Divendres, 29 de març del 2024

Drons per salvar les collites d’arròs

|

- Publicitat -

Els drons no només són per fer fotos. Després de l’èxit de la prova pilot, la comunitat de regants de Poble Nou del Delta han contractat els serveis d’una empresa especialitzada, Ebredrone, per foragitar els flamencs i altres espècies d’aus que provoquen danys al conreu d’arròs. Fins ara els pagesos foragitaven les aus ells mateixos o amb canons d’aire comprimit, coets i llums blaves intermitents, però els animals cada cop estan més acostumats a aquests mètodes. “El flamenc se socialitza cada cop més i, per molt que vagis, ja entén que estàs allí, que no li faràs res”, explica el president de la Societat de Caçadors de Poble Nou, Josep Sancho.

A banda, els drons també podran ajudar als pagesos a acreditar de forma acurada la valoració de danys per sol·licitar compensacions a l’administració gràcies a la geolocalització de les aus i el mesurament del temps que romanen als arrossars i a les gravacions amb una càmera tèrmica. “Ens permet geolocalitzar l’animal, saber l’hora, quantitat i temps dins de la parcel·la. Es pot fer bé la valoració de danys i ser més objectius”, apunta Sancho. De moment, però, el dispositiu encara no s’ha pogut desplegar plenament a l’espera de rebre el permís estatal per poder efectuar vols nocturns

Publicitat

Els flamencs, una de les més singulars que habiten l’espai natural, solen confondre els arrossars inundats amb les llacunes i, amb les potes i el bec, desarrelen l’arròs recentment plantat. Això porta molts productors a reclamar compensacions a l’administració per replantar, en aquells casos que es detecta a temps. Després de desplegar l’any passat vigilància nocturna i diürna als camps fent també ús de coets, ara veuen els drons uns aliats eficients.

Molt més enllà dels flamencs

“Va molt bé perquè ens permet localitzar grups de flamencs que malmeten la collita, els podem quantificar, determinar el temps operacional i l’espai de cultiu. Hem incorporat sensors perquè el dron pugui localitzar els animals a 50 o 70 metres i amb senyals d’alerta fer que surti del camp”, explicita Pau Jornet, director tècnic d’Ebredrone. Però els drons serveixen per a molt més: per exemple, poden reduir a la meitat el cost d’entre 120 i 150 euros l’hora de sortir amb el tractor a aplicar tractaments al camp. “Vas amb cotxe i el pots carregar al maleter. No calen grans maquinàries circulant pel Delta. Facilita el tractament i l’operativa”, diu Èric Esteban, CEO de Ebredrone. També permet tractar punts localitzats i evitar el treball extensiu, amb les millores ambientals, de qualitat i estalvi energètic que això suposa. “En tots els vessants econòmics d’una feina el dron redueix els costos i és sostenible, no contamina, ni embruta, ni fa soroll”, tanca.

Però malgrat aquesta viabilitat tècnica, econòmica i administrativa, la lentitud burocràtica podria acabar impedint que durant aquesta campanya es pugui desplegar completament el dispositiu. Primer, cal tenir llicència d’operador tramitada per l’Agència Espanyola de Seguretat Aèria (AESA) i fer una sol·licitud al parc natural del delta de l’Ebre detallant el pla de vol i les zones d’actuació. A més, els enlairaments nocturns requereixen un permís especial de l’autoritat estatal que pot trigar fins a sis mesos i encara no ha arribat. “Estem aturats i no podem donar solució al problema”, insisteix el president dels caçadors.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

20 COMMENTS

Comments are closed.