Dissabte, 18 de maig del 2024
cerca aquí

Rius contaminats: l’Ebre aboca 2.200 de microparticules al mar

Zona de la llacuna de l'Encanyissada, al parc natural del delta de l'Ebre | ACN
Zona de la llacuna de l'Encanyissada, al parc natural del delta de l'Ebre | ACN
Redacció

|

- Publicitat -

L’Ebre aboca 2.200 milions de microplàstics cada any al Mediterrani. Es tracta de partícules o filaments d’aquest material inferiors als 5 mil·límetres, el 70% dels quals procedeixen de fibres sintètiques que  ocuparien 600 km si es posessin en línia recta. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi realitzat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), qui adverteix que, malgrat que les dades rescabalades la contaminació al riu és molt major.

De fet, l’article publicat a la revista Science of the Total Environment, els investigadors destaquen que els sediments obtinguts a la llera del riu són entre 3 i 6 vegades més grans que els trobats a les platges, que haurien estat distribuïts pels corrents. “Aquesta concentració s’explica per la influència de la falca salina -espai de separació entre l’aigua dolça i salada- on la velocitat és més baixa i hi ha un major temps de retenció”, apunta l’investigador Michaël Grelaud.

Publicitat
Detall dels microplàstics estudiats per la UAB Detall dels microplàstics estudiats per la UAB al delta de l'Ebre | ACNal delta de l'Ebre | ACN
Detall dels microplàstics estudiats per la UAB al delta de l’Ebre | ACN

“La majoria arriben a la llera del riu a través de les canalitzacions municipals i les plantes de tractament procedents del rentat domèstic i industrial de peces de roba, cadascuna de les quals perd unes 2.000 fibres en cada rentat. Les plantes de tractament no són capaces d’eliminar íntegrament aquestes fibres tèxtils”, assenyala la investigadora Laura Simón. Per la seva banda, Patrizia Ziveri, coordinadora del grup de recerca, ha lamentat que no es faci més atenció als rius, malgrat que són  “una de les majors entrades de plàstics als oceans”.

El grup de recerca destaca la gran potencialitat dels deltes i estuaris per acumular microplàstics, que són alhora grans acumuladors de tòxics. La transició entre aigua dolça i marina fa que aquests ecosistemes oberts es considerin de gran importància per calcular els fluxos de microplàstics que arriben al mar. Per això, els autors destaquen la necessitat de seguir investigant els temps de residència dels microplàstics en les diferents zones i avaluar el risc que suposa la seva existència per als organismes aquàtics i, per extensió, per a la salut humana.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

14 COMMENTS

Comments are closed.

Amb el suport de:

Fem periodisme dirigint la mirada a allò què passa més enllà de les ciutats. Escrivim per descobrir la riquesa de les nostres comarques, de les persones que hi viuen i la diversitat de les seves iniciatives. Parlem de la terra per situar el sector primari al lloc que es mereix, però també abracem el nostre patrimoni cultural, històric i natural. En definitiva, mirem al territori per entendre tot un país.

Segueix-nos