Teresa Jordà anuncia al Parlament una revisió exhaustiva de les concessions de les centrals hidroelèctriques

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha anunciat aquest dimecres al Parlament de Catalunya que el Departament farà “una revisió exhaustiva de tots els documents històrics de concessions de les 230 centrals hidroelèctriques que es troben a les conques internes catalanes per detectar possibles irregularitats i concessions a extingir”. “Cal una revisió arxivística i una anàlisi tècnica i jurídica, que farem per saber amb tota la certesa si alguna d’aquestes concessions es pot revertir”, ha assegurat Jordà.

De les 230 centrals, que sumen 250 captacions, 139 titulars i 272 MW de potència instal·lada, tres caduquen en un període de 10 anys i 12 més en 20 anys. La resta de concessions arriben fins a l’any 2061. Aquestes instal·lacions generen avui, en funció de la pluviometria anual, entre el 50% i el 70% de la producció elèctrica renovable, i entre el 8% i el 13% de la producció elèctrica total de Catalunya. Més enllà de la capacitat de producció, però, les hidroelèctriques són claus per la flexibilitat que poden proporcionar al sistema elèctric.

Centrals diferents, papers diferents

Les centrals hidroelèctriques de bombament poden ajudar a equilibrar l’oferta i la demanda d’energia elèctrica a nivell diari, sobretot per evitar els desequilibris entre el dia -amb generació fotovoltaica- i la nit -sense aquesta generació-, i a nivell setmanal, tot i que no tenen una capacitat d’embassament suficient per a una producció d’energia elèctrica continuada durant molt de temps. En canvi, les grans centrals amb embassament dels Pirineus juguen un paper més estacional, ja que poden emmagatzemar energia en forma d’aigua durant els períodes d’excés de producció fotovoltaica per convertir-la en energia elèctrica a l’hivern, quan la producció fotovoltaica és molt més reduïda. Aquesta capacitat d’emmagatzematge estacional és molt valuosa perquè les alternatives són poques i difícils d’implementar a gran escala.

La consellera ha refermat la voluntat que, a mesura que les concessions vagin vencent, “la futura energètica pública entri en la gestió de les centrals hidroelèctriques”. En aquest sentit, ha recordat que l’energètica pública “serà una de les principals eines per transformar el model energètic”.