Divendres, 26 de abril del 2024
cerca aquí

Prova pilot per al seguiment via satèl·lit de la població de gall fer als Pirineus

Un exemplar de gall fer | ACN
Un exemplar de gall fer | ACN
Agencia

|

- Publicitat -

La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran han iniciat la captura d’exemplars de gall fer (Tetrao urogallus), una espècie amenaçada que habita en indrets freds del Pirineu. L’actuació forma part d’una prova pilot en marxa des de l’any passat, que té per objectiu millorar el coneixement de l’espècie especialment en llocs on es desenvolupen activitats turístiques i treballs forestals. En aquest sentit, l’any passat es va començar la col·locació de dispositius de seguiment a alguns exemplars en fase de proves.En total se’n van capturar i marcar sis: cinc mascles i una femella, dos a la al Berguedà, un a l’Alt Urgell, dos al Pallars Sobirà i un a la Val d’Aran. Enguany, les captures d’individus ja han començat a la zona de l’Alt Urgell  el Pallars Sobirà i aquests dies s’estan duent a terme a la Val d’Aran.

L’actuació es du a terme amb el suport del Cos d’Agents Rurals i Forestal Catalana i s’emmarca dins del projecte Interreg POCTEFA HABIOS, finançat amb els Fons Europeus de Desenvolupament Regional, que té per objectiu protegir i millorar la qualitat dels ecosistemes pirinencs i de la seva biodiversitat.

Publicitat

La gallinàcia més gran a Catalunya

El gall fer és la gallinàcia més gran a Catalunya. Es troba amenaçada a la península Ibèrica, i, a Catalunya, on la seva població es concentra sobretot al Parc Natural de l’Alt Pirineu. Els mascles tenen una tonalitat fosca, amb plomes negres al cos, marrons a les ales i unes irisacions blau-verd en el coll i el pit. Fan uns 95 cm des de el bec fins a la cua i tenen un pes d’entre 3,5 i 4 quilos. Per contra, les femelles són de color marró amb una zona al pit d’un taronja pàl·lid. Fan uns 60-65 cm i pesen al voltant d’1,5 kg.

Tot i la seva important mida és una espècie molt discreta que necessita de boscos madurs ben desenvolupats i molta tranquil·litat. Així, viu en els boscos freds de pi negre i pi roig del vessant sud pirinenc i en els de faig i avet del vessant nord. L’augment de les activitats humanes en els seus hàbitats, especialment durant els mesos d’hivern, les activitats forestals, i l’increment de poblacions de depredadors i ungulats salvatges, i els efectes derivats del canvi climàtic són els factors que actualment incideixen més en la conservació de l’espècie.

Actualment, els mascles censats no arriben als 400 exemplars a Catalunya. Així, en els deu últims anys l’espècie ha patit una regressió de prop del 30% a tot el Pirineu català. Per comarques, la situació més greu la trobem a la Cerdanya on la reducció d’efectius ha estat del 71%, seguida de l’Alt Urgell, amb una reducció d’un 55%, i la Val d’Aran, de prop d’un 40%. En la resta de comarques, les reduccions són menors, entre el 10 i el 20% (Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès), o presenten una situació de certa estabilitat (Alta Ribagorça, Berguedà).

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

12 COMMENTS

Comments are closed.

Amb el suport de:

Fem periodisme dirigint la mirada a allò què passa més enllà de les ciutats. Escrivim per descobrir la riquesa de les nostres comarques, de les persones que hi viuen i la diversitat de les seves iniciatives. Parlem de la terra per situar el sector primari al lloc que es mereix, però també abracem el nostre patrimoni cultural, històric i natural. En definitiva, mirem al territori per entendre tot un país.

Segueix-nos