Localitzen dues estances del segle V i VI a les termes de la vil·la romana del Mas dels Frares

L’equip de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) ha localitzat dues estances a la vil·la romana de Mas dels Frares de Constantí (Tarragonès), que estarien situades a la zona de les termes i que datarien del segle V i VI, tot i que la primera protovil·la seria del segle II aC. Aquest és el resultat de la quarta campanya feta al jaciment arqueològic. Els responsables de l’excavació han destacat la importància d’aquestes troballes perquè asseguren indiquen que el mas tindria molta “més entitat” del que es pensava fins a l’actualitat i per la seva potencialitat. A més, els arqueòlegs han celebrat que han renovat amb la Generalitat el projecte quadriennal (2022-2025) per continuar amb les excavacions.

L’excavació arqueològica a la vil·la romana de Mas dels Frares s’ha centrat en l’ampliació de l’espai termal, a partir de la documentació de dues piscines més. Això ha permès confirmar el caràcter senyorial d’aquest espai. Segons ha explicat la codirectora dels treballs, Karen Fortuny, el sol i els revestiments de les dues estances termals descobertes tenen molt bona qualitat. La investigadora ha destacat que al Camp de Tarragona hi ha documentats altres espais termals, però aquests tenen unes dimensions més reduïdes i modestes en comparació amb les restes trobades en el jaciment de Constantí.

“Cada any que anem obrint, trobem noves dependències que formarien part d’aquest espai termal i que per les seves dimensions i per la qualitat dels materials parlem d’unes instal·lacions molt importants, que estarien en proporció amb la importància del propietari de la vil·la”, ha assegurat. En les excavacions, també s’han trobat evidències de la continuïtat d’espais residencials d’època visigoda, bastits en un període en què havien desaparegut els models de les grans vil·les residencials del Camp de Tarragona, associades a les classes nobles de la ciutat.

El també codirector dels treballs, Òscar Caldés, ha explicat que és difícil determinar el percentatge de terreny que queda per descobrir. Amb tot, ha assegurat que les restes descobertes en aquesta campanya demostren la potencialitat del jaciment: “Encara no s’ha esgotat ni el 50% de l’estratigrafia del jaciment, que tot indica pot arribar a esdevenir un conjunt termal espectacular”. “No hem arribat fins al fons de tot, hem trobat dues habitacions més, d’un moment que no és l’inicial, per sota trobarem el de la primera fase, que ens situem entorn de l’època agustina”, ha detallat el responsable.

En els treballs arqueològics hi han participat una desena d’estudiants en pràctiques de la Universitat Rovira i Virgili del grau d’Història i d’Arqueologia, així com Marta Martín, que s’ha encarregat de les tasques de restauració. La seva tasca facilitarà en un futur museïtzar les restes del jaciment i incorporar-lo al conjunt d’elements patrimonials del municipi i del territori.

Les excavacions continuen fins al 2025

Els arqueòlegs han celebrat que la Direcció General del Patrimoni Cultural, a través de la convocatòria de projectes quadriennals en matèria d’arqueologia i paleontologia (període 2022-2025), hagi acceptat la seva renovació. D’aquesta manera, s’inicia una nova etapa en què s’analitzarà l’evolució d’aquest sector de l’ager Tarraconensis, fonamental en el procés de creació de l’actual vil·la de Constantí. També s’estendran els treballs arqueològics a nous jaciments de l’entorn, com és el cas de l’Ermita de Sant Llorenç o de la Creu d’en Salom. Aquestes noves excavacions permetran determinar l’abast del conjunt arqueològic i establir un lligam entre l’època romana d’aquesta àrea del Camp de Tarragona i l’origen històric de la vil·la de Constantí.