El Museu de Lleida torna a explicar la Franja amb el retaule de Sant Bartomeu

El retaule de Sant Bartomeu de l’església de Capella ja té nova casa. L’empresari i periodista Tatxo Benet l’ha cedit en dipòsit al Museu de Lleida, conscient de la seva transcendència historicoartística i de la importància de l’obra a l’hora de completar el discurs del Museu sobre la història de la Franja. “És una compra feta expressament perquè vingués aquí”, ha confessat Benet, qui, després de l’entrada de la Guàrdia Civil al museu, va consultar a un dels conservadors del Museu de Lleida què comprar per “ajudar amb alguna cosa que fos més permanent”.

El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, ha explicat que quan li demanen a Tatxo Benet que compri aquesta peça és per omplir el buit gòtic per explicar la Franja. “Perquè no renunciarem mai a explicar la Franja. Volem explicar-la des de la prehistòria fins al segle XXI”, ha dit, una explicació en la qual ha coincidit Miquel Pueyo, alcalde de Lleida. Benet ha explicat que després d’adquirir-la van informar tant al govern espanyol com a la Diputació d’Aragó per si volien exercir el seu dret a retracte, però no s’hi han mostrat interessats. Per la seva banda, la Generalitat ha inclòs l’obra en el Catàleg del Patrimoni Cultural de Catalunya i l’ha declarada “inexportable“. Aquesta és la segona obra que Benet cedeix al Museu de Lleida. La primera, Presos polítics a l’Espanya contemporània, de Santiago Sierra, es va exposar el mes de març de 2018, unes setmanes després d’haver-la comprat a Arco, on va ser censurada.

El retaule de Sant Bartomeu és obra de Pere Espallargues. Es troba en bon estat de conservació i ha pervingut integra, cosa que la fa força excepcional. Tècnicament, està realitzat sobre de temps sobre fusta i presenta l’estructura típica del moment (finals del segle XV), amb tres carrers, predel·la i guardapols. El director del Museu, Josep Giralt, ha destacat que l’ingrés d’aquesta obra a les col·leccions de l’equipament cultural s’emmarca en els esforços que es fan des de la institució per combinar la política d’adquisicions públiques i el mecenatge privat per incrementar la qualitat del fons actual.

El retaule va sortir de la parròquia d’origen a principis del segle XX i va anar a parar als Estats Units. El va donar a conèixer el Post el 1947, afirmant que poc abans es trobava en una col·lecció de Nova York (Marie Sterner Gallery). El Post va tenir constància de la seva existència a través d’una fotografia conservada a la Frick Art Reference Library de Nova York. A la mort de Marie Sterner el 1953 sembla a ser que la seva col·lecció es va dispersar. No es coneix quan va tornar el retaule a l’estat espanyol ni tampoc quan va ser adquirit pel propietari que la va dur a subhasta, el 22 de desembre de 2017 a la casa de subhastes Conline Setdart. Aleshores, la van adquirir uns antiquaris que posteriorment la van vendre a Tatxo Benet.