La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) insta la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Acció Rural, Teresa Jordà, a defensar les necessitats del sector en la negociació sobre els criteris d’aplicació de la PAC (Política Agrària Comuna) 2023-2027 que es discutirà demà, 14 de juliol, en la Conferència Sectorial d’Agricultura amb el Ministre i els consellers i conselleres autonòmics. Per a la FCAC, és prioritari que es reverteixi la retallada del 74% de l’aportació de l’Administració General de l’Estat al cofinançament de les mesures de desenvolupament rural que ha suposat una pèrdua de 172 milions d’euros per a Catalunya. També cal que s’incrementi i es fixi un valor superior al 4,47% de la dotació del fons europeu FEADER que correspondrien a Catalunya en relació amb el conjunt d’Espanya.
La retallada del 74% a les mesures de desenvolupament rural en l’actual període implica que l’Estat ha deixat d’aportar 172 M€
La FCAC alerta que, si no es reverteix la retallada pressupostària del 74% per a desenvolupament rural, suposaria consolidar una mesura que el Ministeri va adoptar de forma excepcional en el període 2014-2020 i que, a Catalunya, va suposar passar de rebre 230 milions d’euros en el període 2007-2013 a percebre només 58 milions. Aquest descens de 172 milions d’euros ha tingut i té un impacte rellevant, ja que representa més d’un 20% del total de la despesa pública (europea, estatal i catalana) programada per a desenvolupament rural.
Al mateix temps, la FCAC reclama que, en els criteris de repartiment dels fons europeus FEADER entre comunitats autònomes, prevalgui el nivell d’execució de mesures de desenvolupament rural en el període vigent i que s’atorgui una major taxa a les autonomies, com Catalunya, que estan en procés d’exhaurir la dotació pressupostària.
El nivell d’execució a Catalunya és del 66,11%, similar a la mitjana europea i clarament per damunt de la mitjana espanyola (59,65%). Per això, la FCAC defensa que l’adjudicació de fons FEADER a Catalunya superi com a mínim el 4,47% del total d’Espanya i els 380 M€ (període 2021-2027, incloent fons provinents de Next-Generation). Si només es manté el percentatge actual del 4,20%, a la pràctica suposaria perdre un 9,4% de la percepció de fons FEADER (4,66 milions d’euros) anualment, a partir del 2023, primer any d’execució del nou Pla estratègic de la Política Agrària Comunitària.
Xavier Pié, vicepresident de la FCAC, argumenta que “el sector necessitem que els fons FEADER que es destinen a Catalunya s’incrementin per damunt dels 54 milions d’euros en el període 2021-2027, incloent en aquest import la línia europea Next Generation destinada a la recuperació econòmica arran de la pandèmia de la Covid-19. El fons FEADER són estratègics per la implementació, entre d’altres, de mesures agroambientals, mitigació del canvi climàtic, innovació, agroindústria i competitivitat, i una retallada pressupostària suposaria la paralització de molts projectes. Una situació d’extrema gravetat si, a més, no es reverteix la retallada d’un 74% a desenvolupament rural per part del Ministeri d’Agricultura”.
Ecoesquemes, ajuts acoblats i olivera
La FCAC també mostra la seva preocupació per la falta de definició dels ecoesquemes i el mal encaix de les propostes a l’agricultura catalana, que pot arribar a suposar una pèrdua important de fons. És especialment preocupant la situació de l’arròs, que podria perdre 6 milions d’euros anuals.
Quant als ajuts acoblats, cal que s’incorpori tot el sector de l’avellana –no només secà- dins les mesures per a fruita seca ja que el descens de la superfície dels últims anys, la competència internacional i la falta de competitivitat estan abocant el sector a la desaparició. Igualment, la FCAC no accepta una disminució del 19,9% del pressupost destinat a vacum d’engreix perquè penalitzaria el model d’explotació majoritari de Catalunya en un context de crisi de preus i d’increment de costos de producció.
Finalment, la FCAC es mostra favorable a la intervenció sectorial de l’olivera tradicional a través d’Organitzacions de Productors amb un pressupost de 30 milions d’euros.
