Segons l’estudi que ha encarregat l’empresa, la instal·lació tindria una producció anual de 45 gigawatts, “l’equivalent al consum de més de 12.000 llars i podria cobrir tot el consum del municipi de Sallent, tant de llars com d’enllumenat públic, comerços i indústria”. En aquest sentit, Fàbrega ha dit que una part de l’energia sobrant, “la podríem compartir amb el municipi de Sallent”.
Fàbrega ha dit que es tracta encara d’un projecte “molt embrionari”, tot i que ha deixat clar que és una aposta de l’empresa. El responsable d’Iberpotash ha assegurat que el nou ús fotovoltaic que se li vol donar al Cogulló és “totalment compatible” amb la restauració del runam salí, ja que la nova instal·lació tindria una vida útil “més curta que el període de restauració”. El camp fotovoltaic podria tenir una vida útil de 10 o 12 anys, mentre que la restauració del Cogulló es podria allargar uns cinquanta anys.
L’informe que ha encarregat Iberpotash admet que el fet d’instal·lar plaques solars en el vessant sud del dipòsit produirà un impacte visual, però subratlla que serà “molt menor que els beneficis que es pot obtenir de la producció d’energia elèctrica de fons renovables”. Sí que incideix en què l’impacte més destacat es pot produir en l’enlluernament per reflexos de les plaques. Tot i això, sobre aquest aspecte, Fàbrega ha dit que “existeixen tècniques que minimitzen i, fins i tot, fan desaparèixer el reflex de les plaques solars”.
Prou Sal creu que el projecte és una “cortina de fum”
La plataforma ecologista Prou Sal creu que la difusió pública del projecte de plaques solars –que no ha entrat a valorar estrictament si és positiu o negatiu- és una “cortina de fum” per “tapar iniciatives que suposarien una greu agressió pel territori”. En declaracions a l’ACN, Jep Ribera, portaveu de la plataforma, ha denunciat que en aquests moments el grup ICL té dos projectes sobre la taula que considera unes “agressions molt fortes”. En primer lloc, explica, l’empresa ha sol·licitat poder disposar de 6,86 hectòmetres cúbics anuals de l’aigua de la depuradora de Manresa, una xifra que suposa el 80% del total d’aigua que surt d’aquestes instal·lacions. D’altra banda, Rabell ha recordat que fa poc ha sortit a la llum que Iberpotash ha sol·licitat poder crear un nou runam temporal a Súria.
“L’empresa ICL es caracteritza per fer volar coloms, dir que farà coses, demanar permisos i després no fa res. I la Generalitat s’ho creu tot”, lamenta el portaveu ecologista. En aquest sentit, Ribera critica que fa un parell d’anys el nou director d’ICL “assegurava que el 2021 tindríem una mineria sostenible i que no hi hauria més runams i sembla que la Generalitat s’ho menja tot amb patates”.
La Generalitat engega un procés participatiu per un nou runam a Súria
Fa unes setmanes la Generalitat va obrir un procés participatiu per valorar la possible instal·lació d’un nou runam salí a Súria, tot i que no descarten que, un cop estudiades les alternatives, “calgui afegir algun altre terme municipal”. El nou dipòsit ha de servir per instal·lar-hi sal “de forma temporal”, ja que la capacitat de runam del Fusteret –l’últim que queda actiu- quedarà esgotada abans del previst, a principis del 2023, per diversos factors. D’una banda, pels retards en algunes infraestructures previstes que tenen incidència directa en l’activitat minera i el tractament de la sal, i d’altres de conjunturals d’empreses que consumeixen aquesta sal. Segons indica el mateix procés participatiu, el nou runam salí hauria de tenir capacitat per allotjar 5,6 milions de tones.
El procés consisteix en una enquesta oberta al portal de participació de la Generalitat i està previst que estigui actiu fins el proper 30 d’abril. L’objectiu del procés és recollir les propostes de la ciutadania i de tots els actors implicats amb la idea de valorar els possibles emplaçaments del nou dipòsit, trobar alternatives viables a la implantació del nou runam i detectar i corregir els potencials impactes paisatgístics. Entre d’altres, l’enquesta pregunta si s’està d’acord amb la creació d’un nou runam o bé si s’optaria per altres alternatives.
Des de l’empresa ICL veuen “interessant” que es generi un “consens” al voltant d’aquest nou dipòsit i que, per tant, hi hagi un procés de participació pública. En aquest sentit, Fàbrega ha justificat la petició de fer un nou dipòsit durant un temps “transitori”, ja que “s’ha endarrerit la construcció del col·lector de salmorres fins al 2025” –inicialment havia d’estar llest al 2022-. Segons ell, “necessitem una forma de gestionar la sal durant un període d’un any i mig” i ha apuntat que, a banda del dipòsit, estan estudiant altres opcions.
