Els cultius mixtos de cereals i lleguminoses, en comparació amb els monocultius de cereal, tenen una productivitat i assimilació neta de CO2 més alta, segons una recerca realitzada per un equip d’investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, la Universitat de Lleida, el CREAF i l’ETH de Zuric.
Per realitzar l’estudi, publicat al diari ‘Field Crops Research’, s’han utilitzat dades de set anys de fluxos de diòxid de carboni en un sistema farratger de gestió intensiva al Solsonès, on es combina cultiu de farratges i cereal amb pasturatge directe de bestiar de carn després de la collita. És la primera avaluació que es fa dels fluxos de CO2 d’un sistema de farratger de gestió intensiva als Pirineus.
Els resultats de l’anàlisi mostren que les mescles de cereals i lleguminoses aconsegueixen una captació neta de CO2 superior a la dels monocultius de cereals. El camp va actuar com un embornal net de diòxid de carboni durant totes les estacions de cultiu, amb fluctuacions segons les condicions ambientals, el creixement del farratge i la gestió duta a terme. També posen de manifest que les mescles de cereals i lleguminoses van ser més constants en termes de productivitat i captació de CO2; mentre que els monocultius de cereals van mostrar una major variabilitat; amb una captació de CO2 sempre més baixa que les mescles de cereals i lleguminoses.
En l’actualitat els sistemes farratgers, inclosos els cultius de farratge anuals i perennes, juntament amb les pastures intensives i extensives, són el principal ús del sòl a escala global, cobrint aproximadament el 30% de la superfície terrestre, i representant el 80% de les terres agrícoles. Segons els investigadors, el coneixement sobre quin és paper de les espècies i les combinacions d’espècies de cultius farratgers sobre el balanç de CO2 és “essencial per desenvolupar estratègies de gestió del territori que puguin mitigar el canvi climàtic, tot optimitzant la productivitat”.
