Diumenge, 23 de juny del 2024

Ordenances, moratòries de piscines i més conscienciació: les propostes dels alcaldables empordanesos contra la sequera

La falta d'aigua obliga a canviar i reduir cultius i pot acabar modificant el paisatge a l'Alt i el Baix Empordà

|

- Publicitat -

La sequera està afectant de ple els cultius de l’Alt i el Baix Empordà. La falta d’aigua ha obligat els pagesos d’aquestes zones, on predomina el cultiu de cereals, a canviar les varietats de sembra i a reduir les plantacions. És el cas dels arrossaires de Pals, que només n’han plantat la meitat. A l’Alt Empordà, el blat s’ha substituït pel gira-sol i el sorgo i els pagesos preveuen un dèficit de cereal per fer pinso i farina. Tot i que els ajuntaments no hi tenen competències, els alcaldables empordanesos proposen algunes mesures per reduir el consum d’aigua. Ordenances per regular-ne l’ús i controlar els excessos, moratòries de piscines, ajuts al sector agrícola i més conscienciació són algunes de les accions que plantegen els candidats.

El 2 de maig passat el Govern va doblar la xifra de municipis en estat d’excepcionalitat per sequera. Amb aquesta decisió, ja són 495 els que es troben en aquesta situació. La mesura afecta l’embassament de Darnius-Boadella i set unitats pluviomètriques més: la capçalera del Ter, mig Llobregat, Anoia, l’Empordà, la Serralada Transversal i Prades-Llaberia. També va passar a situació d’alerta la capçalera del Llobregat.

Publicitat

Dos mesos abans, ho feien el sistema Ter-Llobregat i l’aqüífer Fluvià-Muga, amb un total de 200 municipis afectats i una població de prop de 6 milions d’habitants. Si les pluges no fan acte de presència, la previsió és que després de l’estiu s’entri en situació d’emergència.

L’excepcionalitat inclou diverses restriccions d’aigua. Entre elles, una reducció a un màxim de 230 litres per persona i dia, i la rebaixa del 40% per als usos agrícoles i del 15% per als industrials. El usos lúdics també queden limitats (en un 15% els assimilables i en un 50% en reg). També es prohibeix el reg de zones verdes, públiques i privades –només es permet l’aigua per mantenir viu l’arbrat i fent-ho gota a gota o amb regadores- i la neteja de carrers amb aigua potable.

Amb aquest escenari, el sector agrícola –un dels més importants a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà- és un dels més afectats. Tot i que alguns municipis s’abasteixen amb aqüífers propis no estan exempts de la falta d’aigua perquè si no plou s’acabaran salinitzant.

Canvi de varietats i sega anticipada

A poblacions com Castelló d’Empúries (Alt Empordà), on el cultiu del cereal és un dels més importants, ja s’han substituït aquests conreus per varietats menys exigents amb l’aigua com el gira-sol i el sorgo. A l’abril es van començar a sembrar aquestes varietats però en veure que les pluges no arribaven, molts van fer una aturada. “La gent no té esperances, estan desanimats”, assegura la tècnica de la Cooperativa Agrícola de Castelló, Íngrid Pou.

Pel que fa al cereal d’hivern –l’ordi i el blat- “davant l’escassedat de farratge per als animals, s’ha començat a segar per fer aprofitament en verd”. “Com que no venen pluges, aquests camps tampoc haguessin tingut el rendiment adequat, i amb el farratge per als animals molts van veure-hi la solució”, explica Pou.

Això, però, implica que molts camps que havien de produir cereal per fer pa, o ordi per pinso, s’han segat en verd i “per tant, hi haurà un dèficit a la zona”. A tot això s’hi ha d’afegir que molts dels que “queden dempeus” estan grocs com ho haurien d’estar al juny, quan es fa la collita. “En segons quins camps hi haurà tan poca producció que el que hauries d’invertir per recollir el gra no valdrà la pena o no podràs pagar-ho. Molta gent ho deixarà estar i els camps que ja no s’han sembrat es deixaran en guaret”, remarca Pou.

Arròs en sec i la meitat de la collita

Al Baix Empordà, la comunitats de regants del Baix Ter alerten que hi ha dos cultius molts afectats per la sequera. Per una banda, el blat de moro, i per l’altra, l’arròs de la zona de Pals, un dels cultius que necessita més aigua.

Pel que fa al blat de moro, s’han fet un 70% dels cultius habituals. El 30% restant no es podrà treballar. En alguns casos, s’ha substituït per altres cultius com el sorgo o el gira-sol. Una possibilitat que, en canvi, no permet l’arròs. La falta de pluges ha obligat els arrossaires a reduir en un 50% els cultius i a sembrar en sec la totalitat de la collita. “Ens trobem que tenim uns 13 hectòmetres respecte dels 24 que teníem habitualment”, explica el secretari de la comunitat de regants del Baix Ter i arrossaire, Josep Maria Parals.

