Dimarts, 31 de gener del 2023

Vall Fosca: quin és el preu de l’aigua?

|

- Publicitat -

Factures de 3 euros amb un IVA de 250. No és cap error. Des de fa 10 anys, els veïns de la Vall Fosca, llar de la primera central hidroelèctrica de Catalunya, reben aquest tipus de rebuts. Encara que des de 1927 gaudeixen d’un conveni amb les centrals generadores que limita el preu de la llum que consumeixen a 0,002 cèntims d’euro, denuncien que Endesa Energia emet factures desmesurades aplicant-los-hi IVA corresponent a la tarifa de mercat. Tot això, mentre, segons remarquen alguns col·lectius locals, les companyies elèctriques exploten les centrals instal·lades a la zona, malgrat que les seves concessions han caducat.

La vall de les centrals

Tot i que només són 747 habitants, repartits en diversos pobles, el municipi de Torre de Cabdella, al Pallars Jussà, genera per si sol el 12% de l’energia hidroelèctrica que es produeix a la conca de l’Ebre. De fet, el territori compta amb sis centrals hidroelèctriques, la primera de les quals data de 1913. Tot i aquesta llarga convivència, però, la relació encara és difícil. “El poble està travessat per dues línies de molta alta tensió, hi ha infraestructures i instal·lacions perilloses… per exemple, l’hivern passat una avaria va inundar dues cases”, explica Josep Plasencia, regidor de la CUP Vall Fosca, partit que encapçala la lluita per la reversió de les centrals.

Fuita a la junta d'una canonada de la central de Capdella denunciada per la CUP Vall Fosca, març de 2018 | ACN
Fuita a la junta d’una canonada de la central de Capdella denunciada per la CUP Vall Fosca, març de 2018 | ACN
Publicitat

“En el moment d’instal·lar la primera central, la Vall Fosca no era feudal, però quasi. Ni tan sols hi arribava la carretera”, segueix Plasencia. Segons el regidor de l’esquerra independentista, els veïns van cedir els terrenys per fer la infraestructura a canvi de 3.500 pessetes com a llicència d’obres, la construcció de l’edifici de l’escola i de l’Ajuntament i el subministrament necessari per a 16 bombetes. “Això va ser el 1911. Quinze anys després, en el moment d’autoritzar les connexions entre els llacs, l’Ajuntament se’n va adonar del mal tracte que havia fet i va aconseguir que l’empresa signés un conveni que donava als veïns 10 quilowatts de franc al mes i fixava la resta a un preu màxim d’uns pocs cèntims de pesseta”, narra. El preu establert aleshores, que era el de mercat, és ara el gran avantatge dels veïns, que tenen accés a electricitat molt barata com a contraprestació per tenir tantes centrals a casa seva.

“El problema comença a partir de liberalització del mercat elèctric”, diu Plasencia. L’any 2009 conclou aquest procés que, d’entre altres canvis, introdueix la diferenciació entre l’empresa productora i la distribuïdora. Segons Plasencia, s’ha aprofitat aquesta circumstància per ignorar el conveni preexistent, el qual data de 1927. “La llum no ens la cobren més cara, el que fan és dir que ens ofereixen l’electricitat a aquest preu com a contraprestació per tenir la central, però apliquen l’IVA de mercat: això és fer trampa, no ens estan fent un regal, tenim un contracte amb ells”, sentencia.

Davant la situació, els veïns de la vall es van oposar a pagar i van començar a fer autoliquidacions dels rebuts. “Aquí van començar les pressions: des de cobradors del frac a cartes amenaçant-nos a deixar-nos sense electricitat, fins que, el 2016, li van tallar a un veí. Malgrat que era una mesura il·legal i van restituir-li el subministrament, molta gent es va acovardir i va pagar. Som una quarentena de famílies les que encara fem les autoliquidacions i hem denunciat a l’empresa facturadora”, conclou. El cas esta judicialitzat i el jutjat de Tremp haurà de decidir qui té raó.

Concesions caducades?

