Dotze llunes en un cove, el nou espectacle musical de Krregades de Romanços i David Pradas

El grup lleidatà de polifonia vocal Krregades de Romanços i el pianista i compositor de Castellserà, David Pradas, acaben de crear un nou espectacle musical, anomenat ‘Dotze llunes en un cove’, que suposa un homenatge al centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i el del naixement de l’escriptor i poeta visual agramuntí, Guillem Viladot, impulsor de la poesia concreta a Catalunya. El nou espectacle es donarà a conèixer en dos concerts que tindran lloc aquest estiu: el dijous 28 de juliol a Cal Prim de Verdú i el divendres 9 de setembre a la Seu Vella de Lleida, coincidint amb el cicle ‘Nits de lluna plena al Claustre’.

El concert es presenta amb una temàtica al voltant de la nit, en el qual les cançons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i els poemes de Guillem Viladot es donen la mà. Dividit en tres parts, obren l’espectacle les Krregades de Romanços amb la interpretació de quatre temes recollits a les comarques lleidatanes pels recol·lectors i recol·lectores per l’Obra del Cançoner Popular; a continuació, el David Pradas interpreta quatre temes per piano sol, inspirats en la temàtica del concert; i, en tercer lloc, el grup i el compositor es fusionen musicalment mentre posen música i sentiment a quatre poemes de Viladot al voltant de la nocturnitat i tot allò que l’envolta.

Krregades, divulgadores de l’obra del Cançoner

Des de fa més d’una dècada, les Krregades de Romanços s’encarreguen de divulgar l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, creant fins i tot tallers a les escoles, de forma que les cançons es transmetin dels professors als alumnes a través de la tradició oral. La proposta de ‘Dotze llunes en un cove’ vol potenciar la cançó popular com a element patrimonial cultural immaterial i com a eina de participació com a individu i com a col·lectiu. L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) va ser una institució fundada l’octubre del 1921 a Barcelona pel mecenes Rafael Patxot, sota la direcció de Francesc Pujol, per promoure la cerca i recollida dels materials literaris.

Sobre Krregades de Romanços

Les Krregades de Romanços són: Raquel Garcia, Montserrat Canela i Montse Nicuesa. La formació va néixer a les Terres de Ponent l’any 2010. Dedicades en un inici a la interpretació de la música tradicional mediterrània, la feina d’aquests primers anys les ha portat a quedar finalistes en el 5è concurs ‘Sons de la Fira de la Mediterrània’ de Manresa el novembre del 2012. Va ser llavors quan van presentar la seva primera maqueta anomenada ‘Polifonia Mediterrània’.

En el seu primer espectacle ‘Obrint el bagul’, el grup va mostrar músiques tradicionals i populars de la Mediterrània, incloent-hi la música sefardita, però després ha anat focalitzant cada cop més la seva atenció cap a la música tradicional de Ponent, de manera que, ja a partir del seu segon espectacle, ‘Cançons rellogades’, el grup ha ofert al públic un repertori exclusivament lleidatà, que conforma un recorregut musical que va des del Pla de Lleida fins a l’Alt Pirineu.

Des d’aleshores les Krregades busquen i canten melodies recollides de Ponent que hagin quedat en l’oblit. En la seva penúltima proposta, ‘Viatjant per Ponent’, el grup va oferir un concert amb cançons de totes les comarques lleidatanes.

Sobre David Pradas

David Pradas (1974, Castellserà) és enginyer i músic, formació que va seguir paral·lelament i que va culminar a Manresa on, mentre acabava enginyeria a la Universitat Politècnica, estudiava harmonia, composició i orquestració amb Manel Camp i Llibert Fortuny, entre altres professors. Prèviament, havia rebut formació clàssica al Conservatori del Liceu i al de Cervera. D’aquella època són els seus dos primers discs: ‘L’altra part’ (1999) i ‘Zodíac’ (2000) per a piano sol. La dècada següent continuaria la formació de musicologia a la Universidad de la Rioja i producció musical a l’escola Microfusa de Barcelona.

El 2014 estrena la que seria la seva producció més ambiciosa: ‘Insectum’, una suite de nou peces per a piano, dansa contemporània i videoprojeccions interactives. Davant una pantalla de 8×4 metres, dues ballarines dansen en sincronia amb la música en directe del piano i amb la projecció d’unes imatges d’una plasticitat sorprenent que ens endinsen en una experiència sensorial única. L’espectacle s’ha representat arreu de Catalunya i el 2016 es va estrenar amb molt d’èxit a Madrid.

El setembre de 2017 veu la llum el que serà el seu setè treball: ‘Umbilical, Música&Vida’,  12 peces per a piano, sextet de corda i cinc veus femenines. En aquest disc, recupera la sonoritat més electroacústica per descriure el procés de l’embaràs, un vincle vital mare-fill que els embolcalla per sempre en un fil infinit de tendresa. En aquest cas, per la posada en escena de l’espectacle, l’autor es val d’un piano virtual de cinc metres de llarg, on a la tapa es projecten imatges evocadores que porten a l’espectador a endinsar-se en un ambient oníric, irreal… molt especial.

Recentment, ha musicat poemes de Maria Mercè Marçal a ‘L’arbre de l’alliberament’, el seu vuitè àlbum.