El sector citrícola valencià ha dit prou. La Unió Llauradora ha llançat una severa advertència al ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, i al conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, a qui exigeix abandonar d’immediat la passivitat i els discursos de cara a la galeria per passar, de forma urgent, a la via dels fets. L’organització reclama una intervenció contundent davant les institucions europees per frenar l’entrada massiva de xicotets cítrics procedents de Sud-àfrica, unes importacions que estan enfonsant la rendibilitat dels productors locals.
Les xifres oficials del Ministeri d’Agricultura revelen un escenari insostenible: les importacions de mandarines i xicotets cítrics sud-africans han passat de 78.170 tones en la campanya 2020/21 a un rècord de 169.904 tones en l’actual campanya 2025/26. Aquest creixement vertiginós del 117% conviu de forma directa amb el desmantellament del camp valencià, que ha vist desaparèixer 16.334 hectàrees de mandariner des de l’any 2015.
A banda de l’asfíxia econòmica que provoca aquest dumping comercial, s’ha encès una alarma fitosanitària extrema. Entre gener i juliol d’aquest any s’han interceptat 15 enviaments sud-africans contaminats amb Phyllosticta citricarpa (el fong causant de la temuda taca negra dels cítrics), cosa que suposa un increment del 87,5% respecte a l’any anterior. LA UNIÓ recorda que la inacció política posa en risc letal tota la producció europea i demana aplicar la mateixa fermesa que es va utilitzar en el seu moment amb la falsa arna.
L’organització insisteix que Espanya té el pes polític suficient per exigir a la Comissió Europea l’activació de la clàusula de salvaguarda prevista en l’Acord d’Associació Econòmica UE-SADC. El sindicat agrari avisa que mantenir-se com a simples espectadors d’aquesta crisi estructural farà responsables directes les administracions de l’abandonament massiu de les terres, la destrucció d’ocupació rural i la pèrdua d’un sector que és el motor econòmic de desenes de comarques valencianes.
L’organització considera especialment incoherent que els llauradors europeus hagen de produir amb cada vegada menys eines fitosanitàries i afrontar majors exigències ambientals i burocràtiques mentrestant, simultàniament, augmenta l’entrada de productes procedents de països on són presents organismes de quarantena que Europa tracta precisament de mantindre fora del seu territori.
“No demanem privilegis. Demanem coherència. Si Europa considera necessàries unes exigències molt elevades per als seus llauradors, ha de mostrar la mateixa exigència amb allò que importa. Això és reciprocitat; el contrari és competir amb les mans lligades”, assegura el secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris.
Peris indica que “Europa té instruments comercials i fitosanitaris. Espanya té capacitat per a exigir que s’utilitzen i la Generalitat té l’obligació de defensar davant Madrid i Brussel·les a la principal citricultura de l’Estat. Mentre els uns i els altres es passen la responsabilitat, els qui desapareixen són els productors. I una explotació que tanca difícilment torna a obrir”.
