Dissabte, 13 de abril del 2024

La lluita per la supervivència de les explotacions de llet: “Hem de fer malabars i sacrificar animals per no tancar”

El cens de vaques lleteres a Catalunya ha baixat un 1,6% des de l'inici d'any

|

- Publicitat -

L’Albert Nogué té una petita explotació a Muntanyola (Osona) i, des que va començar l’any, ja ha hagut de sacrificar sis vaques per poder tirar endavant. “Sobrevivim com podem, sacrificant els animals menys productius i fent malabars”, diu amb resignació mentre explica que tanca els mesos “com pot”. De fet, el cens de vaques lleteres a Catalunya ha baixat un 1,6% des de principis d’any. El motiu és el baix preu que li paga la indústria per litre de llet, que ara són uns 55 cèntims. Perquè el negoci sigui viable, però, com a mínim n’haurien de ser 60. El 2022 la indústria els va pagar alguns mesos per sobre de preu, però aquest 2023 ja els han anunciat rebaixes d’entre un 10 i un 12%.

Els ramaders catalans fa anys que es queixen que la indústria els paga un preu molt baix per la llet que produeixen les seves vaques. Pagar per sota de cost posa en entredit la viabilitat de moltes explotacions, i n’hi ha que no han pogut més i han acabat tancant. De fet, en els últims 25 anys el 90% han abaixat la persiana, i la tendència no sembla aturar-se. Ara per ara en queden unes 380 a tot Catalunya.

Publicitat

El 2022, per uns mesos, moltes explotacions van viure una espècie de miratge i el preu que cobraven per litre de llet era una mica més alt del que els costava produir-la. Però amb l’augment dels costos de l’energia i la falta de farratges com a conseqüència de la sequera, aquest marge s’ha anat reduint. Això sumat als anuncis de les indústries de fa pocs dies de rebaixar entre un 10 i un 12% el que els paguen, torna a situar les petites explotacions en una posició de vulnerabilitat.

Albert Nogué és un jove ramader de Muntanyola que gestiona una explotació de 50 vaques. Explica que ara estan venent la llet a 55 cèntims el litre, quan els costos se situen un parell de cèntims per sobre. Per ell, el problema és la forma “piramidal” que té el sector. “Hi ha pocs distribuïdors que engloben una part gran del mercat i intenten vendre la llet com a producte reclam a un preu molt baix. Després hi ha la indústria, que fa el mateix, i aquests intenten endossar-nos les pèrdues a nosaltres, els productors”, lamenta. “Si el preu no s’arregla ja, amb la falta de farratges i la sequera, això només farà que empitjorar”, afegeix.

El sacrifici de vaques ara per ara és una de les poques sortides que tenen molts productors, perquè el preu que paguen la carn és alt. Però això repercuteix en el cens de vaques de llet, que en el que va d’any ja ha baixat un 1,6%, segons dades del sector. Dels animals de recria ha baixat un 4%. Per tant, cada cop hi ha menys vaques a les explotacions i cal tenir en compte que perquè un animal torni a ser productiu poden passar dos anys.

“Sacrificar vaques només resol un problema per avui, però en dos anys les trobaràs a faltar”

Vendre’s les vaques lleteres per la seva carn, però, només és una solució a curt termini. “T’ho rumies molt, perquè al final et resol un problema per avui, però d’aquí un any o dos les trobaràs a faltar”, diu Francesc Solà, ramader de Malla (Osona) amb uns 250 caps. “El dilema ara és si compres menjar o sacrifiques vaques”, explica. “Perquè després no tens producció, i tornar a omplir la quadra amb animals no és fàcil”, afegeix. En el seu cas, aquest 2023 ha hagut de sacrificar un 5% dels animals. “Fa un mes enrere pensava treure’n molts més, però també ha plogut i això ens fa tenir esperances”, explica.

Per abonar encara més els problemes d’explotacions com la seva cal sumar el fet que l’Estat encara no els ha abonat l’IVA de la llet que venen. “Només ens faltava que el govern espanyol traiés l’IVA al consumidor final de productes com la llet o els ous, perquè ho estem suportant els ramaders”, es queixa. “Des que van treure l’IVA al gener, l’Estat no ens el torna, però en canvi nosaltres el paguem quan comprem farratges o gasoil”, assenyala.

Denúncia a les distribuïdores per un suposat “càrtel”

El passat 3 de maig Unió de Pagesos i la Unió d’Unions d’Agricultors i Ramaders, d’àmbit estatal, van denunciar davant la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) tres distribuïdors per fixar preus idèntics en la venda del cartró de llet de vaca UHT de marca blanca, com a mínim, durant quatre anys. Es tracta de Mercadona, Bonpreu i Lidl, cadenes que en el moment de la denúncia ja van negar haver pactat preus. L’abús de poder que denuncien els ramaders no només podria infringir la llei de la competència, sinó també la de la cadena alimentària.

En aquesta línia, Abel Peraire, ramader i membre del sindicat, critica que la situació repercuteix “directament” en el productor. “La indústria està collada, però el productor, que és el graó més dèbil de la cadena, som els que sempre rebem les batzegades”, lamenta. Van veure l’aprovació de la llei de la cadena alimentària com una eina per lluitar contra la posició de poder de les distribuïdores i la indústria, “però no s’està complint”. “Per començar, les ofertes de llet com a producte reclam haurien d’estar prohibides, això ens està fent molt mal”, lamenta.

Catalunya és deficitària en llet i el 50% s’importa de fora. En aquest context, Peraire assenyala que el sacrifici de vaques és un “contrasentit”, precisament perquè falta llet. Però d’altra banda, com que la carn està ben pagada i hi ha poc farratge per la sequera, “un animal que un altre any s’hagués quedat a l’explotació, aquest any va a l’escorxador”, explica.

Per sobreviure, Peraire assenyala que el preu que els haurien de pagar per la llet s’hauria de situar, com a mínim, als 60 cèntims. Això, traslladat al lineal, significaria que el consumidor final hauria de pagar el bric de llet de marca blanca a un preu no per sota d’1,10 o 1,20 euros el litre.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies