A la sentència queda recollit que l’octubre del 2016 un equip de veterinaris de l’oficina comarcal del DARP del Vallès Oriental va fer una inspecció a l’explotació i va constatar que hi havia almenys 500 caps de bestiar “en molt mal estat fisiològic”. Els veterinaris van fer una proposta d’expedient sancionador que aconsellava el tancament de l’explotació. Mesos més tard, el gener del 2017, els Mossos van ser requerits perquè s’havia localitzar una ovella ferida i la seva cria abandonades des de feia una setmana a uns camps propers a l’explotació.
També al gener del 2017, veterinaris del Departament d’Agricultura van fer una inspecció a les instal·lacions i, només arribar, es van trobar amb una ovella abandonada en avançat estat de descomposició. Els veterinaris no van poder accedir a l’interior de la granja, però van constatar que “molts animals no tenien la identificació corresponent, l’estat de neteja de les instal·lacions era molt deficient, amb una gran acumulació d’excrements i d’esquelets d’ovelles i cabres”. També van constatar que els animals estaven molt prims i no tenien ni menjar ni aigua.
Una altra inspecció dels Mossos al novembre del 2017 va comprovar que hi havia almenys 15 ovelles mortes “en diferents estats de descomposició”. A més, van constatar que el contenidor de cadàvers de l’explotació estava ple i que no es feia una adequada impermeabilització dels excrements, de manera que hi havia un important risc de contaminació del subsòl. També van comprovar que l’estat dels animals era “deplorable” i que a dins de les instal·lacions els excrements dels animals “arribaven fins a l’alçada dels genolls de les ovelles”.
Finalment, el jutjat d’instrucció número 2 de Granollers va dictar una interlocutòria en què demanava intervenir les instal·lacions. D’aquesta manera, el 6 de març de 2018 es va dur a terme la intervenció dels animals. En concret, es van localitzar gairebé 700 ovelles i cabres, així com també dos ponis i tres gossos. Segons explica el jutge, la situació general del ramat el dia de la intervenció presentava signes de “maltractament greu” i “patiment”. També es recull que a l’explotació hi havia una “extrema brutícia” i una gran acumulació de dejeccions que estaven barrejades amb “cadàvers en descomposició”. Això provocava, segons el jutge, que els animals “es moguessin entre els seus propis excrements, un fet que suposava un risc per a la vida dels més joves, que en diverses ocasions quedaven atrapats fins que morien”.
També es recull que entre un 10 i un 15% dels animals tenien coixesa “compatible amb malalties produïdes per bactèries”. Al mateix temps, entre un 5 i un 10% del ramat presentaven pèrdua de llana a la zona dorsal a causa de la sarna o per una deficiència alimentària. La majoria dels animals estaven molt prims i, alguns d’ells, presentaven ferides obertes.
D’altra banda, la sentència també recull que els acusats es dedicaven a vendre o regalar xais de l’explotació a propietaris de terrenys a canvi que els deixessin pasturar els ramats. Els condemnats no estaven autoritzats a fer aquesta activitat i, a més, sacrificaven els animals a les mateixes instal·lacions sense mantenir les condicions higièniques necessàries.
