Divendres, 09 de juny del 2023
cerca aquí

40 anys de Festival de Cinema de Muntanya de Torelló

Joan Puig

|

- Publicitat -

Joan Salarich fa 40 anys que és al capdavant del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló i té clar que el certamen ha de sacsejar l’espectador. “No ens podem conformar amb una foto d’un paisatge idíl·lic de Mongòlia, això no fa reflexionar. El que fa reflexionar són aquells aspectes més lletjos del país, als quals ens hi estem abocant tots”, destaca el director en una entrevista a l’ACN. Enguany, el país convidat és Mongòlia i el focus es posa en la cultura nòmada de la seva població que està abocada a la desaparició pels estralls del canvi climàtic. La sessió inaugural és aquest divendres i proposa un viatge per Mongòlia a través del cinema i la música tradicional del país. Durant els deu dies de festival es projectaran 41 pel·lícules.

 

Publicitat

Un 30% dels habitants de Mongòlia són nòmades i el canvi climàtic ha impactat de ple en les seves vides. En aquest país ubicat al centre de l’Àsia, entre Rússia i la Xina, els hiverns cada cop són més gèlids i, sense una gota d’aigua, l’agricultura no pot sobreviure a l’estiu i els animals es moren de gana. En el seu 40 aniversari, el Festival de Cinema de Muntanya de Torelló ha decidit posar la mirada en aquesta particular realitat que centralitzarà la inauguració d’aquest divendres a la nit. L’espectacle comptarà amb les intervencions de la investigadora geoetnoarqueòloga canària Natalia Égüez, el viatger Enric Soler i l’ambientòleg osonenc Gerard Canals, que també interpretarà cants guturals propis del país.

 

El director del festival, Joan Salarich, destaca que les conseqüències no desitjades del canvi climàtic sobre la natura també han acaparat la imatge gràfica del festival, “amb una clara voluntat provocadora”. Mirant el cartell de seguida criden l’atenció els monuments funeraris que el conformen. “Aquí, sota l’etern cel blau, m’arriba la fi, assecant-me quietament tot esperant la pluja”, resa l’epitafi de l’últim bri d’herba verda, o “Eixut, lluny de l’horitzó muntanyós, les roques del meu esquelet van sepultant-me mudament”, diu l’epitafi de l’últim rierol d’aigua cristal·lina. Per Joan Salarich la imatge també ha de correspondre amb el missatge que es vol donar, “el cartell també és una forma d’art que ha de remoure consciències”, assegura.

 

La vida a Mongòlia també centra l’exposició al foyer del Cirvianum que està dedicada als pastors nòmades. La tradició mil·lenària per fer anar els ramats d’un cantó a l’altre del territori és l’eix de la recerca de la investigadora canària Natalia Égüez. L’exposició mostra una selecció de fotografies amb les que la investigadora ha documentat el seu estudi.

 

Més presència femenina i més pel·lícules catalanes i en català a la programació

 

Enguany hi ha dos aspectes que es destaquen de la programació. Salarich posa de relleu el fet que el 22% de les pel·lícules hagin estat realitzades o produïdes per dones i el fet que també hi hagi més participació de pel·lícules catalanes i en català. “Els dos aspectes són difícils que hi puguem incidir, però estem contents que s’hagin donat”, explica. En el cas de la presència femenina, és una dada a “celebrar” perquè trenca amb la dinàmica habitual dels films de muntanya.

 

Pel que fa les pel·lícules en català, 6 de les 40, Salarich espera que aquest anys no sigui “una rara avis” i que es tracti d’una xifra que pugui tenir continuïtat. “Abans si n’hi havia una o dues ja era molt”, recorda. El director destaca que un dels objectius principals del festival és promoure el territori i el país. “El fet que hi hagi sis pel·lícules catalanes i en català és molt important per nosaltres”, afirma. Entre les estrenes que s’hi veuran hi destaquen alguns títols com ‘Expansió. De Montserrat als Alps’, del director osonenc Miquel Pérez; ‘L’Escamot Pirinenc’, la primera producció catalana sobre la Guerra Civil a la muntanya, obra de Felip Solé; o ‘El riu dels set noms’, de Sergi Ricart, on ell mateix és protagonista d’una travessa de més de 5.000 quilòmetres pel riu Mekong.

 

En la sessió preinaugural de dijous a la nit es va projectar una de les pel·lícules més premiades de la història del cinema de muntanya: “Everest. Sea to Summit’. A partir d’aquí, durant deu dies s’aniran succeint la quarantena de projeccions al teatre Cirvianum. Salarich explica que la programació d’enguany és “molt equilibrada”. No només per la varietat dels temes que es tracten relacionats amb la muntanya, sinó també pel nivell. “Hi ha un bon nombre de pel·lícules amb molt bona qualitat, i penso que el jurat tindrà feina a l’hora de decidir”.

 

40 anys d’un festival que vol anar “més enllà” de la muntanya

 

Girant la vista enrere, amb modèstia, Salarich intenta treure ferro a les dificultats que han hagut d’anar superant fins arribar fins aquí. “Ara tot és molt més fàcil, per la manera com arriben les pel·lícules o per com es projecten, però abans era una odissea”, recorda. Emmirallats en el festival de cinema de Trento (Itàlia), van voler crear un festival que anés “més enllà”, apostant per un tipus de cinema “més proper” i que incorporés també la vessant cultural. A partir d’aquí, la cerca constant per innovar, estar al dia del que es fa al món i “aportar sempre coses noves” han estat les màximes del certamen per marcar la diferència amb altres festivals. En aquest sentit, una de les últimes apostes és el Torelló Mountain Wines, una mostra on una vintena de cellers exposen els vins elaborats en els seus cultius d’alta muntanya.

 

També recorda amb especial il·lusió un dels punts d’inflexió que van projectar el festival a l’estranger. Es tracta de la visita d’Edmund Hillary, una llegenda de l’alpinisme reconegut com el primer occidental que va pujar l’Everest. Això sumat a les visites d’altres personalitats del món de la muntanya com Chris Bonington, Cesare Maestri o Maurice Herzog van anar modelant un festival amb projecció i vocació internacionals.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

34 COMMENTS

  6. Therapeutic convoys

    […]we like to honor many other world-wide-web web sites on the net, even when they aren’t linked to us, by linking to them. Under are some webpages worth checking out[…]

Comments are closed.

Amb el suport de:

Fem periodisme dirigint la mirada a allò què passa més enllà de les ciutats. Escrivim per descobrir la riquesa de les nostres comarques, de les persones que hi viuen i la diversitat de les seves iniciatives. Parlem de la terra per situar el sector primari al lloc que es mereix, però també abracem el nostre patrimoni cultural, històric i natural. En definitiva, mirem al territori per entendre tot un país.

Segueix-nos

No et perdis les darreres novetats!

Subscriu-te a la nostra Newsletter i rep les notícies més importants al teu email