La Basílica de Santa Maria ha recuperat el frontal florentí després d’un proccés de restauració d’un any

El frontal florentí de la Seu de Manresa ja es pot tornar a veure a la Basílica de Santa Maria. Després de gairebé un any immers en un intens procés de restauració, el brodat ara resta als peus de la capella de la Mare de Déu de Lourdes. Es tracta d’una peça original del s.XIV de gran valor, considerada una de les obres mestres del brodat florentí, però destaca especialment perquè es conserva sencer i està signat per l’artista, Geri di Lapo (1357). Des del Centre de Restauració de Béns Mobles, Mireia Mestre ha destacat que el principal repte ha estat “poder retirar l’acumulació d’intervencions que havien perjudicat l’obra”. La restauració ha costat 145.000 euros i s’inscriu en el marc del programa Temps de Gòtic.

El mes de setembre de l’any passat una grua de grans dimensions des de l’atri de la basílica va extreure de la Seu de Manresa una de les peces cabdals del gòtic a nivell mundial, l’anomenat frontal florentí. Custodiat pels Mossos d’Esquadra, el camió que contenia el brodat va traslladar la peça al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, situat a Sant Cugat del Vallès. La peça, obra del brodador Geri di Lapo, fa 90 centímetres d’alçada i 3,3 metre d’amplada. La problemàtica més important a què s’han hagut d’enfrontar els restauradors ha estat retirar tot un seguit d’intervencions “poc afortunades”, segons ha relatat Mireia Mestre, directora general del centre de restauració.

Les intervencions han suposat un tractament de neteja superficial i mecànic de l’obra, la correcció de deformacions, la consolidació de les parts malmeses i subjecció de fils solts, la protecció del revers i la presentació de la peça en el seu vestidor. Durant el procés, les restauradores s’ha hagut d’enfrontar a deformacions de la tela a casua del clavetejat, la retirada d’afegitons de tela o la brutícia que havia anat acumulant l’obra, fins i tot amb alguns insectes al seu revers. “En alguns llocs s’hi havia aplicat pintura de manera barroera i aquesta intervenció ha estat irreversible”, ha lamentat Mestre. Mestre ha destacat “el bon criteri” de les restauradores. “Mai han refet el brodat, mai hi ha afegit color o punts”, ha explicat.

Segons els experts, l’obra es pot anomenar tècnicament ‘pintura a l’agulla’ i està realitzada amb sedes policromes, fils d’or i de plata sobre una tela on hi ha pintat un disseny. Aquesta tècnica, que es fa a base de puntades minúscules, permetia crear llums i ombres molt precises. A la part central hi ha representada la crucifixió, mentre que les dues parts laterals estan dividides en nou registres disposats de tres en tres fileres on hi ha altres escenes de la vida de Jesús com l’anunciació, el naixement o el bes de Judes.

La instal·lació del frontal a l’interior de la Seu un cop acabada la restauració integral contribueix a potenciar l’extraordinari conjunt patrimonial d’època gòtica format per l’església que va projectar l’arquitecte Bernat de Montagut i els diferents retaules del mateix període.

De la seva banda, l’arquitecta de la direcció general de Patrimoni, Cèlia Vall, ha destacat que una de les mesures que s’han aplicat amb l’objectiu de protegir l’obra després de la restauració ha estat la instal·lació d’una càmera de seguretat.

Aquesta intervenció s’ha fet en el marc del nou acord de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Fundació ‘La Caixa’ anomenat Temps de Gòtic. La presentació en societat del brodat restaurat ha comptat amb la presència de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. La màxima responsable del Departament ha destacat la col·laboració público-privada que ha permès tirar endavant la restauració. “Cal que els veïns i veïnes de Manresa siguin conscients del patrimoni de qualitat que tenen a casa seva i se’n sentin orgullosos”, ha destacat Garriga.