El Museu del Ter de Manlleu i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central presenten el projecte “El fil de la cooperació”

El Museu del Ter de Manlleu va acollir divendres la presentació del projecte ‘El fil de la cooperació”, una iniciativa amb la que l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i el museu manlleuenc han volgut estirar un fil per conèixer la història del cooperativisme i les experiències concretes de les cooperatives de la Catalunya Central durant els segles XIX i XX.

L’acte, amb una cinquantena d’assistents, va comptar amb la participació de Gerard Vallejo i Joan Torrents, els dos historiadors osonencs autors de la recerca ‘La història del cooperativisme a la Catalunya Central. Un estat de la qüestió i reptes de futur’, primera acció del projecte ‘El fil de la cooperació’. Vallejo va explicar que la recerca és una “radiografia de tot el que s’havia publicat sobre cooperativisme en l’àmbit històric, una dissecció de la Catalunya Central a escala territorial, per detectar buits i fer propostes”. L’historiador Josep Casanovas, que també va participar en l’esdeveniment, va agraïr als historiadors i al projecte ‘El fil de la cooperació’ que hagin comptat amb ell, ja que els estudis que Casanovas va començar “quan el cooperativisme estava en un moment de decadència, tenen continuïtat trenta anys després”.

El treball, que es divideix en quatre grans apartats, mostra un esbós de l’evolució historiogràfica de l’estudi del cooperativisme a l’Estat espanyol i Catalunya en particular, una síntesi de les principals controvèrsies i matisacions interpretatives sobre el moviment cooperatiu, una relació analítica de les obres compilades sobre el tema a la Catalunya Central i una proposta de futur per continuar indagant en la qüestió partint dels buits detectats i de la localització d’algunes fonts documentals potencials al llarg de l’elaboració del treball que ara s’ha editat. L’historiador Joan Torrents va parlar d’aquesta proposta de futur, ja que a partir d’ara “és important centrar-se en les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Moianès, i cal més investigació sobre cooperatives d’habitatge i energètiques, que han estat les menys tractades fins al moment”.

Memòria cooperativa

La Catalunya Central, amb les conques del Ter i del Llobregat, va protagonitzar en el context de la Catalunya interior un singular procés d’industrialització. La cooperació hi va jugar un paper rellevant, ja que és l’estratègia que adopten les classes populars per a la millora de les seves condicions de vida. Aquest, de fet, és el fonament de les cooperatives que neixen arreu d’Europa durant el segle XIX i que continua sent vigent al segle XXI.

“A casa érem membres de la cooperativa de pa i queviures, i quan passàvem per caixa sempre dèiem el número de soci. En aquell moment no li donàvem valor, però estudis com el que presentem ajuden a valorar-ho”, va destacar Eudald Sellarés, regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Manlleu a l’inici de l’acte. La coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central Alba Rojas va agraïr el “suport i complicitat del Museu del Ter, després de tres anys caminant amb una pandèmia entremig”.

Alba Rojas va explicar les noves línies de treball del projecte, que engegarà pròximament uns premis per a treballs de recerca d’alumnat de Batxillerat sobre història del cooperativisme. “El recorregut de la història del cooperativisme ve de llarg, ens mostra d’on venim i cap on anem i la idea és que el projecte pugui tenir continuïtat en els anys vinents”, segons Rojas. Els premis constaran de producte de les cooperatives del territori, sigui alimentari, cultural o d’altres àmbits. ‘El fil del cooperativisme’ és una iniciativa que pretén ser inspiradora, per donar a conèixer les veus de les persones cooperativistes que han precedit el moviment cooperatiu actual.

Pel que fa als autors de la recerca ‘La història del cooperativisme a la Catalunya Central. Un estat de la qüestió i reptes de futur’, els dos són graduats en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (2019) amb un Màster en Història Contemporània de la UAB (2020) i doctorands del programa en Història Comparada, Política i Social, també a la UAB. Per Joan Torrents, les principals línies d’investigació són la història de la corrupció política, el clientelisme, el bon govern i la transparència, així com la cultura política contrarevolucionària, especialment el carlisme. També ha fet alguns treballs d’història local de la Vall del Ges. Pel que fa a Gerard Vallejo, ha dut a terme línies d’investigació centrades en la primera meitat del segle XX, especialment en la dreta contrarevolucionària i, més concretament, el feixisme europeu i espanyol. També ha fet alguns treballs d’història local de Manlleu.

El treball complet es pot consultar en el següent enllaç

L’acte de divendres enregistrat es pot trobar al següent enllaç