‘Balandrau, infern glaçat’ retrata la tragèdia que va tenir lloc al Pirineu a finals del 2000 a través dels supervivents

El documental ‘Balandrau, infern glaçat’, dirigit per Guille Cascante, retrata la tragèdia que va tenir lloc al Pirineu català el desembre del 2000 i que va causar la mort de deu persones. El documental narra la història a través dels seus supervivents, com Josep Mª Vilà, i d’aquells que van arriscar la vida en les feines de rescat, que va implicar un desplegament de mitjans sense precedents. El documental inaugurarà el 18 de maig la 24a edició del DocsBarcelona als Cinemes Aribau i s’emetrà pel programa ‘Sense Ficció’ de TV3. “La perspectiva dels 20 anys serveix per parlar de temes tan bèsties i dolorosos com aquest amb una certa distància”, explica Cascante, en una entrevista amb l’ACN.

El 30 de desembre del 2000, a les dues del migdia, va començar l’episodi meteorològic més terrible de la història recent als Pirineus i el tercer pitjor accident a escala mundial producte de la violència del vent a les muntanyes. En poques hores, el fred, la neu i el vent van convertir el Balandrau, una muntanya de 2.585 metres, en una trampa. Com s’explica al documental, la potència del vent del torb va traslladar les dures condicions dels cims de l’Himàlaia als Pirineus en qüestió de minuts.

Guille Cascante ha explicat que desconeixia la història fins que el productor Toni Folguera li va deixar ‘3 nits de torb i 1 Cap d’Any’ de Jordi Cruz, el llibre en què es basa el documental.

Cascante ha indicat que el projecte va arrencar com un anti-documental perquè partien d’un testimoni i s’havien de recrear moltes escenes. “L’experiència que hem adquirit fent ‘Crims’ va fer que pensessin amb mi per dirigir-lo”. Ha detallat que han rodat en condicions meteorològiques molt adverses, però han “intentat ser molt fidels a les recreacions. L’espectador viurà una mica el que van viure els protagonistes”.

El director del documental desgrana els objectius de ‘Balandrau, infern glaçat’. Cascante volia “reflexionar sobre la petitesa de l’ésser humà davant la força de la natura. Cap de les deu persones que van perdre la vida als Pirineus aquell 30 de desembre no eren imprudents i el documental convida a reflexionar abans de sortir a la muntanya i al mar sobre la força de la natura”.

El documental reflexiona sobre el sentiment de culpabilitat que va sentir Josep Mª Vilà per sobreviure i també homenatja totes les persones que van perdre la vida fa 20 anys amb el torb.

Josep Mª Vilà

Un dels protagonistes del documental ‘Balandrau, infern glaçat’ és Josep Mª Vilà, qui va sobreviure a la tragèdia. En declaracions també a l’ACN, ha assenyalat que una de les seves teràpies per superar-ho ha estat explicar la seva experiència i no donar-li l’esquena. “Sempre ho he explicat i tots els meus familiars i amics ho saben i ara tornar-ho a explicar per al documental no significa que estigui preparat, perquè ja ho estava”.

Vilà, qui va perdre la seva parella en aquella tragèdia, ha assegurat que per a ell el Balandrau va significar “tornar a viure i néixer. És un punt d’inflexió a la meva vida i compto els anys a partir d’aquell any”.

Vilà ha recordat que es va sentir malament perquè els seus companys es van quedar a la muntanya i ell “va tornar a la vida. Normalitzar això no ha estat fàcil i tens un punt de responsabilitat i culpabilitat”.

‘Balandrau, infern glaçat’ és una producció de TV3 en coproducció amb Goroka i Lastor Media. El documental inaugurarà la 24a edició del DocsBarcelona el 18 de maig i aquella mateixa nit s’estrenarà al programa ‘Sense ficció’.