De fet, aquesta tècnica fa temps que l’aplicaven a part del cultiu, com a part de les mesures per mitigar la falta d’aigua recurrent del Ter i els efectes del canvi climàtic. En un any normal, però, ho feien a la meitat de la collita. Aquest mètode implica la sembra del cereal sense aigua i quan l’arròs creix fins als 15 o 20 centímetres, s’hi aboca aigua. Amb aquest mètode Parals assegura que s’han estalviat “un mes de reg aproximadament”. Però més enllà de la mesura per a l’estalvi d’aigua, els pagesos remarquen que aquesta temporada hauran de sobreviure amb la meitat de la producció.

Entre uns cultius i altres, per tant, “les rendes que hi haurà seran més petites que en un any normal”. Això, de retruc, podria afectar les subvencions europees que tenen i les empreses que es dediquen a l’arròs i que “es quedaran sense matèria prima”. En aquest sentit, el sector reclama al Departament d’Agricultura compensacions per les restriccions i demana la implicació de tothom. “Fins ara, els pagesos som els únics que hem aplicat restriccions”, es queixa Parals.

El sector espera que sigui un episodi més de sequera com els que hi va haver els anys 2003 i 2008 però admet que és una evidència que “el Ter porta cada vegada menys aigua”. Per altra banda, Parals apunta que no s’han tingut en compte els efectes mediambientals d’aquestes restriccions. Els cultius d’arròs de Pals estan “enmig d’un parc natural” i això vol dir que hi ha “molts ocells que venen i s’alimenten dels cultius”. Ara, si alguns queden en guaret, no hi ha aigua en els d’arròs i d’altres se seguen abans, aquesta fauna podria desaparèixer i alterar el paisatge característic de l’Empordà.

Tot i que els municipis no tenen competències en la matèria, els candidats treballen en mesures per intentar reduir el consum d’aigua i fomentar l’estalvi.

Ajudes i subvencions

Des de Pals, el republicà Carles Pi recorda que la incidència dels ajuntaments en l’agricultura “és gairebé nul·la”. Malgrat tot, al municipi “hi ha 40 o 50 famílies que viuen del cultiu de l’arròs” i per això l’alcaldable està preocupat per saber quina compensació rebran per cultivar només el 50% de la collita. Carles Pi remarca que cal “trobar un equilibri” a l’hora de fixar les restriccions d’aigua per garantir la subsistència rural i també altres activitats, com ara el sector turístic.

Moratòries per a piscines

Diversos municipis també plantegen la necessitat d’aplicar moratòries en la construcció de piscines als seus municipis. Al Baix Empordà, l’alcaldable de la CUP a Verges, Diana Canals, creu que “no té sentit” aprovar projectes de construcció “si no hi ha prou aigua per omplir-les”. Per això creu que els ajuntaments hauran de tendir a aplicar una sèrie de mesures en moments de sequera, com ara aquesta moratòria, i implementar-ne d’altres quan hi hagi més aigua.

En la mateixa línia, la candidata de Coalició per Pals, Marisol Perea, també proposa prohibir construir noves piscines en un any al municipi. Assegura que aquesta moratòria ja s’hauria d’haver aprovat “fa temps” per aconseguir estalviar aigua. De fet, Perea recorda que el 2008 l’Ajuntament de Pals ja va acordar aquesta mesura i remarca que no va “en contra del sector”, sinó que és temporal.

“Si el sentit comú diu que hem de frenar, hem de fer tot el possible per fer-ho”, assegura Perea. A més, l’alcaldable recorda que el municipi està “a només tres quilòmetres de la platja”. A part d’aquests dos municipis, hi ha altres poblacions que també estan estudiant si poden implementar aquestes moratòries.

Mesures concretes

L’alcaldable de Junts X Pals-AM, Carles Pi, ja avança que “si no plou molt d’aquí a l’estiu” ells proposaran que el municipi no tingui dutxes a les platges. Es tracta d’una iniciativa que ja han impulsat altres pobles del litoral gironí amb l’objectiu de reduir el consum d’aigua municipal. Pi ha reivindicat aquesta mesura que ha d’ajudar a “conscienciar” el turisme sobre la situació que hi ha a Catalunya.

“Quan la gent vegi que la gespa no és verda i té un color groguenc, que no hi ha dutxes a la platja, potser comença a entendre la situació”, ha detallat Pi. En aquest sentit, l’alcaldable veu “imprescindible” arribar a un equilibri de mesures que garanteixin l’activitat al sector primari i també la viabilitat al turisme, dos grans motors econòmics de Pals. També plantegen instal·lar una vàlvula que redueixi la pressió de l’aigua a la nit o detectar pèrdues en les canonades i reparar-les.

