu parer, entén tothom, “vendre el ruc per comprar la palla”.
De la seva banda, Andreu ha agraït el “suport” i “l’escalf” de la gent i ha desitjat que es pugui aconseguir “alguna de les reivindicacions” del col·lectiu. Sobre la mobilització, no ha amagat que li agradaria que durés més, perquè “amb un o dos dies ningú s’en recordarà”. De moment ha recordat que hi ha més mobilitzacions convocades per al 13 i el 21 de febrer. “Hem d’estar al peu del canó perquè els pagesos ens puguem guanyar la vida amb la feina que fem”, ha reblat.
Pel que fa a Aguirre, ha considerat la mobilització “extraordinària”, i ha afirmat que li ha servit per adonar-se del suport de la gent. Pel que fa a les reivindicacions, sobretot critica l’excés de burocràcia, amb exemples molt gràfics. “Tenen més papers les meves ovelles que jo”.
