La CUP dona suport a la Plataforma Aturem la incineradora de Juneda

La CUP ha donat suport a la manifestació convocada per la Plataforma Aturem la incineradora de Juneda a les Borges Blanques, de rebuig a l’autorització ambiental atorgada pel conseller Calvet, ex-conseller de Territori, i ratificada al juliol de 2022 per la consellera Teresa Jordà, on hi ha participat la diputada Laia Estrada, a més d’electes locals com Josep Farran.

Tot i l’anunci del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACAA), en relació a les importants millores tecnològiques que incorporaria el nou projecte promogut per Gestió Agroramadera de Ponent (GAP), la nova proposta continua contemplant, segons la nota de premsa emesa pel mateix DACAA, la gasificació de Combustibles Derivats de Residus (CDR).

És en aquest sentit que la CUP manté que es continua contravenint les directives 2008/98/CE del Parlament Europeu, sobre gestió de residus, i 2010/75/UE, transposada en el Reglament d’Emissions Industrials recollit pel Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, en el qual es defineix incineració com “qualsevol unitat tècnica o equip, fix o mòbil, dedicat al tractament tèrmic dels residus amb o sense recuperació del calor produït per la combustió (…), així com la piròlisi, la gasificació o el procés de plasma”.

Els anticapitalistes també posen  de manifest que aquesta ratificació suposa, a la pràctica, un incompliment flagrant de la moratòria d’infraestructures d’incineració de residus, anunciada per la mateixa consellera Teresa Jordà durant la sessió plenària del Parlament de Catalunya, el 3 de novembre de 2021. Cal recordar, a més, que aquesta mesura, que va ser incorporada a la Llei d’acompanyament dels pressupostos, havia d’implicar, segons la nota de premsa del DACAA, de 3 de novembre de 2021, “que no se n’obrin de noves, que no s’ampliïn les existents i que s’elabori un pla de tancament i desmantellament”.

La CUP denuncia la falta de transparència i ètica política que ha acompanyat la tramitació d’aquest projecte, en rebre l’autorització ambiental per un Govern en funcions, al març del 2021; amb una ratificació que s’ha fet unilateralment sense comptar en cap moment amb les veus contràries al projecte ni apostant per la necessitat d’un treball conjunt entre l’Administració i el sector ramader. Una aposta que hauria de contemplar els tractaments adoptats en països com Alemanya, Àustria o Dinamarca, com la biometanització i el compostatge (centrifugació, precipitació i higienització), que permet aprofitar la fracció sòlida del purí per un adob madur i lliure de patògens, i utilitzar la