La gestió forestal sostenible és un conjunt d’eines i de criteris que garanteixen l’equilibri entre els usos del bosc i la preservació de la seva biodiversitat, la productivitat i la seva capacitat de regeneració. Així es reconeix a nivell
internacional, tot i que el Departament d’Acció Climàtica no mostra un criteri clar en aquesta consideració.
Una mostra de la manca de sensibilitat i d’un criteri prou coherent és el projecte de decret sobre el Registre de Finques amb Iniciatives de Conservació del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Una proposta de normativa que pretén estimular la participació dels titulars de les finques en la seva conservació i millora, però que al fer-ho, no recull ni la importància de les directrius de gestió forestal sostenible, ni el compromís de milers de propietaris a través dels Instruments d’Ordenació Forestal (IOF).
La importància de promoure la gestió forestal sostenible integrant-hi les directrius de conservació la preveuen tant l’Estratègia Forestal Europea com l’estratègia Catalana per la biodiversitat d’aquí al 2030. Per esmenar el projecte de decret, el Consorci Forestal ha demanat que el nou text inclogui les referències obligades a la normativa forestal i als principis i estratègies vinculades a la mateixa, i que inclogui també els Instruments d’ordenació Forestal com a documents que recullen el compromís de la propietat en la conservació i millora de les seves finques. I més, quan l’aprovació d’aquest passa per la supervisió de les unitats competents en matèria de biodiversitat i d’espais naturals.
Una descoordinació que perjudica les iniciatives de millora del territori
El Consorci Forestal de Catalunya ja fa anys que es mostra preocupat per la manca de comunicació i per les contradiccions entre les unitats responsables de les polítiques de conservació de la natura, i els equips i les polítiques de gestió forestal sostenible. Una circumstància que perjudica als propietarissilvicultors actius implicats en la conservació de les finques, que veuen com moltes de les seves iniciatives de millora del territori acaben sent un obstacle al seu desenvolupament, i no troben un recolzament a la gent compromesa en aquest objectiu.
El nou decret que impulsa el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, té com a finalitat principal reconèixer els compromisos de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat adquirits per les persones, per tal de poder optar a mesures de foment que promogui la Generalitat de Catalunya com ara subvencions, ajuts o beneficis fiscals. La legislació bàsica de boscos reconeix la gestió forestal sostenible com una finalitat d’interès general. I els instruments de gestió de les finques recullen explícitament els serveis ambientals o de conservació entre els seus objectius. És per això que el Consorci Forestal de Catalunya considera del tot necessari i fonamental fer extensiu aquest reconeixement a les persones que a través dels seus instruments de planificació forestal, ja fa anys han apostat per la conservació i millora del territori.
Els boscos mediterranis són un dels ecosistemes amb més diversitat biològica del conjunt d’Europa. Prop del 65% de Catalunya és superfície forestal. La major part d’aquesta superfície és bosc, un 80% són finques de titularitat
privada i una tercera part d’aquestes finques compten ja amb un Instrument de Gestió Forestal, un document de referència que els titulars de les explotacions presenten a l’administració forestal per la seva revisió i aprovació.
