Dimarts, 31 de gener del 2023

Catalunya ha d’acollir uns Jocs d’Hivern?

|

- Publicitat -

Ha requerit 10 anys de gestació, però sembla que la terra promesa és més a prop que mai. Després que Colau desestimes el projecte el 2015 i que el Govern el recuperés el 2017, Catalunya podria formalitzar la seva candidatura als Jocs d’Hivern del 2030 aquesta mateixa tardor. Així, 38 anys després dels Jocs de 1992, Barcelona podria tornar a ser seu olímpica. Bé, d’una part de les proves, les de gel, ja que la resta es desenvoluparien als Pirineus. Malgrat això, no tot són flors i violes, ja que la CUP i la plataforma SOS Pirineus denuncien la manca de transparència del projecte i la necessitat d’obrir un debat sobre aquesta candidatura, una fita que és més a la vora després que el Parlament aprovés, el dijous 11 de juliol, la moció de referèndum dels anticapitalistes. En definitiva, Catalunya ha d’acollir uns Jocs d’Hivern?

“Per a nosaltres es tracta de solucionar un problema de país. És una manera de replantejar les relacions entre les ciutats i el món rural: l’esport pot ser l’eina per dinamitzar aquests territoris”, assegura en Gerard Figueras, secretari General de l’Esport i de l’Activitat Física de la Generalitat, l’ens que encapçala la taula de negociacions per als Jocs Olímpics d’Hivern. Segons Figueras, des del Govern es planteja la candidatura com una eina per accelerar les inversions al territori i posar fil i agulla per resoldre el despoblament. “Acollir la cita seria la cirereta del pastís, però no és el principal objectiu. El més important és definir el camí que han de seguir els Pirineus durant els pròxims 15 anys”, diu. Per aconseguir-ho, es treballa conjuntament des de l’administració pública amb les empreses privades per definir com ha de ser el projecte que es presenti finalment al Comitè Olímpic Internacional (COI).

Publicitat

Malgrat això, CUP i SOS Pirineus denuncien que no han rebut cap mena d’informació i que se’ls està deixant al marge. “S’ha actuat de manera poc empàtica amb el ciutadà, se suposa que les inversions han de revertir en nosaltres, però ningú ens està informant de res”, assegura l’Ivan Garriga, un dels portaveus de la plataforma. La coordinadora, que aglutina diverses organitzacions de les comarques pirinenques, naixia el març reivindicant poder ser present als espais de decisió. Amb tot, no és l’única queixa que arrosseguen. “Des del nostre punt de vista, el Pirineu català té una situació que fa inviables uns Jocs Olímpics d’Hivern. No només ens manquen moltes infraestructures, sinó que el canvi climàtic està reduint cada cop més les nevades”, diu. Una posició que, de nou, comparteixen des de la formació anticapitalista, tal com explica l’exregidor de la Seu d’Urgell, Pau Lozano. “Tot ens diu que en 30 o 40 anys la majoria d’estacions del Pirineu català seran inviables, ja que no tindran neu. Quin sentit té invertir en aquest tipus d’infraestructures?”, reflexiona.

Candidatures de mínims: un canvi de plantejament

“De cara als Jocs d’Hivern de 2030, el COI no demana assegurar que nevarà en quantitats suficients per a la seva realització, sinó que el país que els aculli tindrà la capacitat necessària de produir neu artificial”, aclareix Figueres. Tot i que això suposa un impacte important per als recursos hídrics, afirma que la proposta catalana té com a meta la sostenibilitat. “Es tracta de fer uns jocs generatius, no extractius. Som el país del talent, pel que implicarem els principals centres tecnològics per fer-los possibles”, afirma.
A banda, Figueras també es mostra tranquil·litzador respecte la inversió que els Jocs suposaran. “Arran de la crisi de candidatures, s’ha replantejat les condicions i el finançament del certamen: es promou al màxim la reducció de costos i la utilització de les infraestructures ja existents”, explica. En total, s’estima que seran necessaris 1.300 milions d’euros, dels quals, 900 milions sortiran directament de les arques del COI. “La Generalitat haurà de contribuir amb 400 milions, que es recuperaran amb la venda de marxandatge i d’entrades”, afirma Figueras.

Malgrat les xifres, però, CUP i SOS Pirineus denuncien que ja estan en construcció algunes infraestructures que s’emmarquen indirectament en el projecte dels Jocs Olímpics d’Hivern. Concretament, l’ampliació del domini esquiable de la Molina per Coll de Pal i el desdoblament de la C16 entre Berga i Bagà. De fet, a la moció presentada al Parlament, se’n demanava la paralització immediata, malgrat que aquest punt finalment no va ser acceptat. “Primer, l’ampliació de Coll de Pal no té cap tipus de sentit, ja que només busca ampliar el domini esquiable a la cara Sud de la muntanya, on ja no hi ha neu actualment. A banda, l’ampliació de la C-16 requerirà un pressupost de 180.000 per ampliar un tram de 21 quilòmetres que només té trànsit els divendres i els diumenges de la temporada d’hivern”, lamenta Lozano.

Presentació de la coordinadora SOS Pirineus a la Seu d'Urgell | ACN
Presentació de la coordinadora SOS Pirineus a la Seu d’Urgell | ACN

Cal un canvi de model pel territori?

Com a coordinadora d’entitats, ens costa assumir posicionaments rotunds sobre qualsevol qüestió, més tenint tan poca informació com en aquest cas. És un territori divers i aglutinem entitats molt diferents que volem coordinar, dintre del possible, les nostres lluites. El què volem és articular un debat crític sobre què està passant, explica Garriga. “D’alguna manera, ens estan posant la pistola al cap: ens diuen que sense els jocs les inversions no arribaran, però això no pot ser. Tampoc que tots els diners vagin destinats únicament al turisme, mentre no tenim les condicions mínimes per viure aquí: els pobles se’ns moren, els hospitals perden serveis, desapareixen les escoles rurals…”, diu Lozano.

A més, per l’exregidor, “cal avançar cap a un canvi de model, debatre cap on anem. Per nosaltres, ha de passar pel coneixement i la recuperació i dignificació del sector primari”. És per això que tant la CUP com SOS Pirineus veuen de manera positiva un altre projecte relacionat amb l’esport i impulsat per la Generalitat: la Universitat dels Pirineus, que s’ha d’estrenar el curs 2020-2021 amb el grau d’INEF. Amb tot, alerten que les dates els semblen poc realistes i que no tenen més informació que les promeses realitzades en campanya electoral.

“Els Jocs són mostra del compromís de la Generalitat amb el territori: està clar que Barcelona no els necessita per posicionar-se. El què volem és fer saber que tenim una zona de patrimoni cultural i natural increïble que és a dues hores de la capital”, diu Figueras. “És normal que hi hagi nervis al voltant de la candidatura, però mai hem tingut voluntat d’amagar res. A més, estem territorialitzant a poc a poc el projecte, de moment ja l’hem portat al Berguedà i la Cerdanya”, explica. Respecte a això, Garriga demana escoltar els veïns. “Hem d’aconseguir que la gent vingui a viure aquí, que no pugi només a comprar. És una espiral molt complicada de trencar, per això no ens tanquem a res”, conclou. Ara, queda per veure quan i com es planteja aquesta consulta oberta a la ciutadania i, sobretot, saber què en diuen els veïns i veïnes.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

5 COMMENTS

Comments are closed.

No et perdis les darreres novetats!

Subscriu-te a la nostra Newsletter i rep les notícies més importants al teu email