L’aprovació del parc eòlic Galatea obrirà la porta a l’autorització de més projectes d’energies renovables

La Generalitat ha aprovat l’informe d’impacte ambiental del parc eòlic Galatea, que està projectat a la Jonquera. Tot i que està aprovat sempre que es compleixin certes condicions, com per exemple una millor integració al paisatge o evitar afectar directament els murs de pedra seca, el sí a aquest projecte pot portar a l’aprovació en dominó de la resta de projectes que estan plantejats a aquesta zona i a altres arreu de Catalunya.

En aquest sentit, hem de recordar l’existència de Cronos i Terrades, dos parcs eòlics projectats a la mateixa zona on estaria Galatea (entre la Jonquera i Capmany), i què els tres junts serien, en realitat, “un macroprojecte de 19 molins de 200 m d’altura amb un total de 99 MW de capacitat productiva”. S’acusa Endesa de fragmentar aquest suposat parc eòlic en tres per dissimular el fort impacte ambiental d’aquest i així aconseguir que li aprovin aquest “Cavall de Troia”, evitant la demora d’haver de demanar permís al Ministeri de Medi Ambient.

Creiem que tot i la resposta de la Generalitat davant el possible clúster dels tres parcs eòlics (Galatea, Cronos i Terradets), que asseguren que es preservarà l’efecte acumulatiu, la fragmentació administrativa del territori pot provocar l’acceptació de més d’un parc eòlic “petit” que en realitat es trobin de costat amb altres, creant macroprojectes perjudicials per al territori, el paisatge i la biodiversitat. 

La gran allau de projectes de parcs eòlics i la seva possible aprovació “a tort i a dret” provocarà una industrialització del camp, en què la pressa per aconseguir una transició energètica ens portarà a perdre espais agrícoles, concretament de secà, què són els espais que els surten més econòmics a les grans empreses.

Els condicionants esmentats prèviament, fruit de les al·legacions presentades al projecte per veïns i ecologistes, ens semblen positius però no suficients. Ens semblen condicionants que tots els projectes que hi ha ara plantejats tant a l’Empordà com a altres comarques arreu de Catalunya. Un cop aquests parcs estiguin instal·lats, serà impossible per a les zones afectades optar a un model energètic alternatiu, més democràtic, col·laboratiu i implicat en el territori, un model menys massificat que ofereixi els avantatges que l’eòlica no pot: energia estable, constant i acumulable.

Aquesta massificació de projectes tampoc té en compte l’afectació que aquests parcs eòlics poden tenir en els veïns que han escollit viure en entorns rurals per la tranquil·litat i la natura, com podran gaudir del paisatge si aquest està ple de molins? Com podran adelitar-se de la tranquil·litat i el cant dels ocells si el soroll dels molins ho silencia tot?

Falta escoltar el territori, i valorar les propostes amb seny: estem d’acord en la necessitat d’una transició energètica, però tampoc volem que això es tradueixi en una massificació de parcs d’energies renovables que destrueixen els paisatges i que continuaran sent propietat de les mateixes grans empreses de sempre.