Els trets biològics influeixen en els errors de localització de fauna a l’hora de fer seguiments mitjançant els sistemes de posicionament global (GPS) i telemetria per satèl·lit. Aquests condicionants s’afegirien a la influència dels factors tècnics i ambientals. Així ho afirma una recerca de la Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC CSIC-UCLM) centrada en el trencalòs que s’ha publicat a la revista ‘Scientific Reports’. L’equip que ha dut a terme la investigació ha analitzat 95.686 registres de vint trencalossos (Gypaetus barbatus) rastrejats amb disset transmissors de satèl·lit amb energia solar als Pirineus de l’estat espanyol, França i Andorra entre els anys 2006 i 2019.
L’article forma part de la tesi doctoral de la investigadora de la UdL Ruth Garcia; que ha treballat amb Antoni Margalida, exinvestigador de la UdL i actualment a l’IREC CSIC-UCLM; i Juan M. Pérez, de la Universitat Miguel Hernández d’Elx. L’objectiu era avaluar la influència dels factors tècnics (com ara el temps d’ús del transmissor i el cicle de treball), ambientals (l’elevació, la radiació solar i la precipitació) i biològics de les aus (l’edat, el sexe, l’estatus de territorialitat i reproductor i l’activitat de vol) en la taxa mensual de pèrdua de localitzacions de transmissors GPS (fix-loss rate, FLT).
D’aquesta manera, els investigadors han pogut comprovar que els efectes combinats dels tres expliquen el 23% de les desviacions observades. També que els adults i subadults, mascles i individus reproductors no territorials mostren un FLR significativament inferior a les femelles joves-immadures, aus territorials o individus no reproductors.
Amb aquests resultats, els experts recomanen que els estudis de seguiment de telemetria animal incloguin anàlisis d’errors abans d’arribar a conclusions o hipòtesis ecològiques sobre la seua distribució espacial o el seu comportament.
