El ramader Joan Pròsper Fatjó-Vilas, propietari d’una explotació a Pruit, al Collsacabra, ha interposat una demanda per via administrativa contra la Generalitat per reclamar danys i perjudicis arran dels 16 atacs de llop que ha patit en només un any. L’explotació, que va ser la primera a denunciar l’afectació d’aquest depredador el maig del 2023, ha acumulat pèrdues superiors als 60.000 euros i un desgast físic, moral i econòmic que posa en perill la continuïtat de l’activitat.
Fatjó-Vilas assegura que ha aplicat les mesures de protecció recomanades per la Conselleria de Territori, com la instal·lació diària de malles electrificades, sense obtenir resultats efectius. “Treballo per l’administració, però sense cobrar”, afirma el ramader, que calcula que dedica una mitjana de 27 hores setmanals només a complir amb les exigències del protocol de protecció, a banda de les feines habituals de ramaderia, conreu i venda directa.
Una activitat “en perill” i sense compensacions suficients
El jove productor alerta que la seva activitat està “en perill” i denuncia que, tot i haver perdut un centenar d’ovelles, encara no ha rebut cap indemnització. Les ajudes que li ha proposat l’administració han estat recorregudes per considerar-les del tot insuficients i obsoletes, amb imports que daten de l’any 2004 i que obliguen a renunciar a qualsevol altra reclamació si s’accepten.
L’impacte econòmic s’ha traduït en una caiguda de la producció i pèrdua de clientela, especialment en la venda de xais al detall. “Fa dos anys tenia el corral ple, però aquest Nadal la nau estava buida”, lamenta. A tot plegat, s’hi suma el canvi forçat en la planificació dels conreus, que ha reduït la possibilitat que les ovelles s’alimentin de pastura natural, afectant també la qualitat i rendiment de la carn.
Reivindicacions i accions legals
Davant d’aquesta situació, Fatjó-Vilas exigeix que l’administració construeixi tancats fixos a la seva finca i que es prenguin mesures reals per compatibilitzar la ramaderia amb la presència del llop. “Hi hem de conviure, però l’administració s’ha de fer responsable del seu llop”, reivindica. També denuncia que les mesures aplicades, com ara altaveus dissuasius o malles de plàstic, no han funcionat i l’han convertit en un “conillet d’índies”.
El cas ha arribat també a instàncies europees, després que el ramader es posés en contacte amb la Comissió Europea buscant alternatives a l’actual model de gestió.
El Departament de Territori respon
El Departament de Territori ha confirmat a l’ACN l’existència del contenciós administratiu i assegura que treballen per millorar les compensacions econòmiques en el marc del Programa de Prevenció de Danys a la Ramaderia. Segons la conselleria, els pagaments es resolen habitualment en un termini de tres mesos, sempre que no hi hagi recurs.
L’any 2024, el Govern ha registrat 14 ovelles i 1 cabra mortes i 9 ovelles ferides en atacs de llop a diferents punts del país, incloent l’Alt Empordà, el Pallars Jussà i Osona. A Les Viles (Osona), on es troba l’explotació de Fatjó-Vilas, consten dues ovelles mortes enguany, tot i que el ramader denuncia una afectació molt superior.
A Catalunya, s’ha identificat genèticament una població d’entre 8 i 10 llops, distribuïts pel Pirineu, la Catalunya Central i l’Alt Empordà. Davant aquest escenari, el cas de Fatjó-Vilas torna a posar sobre la taula el debat sobre la convivència entre fauna salvatge i activitat ramadera extensiva, i la necessitat de respostes efectives i equitatives per part de l’administració.
