La Paeria de Lleida ha anunciat la creació d’un banc de terres a l’Horta amb l’objectiu de posar en circulació parcel·les que actualment es troben abandonades o sense conrear. Aquesta mesura, inclosa en l’actualització de l’estratègia de custòdia agrària municipal, pretén donar resposta a la pèrdua progressiva d’activitat agrària al territori i fomentar la incorporació de nous professionals al sector primari.
El funcionament del banc permetrà que els propietaris que deixin de treballar les seves finques puguin cedir-les de manera voluntària a nous agricultors, pagesos en actiu o fins i tot a la pròpia Paeria, que les podrà gestionar directament o mitjançant entitats de custòdia amb finalitats agràries, paisatgístiques o ambientals.
La iniciativa s’ha presentat a la Comissió Especial de l’Horta i preveu, a més, una campanya de recerca de parcel·les abandonades, així com la difusió del banc de terres a través del web de l’Horta de Lleida. Les prioritats d’accés a les finques s’establiran per aquest ordre: nous agricultors professionals, pagesos de l’Horta, entitats agràries o socials, agricultors de municipis veïns amb terres a l’Horta i, finalment, aquells que no hi tenen vinculació directa.
La inscripció al banc serà gratuïta. L’Ajuntament elaborarà una fitxa tècnica de cada finca amb informació com la superfície, l’ús actual, la disponibilitat de reg, les construccions existents o el pendent, protegint sempre les dades personals del propietari. Els arrendataris hauran d’assumir les despeses d’explotació, mentre que la Paeria compensarà els impostos municipals mitjançant un programa d’ajuts específic.
El projecte també contempla accions formatives i de suport a l’emprenedoria agrària, en col·laboració amb l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO), per afavorir l’establiment de nous professionals al camp.
Actualment, de les 21.230 hectàrees del municipi de Lleida, 12.351 corresponen a l’Horta. Tot i així, s’estima que més d’un 4% d’aquest sòl agrari no està conreat. La major part d’aquestes finques compten amb regadiu, requereixen inversions mínimes i es troben a poca distància dels nuclis urbans, cosa que les fa especialment adequades per a projectes de recuperació agrària i relleu generacional.
