Un equip d’investigadors de la UPC i de l’IRTA han creat un model de la dispersió de les descàrregues d’aigua dels camps d’arròs a la badia del Fangar gràcies a la rodamina, un colorant traçador, soluble i innocu a l’aigua. L’experiment permetrà una reordenació final de les activitats aqüícoles a la badia a partir de l’establiment d’una zona de transició d’unes 80 hectàrees, exclosa del cultiu de bivalves, i establir un protocol per aplicar aquestes mesures de protecció a altres zones de Catalunya.
El Delta de l’Ebre forma un ecosistema complex on les dinàmiques naturals conviuen amb activitats productives, com la pesca, l’aqüicultura i l’agricultura. És un equilibri fràgil i per preservar-lo és imprescindible conèixer els efectes que tals activitats tenen en el medi que els envolta. En el cas dels cultius d’arròs, motor agrari ebrenc, una de les principals vies d’impacte són les aigües de reg descarregades al mar. Aquests abocaments tenen una doble cara: aporten nutrients a l’ecosistema alhora que contenen components tòxics propis dels pesticides que poden afectar la biodiversitat. Per això, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) han desenvolupat un model per determinar les seves trajectòries a la badia del Fangar i minimitzar-ne l’impacte sobre l’aqüicultura de mol·luscs bivalve. Mitjançant la rodamina WT, un colorant vermellós soluble en aigua, es van seguir els efluents de les descàrregues i delimitar les zones més afectades. D’aquesta manera, l’experiment permetrà una reordenació final de les activitats aqüícoles a la badia a partir de l’establiment d’una zona de transició d’unes 80 hectàrees, exclosa del cultiu de bivalves per tal d’evitar riscos de salut animal i humana.
A més, a banda d’enfocar-se en la problemàtica del Delta, un dels objectius de la investigació era l’establiment d’un protocol per tal d’aplicar aquesta mesura de protecció en altres àrees de producció de mol·luscs bivalves del litoral català. “A Catalunya ja hem aconseguit definir i implementar la metodologia per establir zones de transició”, celebra la investigadora de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita, Margarita Fernández. Tot aquest coneixement es va presentar el passat 29 de setembre en una jornada de transferència amb la presència de representants del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i aqüicultors i mariscadors tant de l’Ebre com d’altres indrets.
El projecte es va posar en marxa el 2020 després de diversos episodis de mortalitat extraordinària d’ostra adulta de talla comercial en alguns vivers de la badia del Fangar durant els anys anteriors. Aquestes pèrdues, que van arribar fins al 50% en certs casos, no estaven associades a causes més habituals com l’herpes virus o les temperatures elevades. Així, alguns dels aqüicultors afectats van assenyalar un vincle amb els cicles d’abocament d’aigües de reg dels camps d’arròs, que especialment en els mesos de maig i juny poden contenir restes de substàncies contaminants. Les observacions posteriors de l’IRTA i la UPC també confirmen una correlació espacial entre les zones més afectades per la mortalitat i aquelles tocades més directament pels efluents de les descàrregues.
Tot i això, segons els científics, no es pot afirmar que la causa de la mortalitat siguin els agents químics dels pesticides, que ja estan sotmesos a regulacions ambientals específiques. Els primers diagnòstics de bivalves apunten més aviat a una influència indirecta d’aquests components: “Es podria tractar d’una combinació d’agents, com ara que els pesticides facin més fràgils els bivalves front als patògens del propi ecosistema marí”, precisa Fernández. Tancat el projecte actual, l’equip de l’IRTA continuarà centrat a esbrinar l’origen de la mortalitat. En el marc d’una investigació prevista fins a 2023, s’aïllaran els diferents patògens i s’inocularan en ostres sanes per tal d’avaluar els riscos d’origen químic i microbià i prendre ulteriors mesures per mitigar el seu impacte.
Mentrestant, a la badia del Fangar ja es podrà fer la primera passa implementant la zona de transició, la primera aplicada als cultius de mol·luscs bivalves a Catalunya. Anomenada també buffer o tampó, es tracta d’una mesura preventiva de salut pública proposada a la guia europea de bones pràctiques. La Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya ja ha rebut el mapa de l’àrea no adequada pels bivalves, que es podrà tenir en compte a l’hora de tramitar noves llicències o reorganitzar el polígon d’infraestructures d’aqüicultura.
Calcular el comportament de l’aigua
Rere el mapa de les zones afectades, hi ha un model hidrodinàmic complex que científics de la UPC juntament amb l’IRTA s’han encarregat de posar a punt. “Abans de dissenyar solucions, era imprescindible entendre el comportament físic de la badia i anticipar-nos a les distintes contingències. En aquest sentit l’ús combinat d’observacions in situ, modelat numèric i els resultats de l’experiment amb rodamina ens ha permès ampliar el coneixement hidrodinàmic de la badia”, assenyala l’investigador del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC Manel Grifoll, vinculat a l’Escola de Camins de Barcelona (ETSECCPB) i a la Facultat de Nàutica (FNB). Per fer-ho, durant el dia de l’experiment i el següent (els dies 9 i 10 de juny), es va fer el seguiment de la dispersió de la taca de rodamina emprant fluorímetres i es van mesurar les direccions i velocitats en superfície a partir de derivadors lagrangians. Aquesta informació, triangulada amb els coneixements previs sobre circulació d’aigua al Delta, va permetre obtenir un model numèric tridimensional d’alta resolució capaç de simular el comportament dels corrents d’aigües de reg en diferents condicions de vent.
Tot plegat ha permès sistematitzar una metodologia que ja s’havia testat a la veïna badia dels Alfacs. El 2019, s’hi va emprar la rodamina per traçar la dispersió i difusió de les aigües residuals abocades per la depuradora de Sant Carles de la Ràpita, en el marc del projecte europeu SEAFOODTOMORROW, en el qual hi ha participat l’IRTA. “Al Fangar hem aplicat a la contaminació química una metodologia que inicialment s’havia proposat per definir zones de transició per contaminació bacteriològica”, resumeix la científica de l’IRTA, Margarita Fernández.
L’experiment amb la rodamina i la seva continuació amb el projecte d’avaluació de riscos en la mortalitat de bivalves han estat cofinançats pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca i la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible. A més, han comptat amb la col·laboració de la Federació de Productors de Mol·luscs de Delta de l’Ebre (Fepromodel) i de la Comunitat de Regants – Sindicat Agrícola de l’Ebre..
