Amb aquest objectiu, durant el buidatge, el nivell de l’aigua baixa cada dia de mitjana entre 2 i 3 centímetres. És una estratègia “d’assaig i error”, ha explicat a l’ACN el biòleg i professor de la Universitat de Lleida (UdL), Antoni Palau, ja que la quantitat d’aigua que es desembassa es revisa contínuament i s’adapta segons les necessitats. Així doncs, Palau ha explicat que després de considerar que la velocitat de buidatge era “massa elevada” a l’inici, aquesta es va decidir reduir progressivament fins passar d’una obertura de les comportes del 80% al 30%. “Ara fa tres dies s’ha tornat a augmentar fins al 40 i 50%”, ha afegit.
De fet, Palau ha destacat la importància de tenir una velocitat de buidatge “adequada”. Des del punt de vista dels sediments, ha indicat que una velocitat massa ràpida podria “forçar enterboliments de l’aigua”. Pel que fa la fauna, ha dit que algunes espècies sedentàries es podrien quedar “sobtades i descol·locades”.
De moment, el que ja es pot començar a observar és el procés d’oxidació dels sediments que han emergit del fons de l’estany. Antoni Palau ha explicat que s’ha passat de sediments verdosos, degut a la gran quantitat de matèria orgànica que s’hi havia dipositat, a tonalitats marrons i grises. La textura s’ha compactat per la pèrdua d’aigua. Així mateix, Palau ha indicat que s’espera que en zones més profundes apareguin espais amb fangs negrosos “molt rics en matèria orgànica i que en entrar en contacte amb l’atmosfera també es sanejaran”. “Són els efectes que buscàvem”, ha valorat Palau, ja que quan es torni a reomplir l’estany, la baixa càrrega orgànica d’aquests sediments farà que l’aigua sigui de millor qualitat.
Per altra banda, i a l’espera dels resultats de les inspeccions que s’estan fent, Palau ha assenyalat que, de moment, no s’ha observat la presència de noves espècies exòtiques invasores a l’estany, com ara el musclo zebrat o la cloïssa asiàtica. “És el que feia patir més i aparentment no se n’ha vist”, ha subratllat. Tot i això, ha afegit que encara és aviat per detectar la presència d’aquestes espècies, sobretot del musclo zebrat, ja que necessiten substrats durs diferents als sediments que fins ara han emergit.
La previsió dels tècnics és que el buidatge finalitzi a mitjans de novembre, en funció de la superfície que hagi quedat emergida i del grau d’oxidació dels sediments. L’estany es mantindrà en aquesta cota mínima al voltant de tres o quatre setmanes i després es decidirà si l’estany es comença a reomplir de manera progressiva amb aigua del Canal d’Urgell.
