El Departament d’Acció Climàtica ha presentat avui els resultats del treball encarregat a l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona, en què s’analitza l’ús de l’espai marí fet per embarcacions en nou cales dels municipis de Begur, Palafrugell i Palamós, per tal de disposar d’informació objectiva per avançar en la gestió i dinamització d’activitats nàutiques recreatives i reduir la pressió sobre els ecosistemes sensibles.
L’objectiu d’aquesta feina ha estat geolocalitzar la mobilitat d’embarcacions motoritzades i no motoritzades de nàutica recreativa que transiten i fondegen en les platges i cales, i també quantificar i temporitzar l’afluència de persones, per tal de caracteritzar els patrons de mobilitat en aquests àmbits.
Concretament s’han estudiat les cales d’Aiguablava, Sa Tuna i Aiguafreda al terme de Begur; cala Massoni, el Golfet i cala Gens a Palafrugell, i cala Senià, platja de Castell i s’Alguer al municipi de Palamós. Per tal de realitzar el treball s’han recollit dades a camp al llarg de 145 jornades de treball, mitjançant les quals s’han identificat 3.694 embarcacions amb un volum de 24.122 usuaris a bord.
Els treballs han permès obtenir informació relativa sobre les cales que tenen una major afluència d’embarcacions, entre les quals cal destacar les cales de Sa Tuna, cala Senià, s’Alguer i cala Massoni, i també obtenir informació respecte del temps d’estada dels usuaris, els períodes de màxima afluència d’embarcacions a les cales, la compatibilitat del fondeig amb els herbassars marins i el comportament dels usuaris.
Amb aquest treball el Departament d’Acció Climàtica, mitjançant la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible, no només contribueix a l’execució del Pla d’acció de la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà –espai de participació on es debaten propostes per millorar la gestió dels usos i activitats en l’àmbit de l’espai marí protegit inclòs dins la Xarxa Natura 2000 Litoral del Baix Empordà–, sinó que assenta les bases per avançar en la gestió sostenible de les activitats nàutiques recreatives de Catalunya.
Els ecosistemes marins estan sotmesos a més pressió
L’activitat de nàutica d’esbarjo, esportiva i de transport de passatgers ha tingut tradicionalment un gran dinamisme econòmic, que es vincula a la llarga tradició marinera del país i a l’especial sensibilitat dels usuaris tradicionals envers el medi ambient i els ecosistemes marins (s’estima que a Catalunya hi ha unes 33.000 embarcacions d’esbarjo). Malgrat això, algunes pràctiques en entorns molt freqüentats i en punts localitzats d’alta sensibilitat poden ocasionar impactes sobre el medi natural que es podrien corregir amb mesures de gestió adequades.
Afegit a això, la covid-19 ha generat un increment de la freqüentació en alguns espais sensibles, ocasionat tant pel major ús de la flota resident, com d’un increment en la demanda d’embarcacions de lloguer, atès que ha esdevingut una bona manera de gaudir del medi, tot mantenint l’aïllament en grups bombolla. L’alta afluència pot afegir pressió sobre espais d’alt valor ecològic i paisatgístic d’entre els quals cal destacar el fondeig lliure amb àncora sobre les praderies de posidònia (Posidonia oceanica) o altres herbassars de fanerògames marines, i també de fons coral·lígens, protegits per la normativa catalana i europea.
En aquest sentit, el treball presentat aquest matí a la seu del Serveis Territorials del Departament a Girona s’emmarca en una de les línies d’actuació estratègiques de la nova política marítima de la Generalitat de Catalunya, que s’inclourà al Pla estratègic multianual 2022-2025 de l’Estratègia marítima de Catalunya i que consistirà, precisament, a elaborar un document orientador per a la ordenació de l’espai marítim català, amb la participació de tots els agents públics i privats que hi tenen relació.
Podeu consultar l’estudi complet en el següent enllaç: Afluència i mobilitat d’embarcacions en l’àmbit costaner del litoral del Baix Empordà (gencat.cat)