Junts per Peralada també aposta per actuar en les pèrdues que hi ha a la xarxa d’abastament. L’alcaldable Miquel Brugat afirma que preveuen invertir 300.000 euros en minimitzar les pèrdues d’aigua.

Per altra banda, des de Pals ja han comunicat als propietaris amb consums més elevats que redueixin la despesa d’aigua o els sancionaran. A Verges, Diana Canals assegura que estan estudiant regar els arbres i plantes del municipi a partir d’una bomba que extregui aigua del rec. Fins ara, es feia amb l’aigua del pou de Gualta (Baix Ter), d’on s’abasteix tot el municipi. Canals ha remarcat la importància d’aplicar “moltes mesures petites que puguin ajudar a combatre la necessitat d’aigua que tenim”.

La majoria d’alcaldables defensen aquesta postura d’aplicar totes les mesures que tinguin al seu abast per minimitzar el consum d’aigua, però remarquen la importància d’anar en sintonia amb la resta d’administracions.

Ordenances

Un altre àmbit per combatre la sequera on els consistoris poden actuar són les ordenances municipals. Miquel Brugat, de Junts per Peralada, preveu crear-ne una per regular els usos i controlar els excessos de consum que hi hagi. El candidat planteja “digitalitzar els comptadors” dels equipaments municipals. Això els permetria saber si hi ha fuites d’aigua al moment i poder actuar-hi amb rapidesa. Brugat també proposa crear un pla de sequera municipal per tenir les eines necessàries en cas que hi hagi un altre episodi.

En la mateixa línia, la candidata de la CUP a Verges, Diana Canals, explica que porten al programa crear un pla de sequera. Com que els dos municipis tenen menys de 20.000 habitants no estan obligats a redactar-lo. Malgrat tot, Canals creu que aquest document permetrà “preveure mesures” que es puguin implementar al municipi per “aprofitar l’aigua al màxim”.

La candidata de Coalició per Pals, Marisol Perea, remarca la importància d’actualitzar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per reduir el consum d’aigua. Perea recorda que aquest document planifica el creixement municipal, i que és l’instrument que permetrà establir limitacions per a les segones residències, perquè “gasten molta aigua”. Per això creu que és “vital” refer el POUM que la Generalitat va tombar el 2016, quan recomanava al consistori planificar “un pla pel cicle de l’aigua i construir un dipòsit d’aigua” i que no s’ha fet.

El cas del Port de la Selva: aigua de Km0

El del Port de la Selva (Alt Empordà) és un cas pràcticament únic a la demarcació. El municipi s’abasteix d’un aqüífer, tot i que a causa de les salinitzacions recurrents des del 2019 una instal·lació provisional permet tenir aportacions puntuals des de l’embassament Darnius-Boadella. Sempre, això sí, que el municipi veí, Llançà, tingui excedents. Una situació que no passa durant els mesos d’estiu, quan el Port de la Selva també dobla la població.

La solució “definitiva” passa per establir una connexió estable –via Cadaqués- amb l’embassament però això no serà una realitat fins, com a mínim, l’estiu del 2025.

El municipi fa anys que ha de bregar amb els problemes d’aigua. La salinització de l’aqüífer és un problema habitual i això ha portat l’equip de govern a optar per comprar una dessalinitzadora –i no llogar-la, com van fer l’any 2018. L’objectiu és garantir aigua de qualitat de cara a la temporada turística i, alhora, comptar amb un recurs per una situació que ja auguren que es mantindrà en el temps.

En la línia de buscar solucions i de tancar el cicle de l’aigua, el municipi va posar en marxa un sistema per regenerar aigua i, posteriorment, tornar-la a infiltrar a l’aqüífer. El sistema, però es va haver d’aturar l’estiu del 2018 amb la salinització de l’aqüífer.

L’alcaldable de Junts, Josep Maria Cervera, explica que des de la seva candidatura treballen en d’altres mesures amb l’objectiu de “tancar el cercle”. Entre elles, un sistema d’osmosi invertida a la dessalinitzadora. També van demanar un ajut a la convocatòria dels Next Generation per alimentar la dessalinitzadora a través d’un camp de plaques fotovoltaiques. “Plantejàvem ser autosuficients amb aigua de Km0, però no ens el van concedir per falta de pressupost; la proposta la tenim i en qualsevol moment es pot reprendre”, remarca Cervera.

Cervera recorda que el Port de la Selva sempre ha d’acabar aplicant mesures quan arriba l’estiu “hi hagi excepcionalitat o no” i creu que cal un canvi de “mentalitat” on es prioritzi l’estalvi d’aigua. En aquest sentit, no creu que les sancions siguin la via adequada.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies