La cotorra argentina, va començar a colonitzar Europa a principis dels 70. Els primers exemplars a l’Alt Empordà es van observar a Figueres, on ara, juntament amb Castelló i Roses, tenen les colònies més consolidades. Des del 2017 fins ara han augmentat entre un 40 i 50% i es calcula que, a hores d’ara, n’hi ha uns 500 individus. Les dades constaten que l’espècie es troba en un moment d’expansió que, si bé encara no és alarmant, es pot agreujar si no s’adopten mesures. Un informe, encarregat pel Consell Comarcal, alerta que si no es fa res poden acabar provocant danys en infraestructures –perquè fan nius de grans dimensions- i generar riscos sobre la salut. Per això, proposa un pla supramunicipal de captures i retirada de nius.
Està inclosa al catàleg d’Espècies Exòtiques Invasores i s’alimenta de vegetals i viu en espais urbans i perirurbans on hi ha aliments i suports per fer-hi nius. Els fa amb branques i poden arribar a tenir fins a 20 cavitats. La majoria mesuren uns 70 centímetres però n’hi ha que poden arribar als 200 kg. Habitualment els construeix en palmeres, cedres i pi blanc però també se’n poden trobar en plataners, eucaliptus i xiprers. A falta d’arbrat, però, en pot arribar a fer en estructures artificials com faroles, antenes o edificis.
Va arribar a Europa als anys 70 i els primers que es van albirar a la Península Ibèrica van ser a Barcelona. A l’Alt Empordà, les primeres cotorres d’aquesta espècie es van veure a Figueres i posteriorment es van anar estenent per d’altres poblacions com Castelló d’Empúries (Empuriabrava) i Roses, on tenen colònies estables, però també se’n poden trobar en d’altres municipis com Palau-Saverdera, Peralada o Sant Pere Pescador.
A Figueres és on tenen les colònies més estables i compten amb aliment, sobretot a la zona del Parc Bosc però estan començant a colonitzar espais forestals i de la ribera de la Muga a Empuriabrava.
“És un problema que es van transmetre’ns alguns ajuntaments, com el de Vilasacra, que ens va proposar que féssim alguna actuació”, explica la consellera de Medi Ambient, Anna Palet. Palet remarca que les plagues no són competència del Consell Comarcal però que des de la seva àrea van “creure oportú” encarregar un estudi per veure què passava i “en quin punt estàvem”.
El document, elaborat per l’empresa Gestió de Residus i Biodiversitat S.L, els va alarmar més del que s’esperaven. “Les dades ens van fer veure que, tot i que no estem en un estat alarmant, era més greu del que pensàvem”, remarca Palet.
En el cens elaborat s’han detectat 274 individus adults amb 206 nius. En concret, s’han localitzat 94 punts en 10 pobles amb nius, la majoria en espais públics i en palmeres. A més, l’estudi conclou que actualment ocupen una superfície de 500 hectàrees però que tenen una zona potencial que n’abasta 45.000, malgrat que no totes són òptimes per al seu desenvolupament. Amb les dades obtingudes, els experts estimen que hi podria haver uns 500 individus.
I és que malgrat les preferències a l’hora de fer niu i buscar menjar, tenen una gran capacitat d’adaptació al medi també una gran velocitat de reproducció. Per això, l’estudi conclou que es troben en una fase d’expansió –al nivell 2 d’una escala de 5- i que acabaran ocupant bona part de la plana empordanesa si no se’n gestionen les poblacions.
“Ara estem en un moment bo per actuar perquè podem accedir als nius, estan en punts de fàcil intervenció però si se segueixen expandint, ens trobarem que els faran en zones més inaccessibles”, insisteix Palet.
A tot això, s’hi afegeix un altre problema. I és que aquesta cotorra té una especial predilecció pel raïm, que pica. Al Baix Penedès, hi ha àrees concretes amb greus afectacions d’aquesta espècie. Entre elles, a Banyeres del Penedès.
Possibles afectacions a la vinya
“El problema és igual que amb el coipú o el conill: és un animal que al medi rural va als camps i a les vinyes i a l’Alt Empordà aquest és un sector molt important”, remarca Palet.
A més, diu Palet, el problema no només es planteja al medi rural sinó també a les ciutat. “Un niu pot arribar a pesar uns 200 kg, però també 70 o 80 kg. Imagina un niu en un arbre de Figueres que pesa 70 kg i que es mou amb la tramuntana, què podria passar?”, es pregunta la consellera comarcal.
Per fer-hi front, l’estudi proposa un pla de gestió des d’ara fins al 2024 amb un programa de captures i retirades de nius perillosos de forma coordinada a tota la comarca. “Si no es fa res, tots els estudis ens diuen que la situació s’agreujarà molt i començaran els danys importants a infraestructures i els riscos sobre la salut pública”, conclou l’estudi.
Ara, els ajuntaments més afectats s’han reunit i han acordat una nova trobada per abordar-ho. Palet creu que seria positiu que el propi Consell Comarcal liderés la coordinació “necessària”. “Hem d’intentar fer-ho conjuntament perquè sinó no servirà per res. S’ha d’erradicar conjuntament”, afirma Palet.
