La directora de l’aplaudida ‘Estiu 1993’, Carla Simón (Barcelona, 1986), ha presentat a la secció Zabaltegi-Tabakalera del Festival de Sant Sebastià ‘Correspondencia’, una cinta que la retorna al curtmetratge i esdevé el testimoni de les missives entre la cineasta catalana i la directora Dominga Sotomayor (Santiago de Xile, 1985). En el projecte, de vint minuts, comparteixen fragments de vida i reflexionen sobre la família, la maternitat i el cinema. Encara desconcertada per l’èxit de la seva ‘òpera prima’, reconeix a l’ACN que li veu “tots els defectes del món” i avança que continuarà fent cinema independent. ‘Alcarràs’, el seu segon llargmetratge, serà una reivindicació del món rural: “Em sembla molt cinematogràfic”.
La cinta, que s’ha estrenat aquest dilluns al certamen basc, intercala cartes i imatges reals i parteix del punt de vida de dues directores joves. Segons relata Simón a l’ACN, la trobada amb Sotomayor va ser una mica “casual”, després que es coneguessin a Rotterdam. “M’agrada molt el cinema que fa, inspirat en la seva família i la vida personal. Hi ha com una mena d’universos paral·lels, quelcom generacional”, precisa. Per aquet motiu, li va proposar compartir el projecte.
L’única premissa comuna per al curtmetratge va ser abordar el fet de ser dones i parlar de les de la seves famílies. En el cas de Simón, reconeix que va ser “molt bonic” poder gravar rostres i espais “tan coneguts”, com el de la seva mare o casa la seva àvia, servint-se d’una Super 8. A ‘Correspondencia’ s’hi inclouen també vídeos domèstics, com l’únic que té de la seva mare biològica.
‘Alcarràs’: el repte del segon llargmetratge
La presentació del curtmetratge havia de coincidir amb el final del rodatge d”Alcarràs’, el que serà el seu segon projecte cinematogràfic i que ha hagut d’ajornar fins a l’estiu que ve per la pandèmia. La cinta reivindicarà el Segrià, el model de fer agricultura “de manera familiar” i l’ofici de pagès.
Simón encara el nou projecte amb “confiança”, després de deixar enrere la “por pel què diran”. “Ara ja no està a l’equació, però hi va haver un moment en què pensava en el segon projecte i em ressonava la frase “‘Estiu 1993’ era millor””, bromeja. A mesura que es va anar endinsant en l’escriptura, va deixar enrere els temors amb la idea que ho volia explicar amb el mateix “convenciment” amb el qual va preparar la seva ‘òpera prima’.
El Segrià, una zona que “no s’ha retratat”
“Es parla de l’agricultura com si fos una cosa del segle passat i no se la posa en valor. A mi m’agrada l’imaginari rural”, puntualitza a l’ACN. ‘Alcarràs’ parla del Segrià, zona d’origen de la seva mare adoptiva i espai on ella va passar part de la infància. “És un lloc important per a mi i és una part de Catalunya que no s’ha retratat massa. Em sembla un lloc increïble”, opina.
Malgrat que manté la família com a fil argumental, a ‘Alcarràs’ la directora planteja una pel·lícula coral. Si a ‘Estiu 1993’ hi havia una sola protagonista (la Frida), a la segona cinta hi haurà molts personatges i diversos punts de vista que “ocuparan” aquest espai.
Li han arribat ofertes per dirigir projectes més grans però assegura que, per ara, es vol mantenir fidel al cinema independent i ja escriu la que vol que sigui la seva tercera pel·lícula, sense concretar-ne encara els detalls: “Vull experimentar”.
