Més de 150 investigadors d’universitats i centres de recerca catalans han signat un manifest en què rebutgen la proposta per a uns eventuals Jocs Olímpics d’Hivern als Pirineus el 2030. En el manifest, aporten dades científiques i bibliografia i conclouen que una eventual candidatura és “inacceptable” en el context actual de “crisi sistèmica: climàtica, energètica, sociosanitària i econòmica”. Els científics indiquen que “no existeixen opcions verdes” per celebrar un esdeveniment com aquest i que estudis sobre altres Jocs Olímpics d’Hivern demostren que són “insostenibles ambientalment, econòmica i social”. “En el cas del Pirineu, la proposta és altament insostenible“, ha afirmat l’arqueòleg Ermengol Gassiot en la presentació del document.
El document presentat, ‘Manifest científic independent davant de la proposta de Jocs Olímpics d’Hivern 2030 als Pirineus’, recull la “preocupació” dels investigadors per l'”impacte negatiu i les pèrdues que aquests grans esdeveniments esportius poden tenir sobre les economies locals, els paisatges rurals i els ecosistemes dels Pirineus”.
Els impulsors del manifest, que de moment compta amb unes 170 adhesions, indiquen que les dades científiques demostren que el model socioeconòmic per a les àrees de muntanya basat en el turisme de masses en què s’emmarquen uns Jocs d’Hivern és “incompatible amb la crisi climàtica i els reptes socials i ambientals que afronta el territori”. Els investigadors adverteixen que anteriors Jocs han comportat “pèrdues de milions d’euros públics”, “malbaratament de recursos escassos com l’aigua i l’energia” i l'”emissió de milions de tones de CO2 equivalent”.
El manifest assenyala que actualment un 30% de les estacions d’esquí dels Pirineus no són viables sense neu artificial i que, segons les previsions, un 70% en necessitaran d’artificial en el període 2030-2050 en un escenari d’estabilització d’emissions, xifra que s’eleva al 76% si es manté el ritme actual de creixement. Els científics destaquen que utilitzar aigua per crear neu artificial en redueix la disponibilitat per a altres usos i que uns eventuals Jocs només es podrien realitzar amb un “augment del consum d’energia i d’aigua”.
Els investigadors adverteixen també de l’impacte turístic sobre la biodiversitat dels Pirineus, amb una “pèrdua d’hàbitat i fragmentació ecològica”, “sobreexplotació de recursos”, “contaminació” o “introducció d’espècies exòtiques”. També alerten del risc que suposarien uns Jocs per a la preservació dels jaciments arqueològics de la zona a causa de l’ampliació d’infraestructures que impliquen.
Els científics asseguren que la cita olímpica no aportaria riquesa als Pirineus i mostren que estudis d’esdeveniments anteriors demostren que “no han tingut efectes positius en el PIB de les regions on s’han celebrat” i que s’han observat “caigudes d’entre el 2,3% i el 2,7% (en comparació amb el PIB nacional) durant l’any dels jocs i posteriorment”. És més, sostenen que la proposta “agreujarà el desequilibri i la dependència que pateixen les comarques pirinenques”.
Els impulsors del manifest demanen inversions urgents al Pirineu i “un procés de planificació estratègica participativa per a les comarques de muntanya desvinculat de la candidatura olímpica” per recuperar la població estable, l’economia local, conservar la diversitat ecològica i els paisatges d’alta muntanya.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va manifestar fa unes setmanes que uns eventuals Jocs al Pirineu havien de ser “sostenibles”. En el manifest, precisament, els investigadors afirmen que “qualsevol proposta de Jocs Olímpics d’Hivern que es presenti com a ‘sostenible’ serà un intent de mercats i governs d’apropiar-se d’etiquetes verdes” i una “informació enganyosa que oculta les dades reals sobre la viabilitat tècnica, ambiental i econòmica del turisme de massa en el context actual d’emergència climàtica”.
En la presentació del document, els investigadors han puntualitzat que la seva intenció és exposar dades científiques i posar-les a disposició de la ciutadania i que no és el seu paper rebatre cap relat polític ni entrar discussions. Sí que han afegit que el que s’ha de fer és analitzar les dades i esperen que posicionaments diferents també siguin sostinguts amb dades. Els investigadors estan oberts a presentar el manifest i les dades al territori. També han precisat que signen el document a títol individual i no representant cap dels centres on investiguen.
La presentació, a Barcelona, ha anat a càrrec de Federica Ravera, investigadora del Departament de Geografia de la Universitat de Girona (UdG); Ermengol Gassiot, arqueòleg d’alta muntanya i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Ariadna Nieto, experta en Prehistòria a la UAB i Andreu Ubach, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
