El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, l’Ajuntament de Queralbs (Ripollès) i la majoria de visitants han valorat positivament la prova pilot que s’ha fet aquest estiu al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser per regular l’accés al Puigmal i les Gorgues del Freser i Coma de Vaca. Una prova que ha format part del pla de xoc per evitar les massificacions als espais naturals protegits durant els mesos de major afluència.
El període de regulació ha estat de 64 dies entre el 24 de juny i el 12 d’octubre. El nombre de vehicles que van accedir a la pista de Fontalba en l’horari regulat (7:30 h del matí a les 19:30 h) en la temporada alta que va del 7 d’agost al 5 de setembre va ser de 2.428 vehicles, mentre que l’any 2020 va ser de 5.390 vehicles. La reducció ha estat d’un 55%. Com a mitjana diària, el nombre de vehicles que van accedir als peus del Puigmal aquest estiu ha estat de 81 enfront dels 180 de l’estiu passat.
La mesura vol minimitzar la sobrefreqüentació de visitants en una zona fràgil on hi ha flora i fauna associada a aquests paratges naturals com poden ser pastures de qualitat alta, zones d’especial protecció de les aus o vernedes i altres boscos de ribera.
Una mesura sense ànim recaptatori
Les despeses d’implementació del sistema, consistents en una caseta de control, la senyalització informativa i el sistema web de reserves, les ha assumides el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, ja que aquesta ha estat, en gran part, una inversió útil per continuar aplicant-la durant els pròxims anys. A més, també s’ha aprofitat perquè el servei de vigilància contractat realitzés un servei d’informació in situ a les visites sobre les rutes disponibles, els equipaments i la normativa del Parc.
La inversió per part del Parc Natural ha estat de 39.656 €, que inclou el personal dedicat a la relació, el procés participatiu previ a implantació de la mesura, les casetes d’entrada i el lloguer dels lavabos. Per la seva banda, l’Ajuntament ha destinat 16.384 € a la gestió de la mesura de Fontalba.
El preu públic aplicat per accedir a la pista de Fontalba i a la zona de Daió de Baix, que és punt de partida del camí que porta a peu cap a les Gorges del Freser i Coma de Vaca, ha estat de 5 euros per turisme i dia. Això ha suposat uns ingressos de 20.000 € aproximadament, que es preveuen destinar al manteniment de la pista forestal, la senyalització, les barreres i la millora dels hàbitats mateixos. Com a dada comparativa, val a dir que, l’últim cop que l’Ajuntament va arranjar aquesta pista forestal, l’actuació va tenir un cost de 30.000 €. La mesura, per tant, no té una finalitat recaptatòria sinó de protecció de l’entorn.
La collada de Fontalba és un dels principals accessos al Parc Natural, tant per fer l’ascensió al Puigmal com per fer el camí de Fontalba cap a la vall de Núria. Es tracta d’una pista forestal d’uns 10 km de longitud amb final a la collada mateixa i propietat de l’Ajuntament de Queralbs. La pista que accedeix a Daió de Baix té una longitud d’1,2 km i és punt de partida del camí que porta a peu cap a les Gorges del Freser i Coma de Vaca.
En aquesta zona, només es va permetre l’aparcament a la zona habilitada pocs metres abans d’acabar la pista, a mà dreta, de 44 places. Aquesta és una zona molt massificada a l’estiu perquè aglutina un turisme de bany a més dels excursionistes habituals.
El pla de xoc
El pla de xoc del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural per evitar la massificació dels parcs naturals ha buscat compatibilitzar la protecció del paisatge, la flora i la fauna amb la pesca, l’agricultura, la ramaderia i les activitats d’oci i les turístiques. Altres parcs naturals que han volgut evitar massificacions aplicant diferents mesures, segons la necessitat de cada espai, han estat els del Cadí-Moixeró, Cap de Creus, l’Alt Pirineu i el Delta de l’Ebre.
La pandèmia i les restriccions de mobilitat han comportat problemes de massificació als parcs naturals catalans. L’increment de visites ha estat causat, d’una banda, per la concentració dels visitants habituals, que han descartat altres destinacions; i, de l’altra, per l’arribada de nous perfils menys conscients de la necessitat de preservar l’entorn.