Tot això mentre les companyies elèctriques exploten les centrals amb la llicència caducada, segons explica Plasencia. Malgrat que les centrals fundades abans dels anys vint del segle passat es van començar a gestionar amb convenis a perpetuïtat, el 1921 un reial decret impugnava aquestes concessions i establia un màxim de 75 anys d’explotació privada, revertint la norma anterior. Posteriorment també ho va fixar així la llei d’aigües de 1985. ‘Aleshores, perquè les centrals de la Vall Fosca segueixen en mans privades?

“Tot i que segons aquestes normes moltes centrals de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) haurien d’estar revertint ara, hem aconseguit documentació que afirma que les concessions s’acabaran al voltant de 2061. Això és perquè amb Felipe González al govern es va aprovar una disposició transitòria que diu que, si no hi ha documentació escrita, els convenis s’extingiran a partir de l’aplicació de la llei d’aigües de 1985”, assegura Joaquin Irigoyen, secretari de l’Ajuntament de Tella-Sin, a l’Aragó, on també treballen per aconseguir la reversió de la seva central. En aquest municipi, ha estat la pròpia CHE qui ha iniciat el procés, el qual ha estat recorregut judicialment per la companyia, que encara explota l’equipament.

“La majoria de centrals situades a l’Ebre són infraestructures que fa més de cent anys que són a mans privades. Les elèctriques guanyen milions a un preu pràcticament zero: ni tan sols generen llocs de feina. Pensa que només les infraestructures que tenim a la Vall Fosca generen sis milions d’euros anuals”, explica Plasencia. Per aquesta raó, la CUP Vall Fosca ha presentat una denúncia per delictes de prevaricació, suborn i malversació del patrimoni públic. En paral·lel, la formació anticapitalista també ha demanat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que activi un expedient d’extinció i de reversió perquè les centrals hidroelèctriques de Capdella, l’auxiliar de Cabdella, Molinos i la Plana tornin a mans públiques. “És la primera vegada que des de fora de administració es demana iniciar aquest tipus de procediment: hi ha molts interessos en joc”, subratlla Plasencia.

Un problema comú

Però la Vall Fosca i Tella-Sin no són els únics indrets on es troben amb aquesta situació, sinó s’exten arreu de l’Estat espanyol. De fet, el novembre de 2018, ERC va presentar una proposició no de llei al Congrés dels Diputats reclamant que vuit centrals més de la demarcació de Lleida –a banda de Cabdella i Molinos– de la Vall Fosca passin a mans públiques. Es tracta de Serós, Sossís, Talarn, Camarasa, Pobla, Molinos, Sant Llorenç de Montgai, Gavet i Terradets. Amb tot, Plasencia titlla l’acció de propagandística, ja que considera que en estar els republicans al govern, des d’on gestionen l’Agència Catalana de l’Aigua, es podrien fer passos des de la Generalitat per millorar la situació.

Per altra banda, Som Poble Sant Quirze de Besora, candidatura vinculada a la CUP, ha començat a estudiar la situació del seu municipi. “Les nostres centrals són molt menys potents que les de la Vall Fosca, però a la conca del Ter hi ha moltíssims d’aprofitaments”, explica en Joan Mena. El grup anticapitalista espera que després d’entrar per primera vegada al consistori amb 3 regidors, els sigui possible impulsar una xarxa de municipis que estudiïn la situació a Osona. “S’ha qüestionat molt poc, no crec que la gent sàpiga que això és una concessió, que fan servir un bé públic… hi ha molta desconeixença”, conclou.

Per Irigoyen, però, no n’hi ha prou a revertir la situació. De fet, des de l’Ajuntament de Tella-Sin s’ha impulsat la derogació d’un article del pla hidrològic de l’Ebre que estableix que, un cop acabat el termini de 75 anys de concessió, tot retorna a l’estat. Gràcies a aquesta actuació, les instal·lacions pròpies de cada municipi quedaran en mans d’aquest. “En desaparèixer l’empresa, els consistoris queden molt afectats, ja que els impostos que aquesta pagava desapareixen. S’ha de garantir la gestió del retorn d’un bé públic sense provocar que els pobles entrin en fallida”, explica.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

9 COMMENTS

Comments are closed.

No et perdis les darreres novetats!

Subscriu-te a la nostra Newsletter i rep les notícies més importants al teu email