La finca custodiada per l’associació conservacionista Trenca a la vall Major de Bovera (Garrigues) acull 33 nous exemplars de tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni). Amb els alliberats aquest dimarts, ja són 256 els exemplars d’aquesta espècie que s’han deixat anar a la zona en els darrers sis anys. Els animals provenen del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i contribuiran al projecte de reintroducció d’aquesta espècie amenaçada, que Trenca porta a terme amb el suport d’Endesa. La tortuga mediterrània és un animal en perill d’extinció a la Península i es calcula que a Catalunya hi ha al voltant de 8.500 exemplars en llibertat.
L’objectiu del projecte per recuperar l’espècie és la creació d’un refugi per a la tortuga mediterrània per, conjuntament amb altres programes similars, augmentar a diferents zones de Catalunya les interconnexions entre les escasses poblacions salvatges que existeixen d’aquest animal i contribuir a la seva reproducció. Actualment, només es troben en estat salvatge a Catalunya, Mallorca i al País Valencià. És per això la importància de projectes com aquest per capgirar aquesta situació crítica per a l’espècie.
Les xifres dels darrers censos efectuats en aquest espai de les Garrigues, són molt positives ja que apunten a una taxa de supervivència dels animals és d’entre el 50% i el 60%, tot un èxit en un projecte de reintroducció d’aquestes característiques. Per realitzar els censos s’utilitzen gossos que actuen com a detectors biològics provinents de l’equip caní per a la conservació de Trenca (ECCO – Trenca). Aquests gossos estan especialment ensinistrats per detectar tortugues per la seva olor i són més efectius que els censos tradicionals amb investigadors humans.
En una primera fase del projecte es va adequar una finca de Trenca per crear l’hàbitat ideal per a les tortugues i, per això, es van construir dues bases impermeabilitzades amb argila de 400 m2 i 100 m2, respectivament. També es van fer els tancaments necessaris per protegir dels possibles depredadors –porcs senglars i guineus– a les tortugues alliberades. De fet, quan el tancat va estar enllestit, es va fer un primer alliberament al juny del 2016 de 52 exemplars, i al setembre del 2017 el segon amb 30 individus.
Els tècnics encarregats del projecte fan seguiments periòdics i identifiquen els exemplars mitjançant tres mètodes. Per una banda, totes les tortugues alliberades porten un xip subcutani per facilitar la seva identificació . Per altra, se’ls realitza una marca a l’escata de la closca amb un codi numèric que les identifica individualment i, per últim, el patró de les plaques de la closca és únic i, per tant, es pot fer un seguiment acurat. D’aquesta manera, en els casos en què es troben individus durant el seguiment, cosa gens senzilla, degut a l’extensió de les finques i les condicions de vida de les tortugues, es pot fer un registre i seguiment dels exemplars així com un reconeixement físic de les seves condicions (pes, mida i estat, entre altres aspectes).
Aquest projecte s’emmarca dins del Pla de Conservació de la Biodiversitat d’Endesa i es tracta d’una actuació tant a nivell ambiental com social enfocada a la promoció del desenvolupament rural sostenible, l’educació ambiental i la protecció de la tortuga mediterrània. La companyia desenvolupa arreu de l’Estat al voltant de 29 projectes anuals de protecció i conservació de la biodiversitat sobre espècies amenaçades, espais i hàbitats, augment del coneixement científic i posada en valor de la biodiversitat.
Tortuga mediterrània
La tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) és un rèptil herbívor i diürn que, a la natura, pot arribar a viure entre 30 i 40 anys. Els mascles, més petits que les femelles, tenen la cua més llarga, robusta i gruixuda que les femelles (la cua és més petita i curta). La closca presenta taques negres i grogues a la part superior i a la inferior dues bandes negres, característiques de l’espècie. Poden pondre fins tres ous (d’agost a setembre), d’una a tres vegades per temporada. Passen un període d’hivernació que va des de finals d’octubre a mitjans de març. Pel que fa als sentits, tenen molt desenvolupada la visió i l’orientació, són capaces de tornar al seu territori, encara que se’ls allunyi centenars de metres.
