El fenomen de l’èxode rural al Pirineu, analitzat a la Seu d’Urgell a partir d’una trentena de treballs de recerca

L’abandonament dels pobles del Pirineu, tant els de la banda catalana com els situats en d’altres punts de la serralada, marca l’eix central de l’onzena edició del Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, que es durà a terme fins aquest diumenge a la Seu d’Urgell. A l’esdeveniment, que compta amb més d’un centenar d’inscrits, s’hi presenten una trentena de comunicacions durant tot el cap de setmana, a les quals s’hi sumen també diverses ponències i taules rodones, entre d’altres. Des de l’organització destaquen l’interès social que suscita aquesta qüestió, tenint en compte que és una realitat transversal que afecta a totes les zones de muntanya. Pel que fa a les recerques, n’hi ha d’impulsades des del territori i d’altres que provenen d’universitats i centres acadèmics.

El president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell (IECAU), Lluís Obiols, ha investigat l’afectació que ha tingut l’augment de població de la Seu d’Urgell entre els anys 50 i 70 al seu urbanisme. Aquesta recerca, duta a terme conjuntament amb Meritxell Rodríguez i que es presentarà aquest dissabte, posa de manifest que l’èxode rural i l’arribada de persones des del sud de l’Estat va comportar, en aquest període, un creixement en les alçades dels edificis i la proliferació a la ciutat de diversos blocs de pisos de caire plurifamiliar. Obiols considera que, encara que el model urbanístic actual és diferent al d’aquella època, avui dia hi ha “molta gent que encara està marxant dels pobles” cap a les àrees urbanes.

Per la seva banda, un altre dels membres de l’IECAU, Carlos Guàrdia, abordarà també aquest dissabte l’impacte que ha tingut la despoblació de les zones rurals en els seus camins públics, els quals unien diferents nuclis. La seva investigació, focalitzada en el municipi de Cava (Alt Urgell), estableix una relació directa entre la irrupció del cotxe en aquests entorns i el progressiu deteriorament dels passos que no eren aptes per a vehicles. En aquest sentit, defensa l’impuls de plans de camins per tal de planificar quins es poden recuperar i els usos que poden tenir, com ara els de lleure, turisme o esport.

El Col·loqui, que s’inscriu dins dels actes commemoratius del desè aniversari de l’IECAU, s’inaugura aquest divendres a les sis de la tarda i en aquesta primera jornada hi destaca la ponència sobre “El poblament pirinenc: dinàmiques i perspectives de futur”, a càrrec del director de la Càtedra Repsol de competitivitat i desenvolupament regional de la Universitat de Lleida, Joan Ganau. Durant tot el cap de setmana, experts i estudiosos analitzaran el fenomen de la despoblació i la seva incidència en el paisatge, la història, l’economia i la societat actual del conjunt d’aquest territori. Els organitzadors també esperen la trobada serveixi per oferir claus de futur que ajudin a aturar-lo.

El congrés està organitzat per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), l’IECAU, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, el Centre d’Estudis Ribagorçans, la Diputació de Girona, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran i la Societat Andorrana de Ciències. Els processos de despoblament, les realitats i conseqüències i les propostes de futur són els eixos principals de l’onzena edició de l’esdeveniment. El Col·loqui s’emmarca en el projecte “Pobles Abandonats. Una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori”, liderat per l’IRMU i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i que estudiarà aquest fenomen en un període de tres anys i al conjunt de territoris de parla catalana.