Dimarts, 31 de gener del 2023

“Hem de parlar amb tothom, governi qui governi”

|

- Publicitat -

Teresa Jordà (Ripoll, 1972) és consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca des del juny de 2018, quan va abandonar el seu escó al Congrés dels Diputats. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, va fer els seus primers passos polítics a l’Ajuntament de Ripoll, d’on va ser regidora a l’oposició i després alcaldessa, des de 2003 fins a 2011.

Només un 40% del que consumim els catalans ha estat produït a Catalunya. Es pot construir una República si no tenim sobirania alimentària?

Publicitat

Sóc de les que penso que, fins ara, les revolucions les hem perdut perquè les hem fet amb l’estómac buit: el més important per fer República és una alimentació sana, segura i de qualitat i d’això se n’encarreguen els nostres productors, pagesos, ramaders i pescadors. La sobirania alimentària és importantíssima i hem de treballar per mantenir aquest 40% i, si pot ser, augmentar-lo amb els productes d’extrema qualitat que elabora el nostre sector agroalimentari.

Amb tot, sortim d’un hivern complicat: pels cítrics, l’avellana, el cereal, la pesca… Tenim menys producte, però no s’apugen els preus, per què?

D’entrada, el primari és un sector que depèn de molts factors. Des d’acords comercials amb tercers països, que no controlem, fins a la climatologia. A partir d’aquí, el Departament té alguns mecanismes perquè els diferents tipus de producció s’apoderin. Per exemple, pel que fa a l’avellana hem engegat un pla de revalorització i una taula sectorial amb capital humà de la conselleria per seguir a mig-curt termini com s’implanta aquesta l’estratègia que hem dissenyat. També crearem una circumscripció econòmica, el mateix que estem fent amb els cítrics, que és un tipus de cultiu que malgrat ser molt pocs no estaven organitzats i cooperant. En ambdós casos volem enfortir-los i preservar-los.

I els preus, tenen capacitat d’adequar-los?

Tot el que estigui a les nostres mans ho farem. Tenim el pla de la fruita, per exemple, que ja fa tres anys que funciona, i que ens permet, si més no, cinturejar davant dels preus que ens imposa el fet de viure en un món global amb una competència voraç. Tot són petits mecanismes que, com a Departament, apliquem de la mà del sector, treballant en polítiques de cogestió al costat de les organitzacions agràries. Ja ho havíem fet amb el peix i ha funcionat molt bé, així que llarga vida.

Hi ha consciència de la importància de fer una dieta kilòmetre zero?

Nosaltres n’hem pres bona nota d’això, però fa molt de temps que s’hauria d’haver començat a treballar aquest aspecte i no s’ha fet res. El més important és ser capaços de salvar aquest divorci extrem que existeix entre el món rural i l’urbà, sobretot a Barcelona i la segona i tercera corona de l’àrea metropolitana. Les persones que viuen a les grans urbs han de ser capaces d’entendre que quan degustem un filet de vedella, darrere hi ha un ramader. Igual que podem menjar d’aquell préssec de vinya sucós i fantàstic gràcies a un pagès. Per nosaltres això és determinant.

Teresa Jordà per 'Mon Rural' | Marc Puig

I com es fa arribar això a la “massa”?

D’entrada, fent un Pla Nacional de l’Alimentació, el qual rebrà les aportacions dels quatre grups de treball que conformaran el Consell Català de l’Alimentació, que presentarem el 7 de juny. Tot i això, hem de ser capaços de traçar una estratègia de país i fer xarxa amb la resta de departaments de la Generalitat. Agricultura té el pressupost i els recursos que té, i si no som capaços de coordinar l’acció de Govern, ens quedarem sense sector primari, sense proveïdors d’aliments segurs i de qualitat, però també sense pobles i micropobles.

Fa uns mesos deia en una entrevista que el Govern s’ha de creure més el Departament d’Agricultura. Ha canviat la situació?

De boca sí, però ho hem tingut l’oportunitat de demostrar-ho. Fa dos anys que es prorroguen els pressupostos i és un drama pel país, ja que suposa una trava importantíssima a l’acció de Govern. Tot i això, aquesta legislatura s’ha engegat, per mandat del Departament, la Comissió Interdepartamental del Despoblament, on participen totes les conselleries i el president Torra ens ha garantit que ho considera una qüestió fonamental. Per la meva banda, només puc dir que nosaltres ja fem polítiques, però ens cal múscul de cara als pressupostos de 2020.

A banda de garantir el subministrament d’aliments, la conselleria té en la qüestió del despoblament un dels seus principals eixos d’actuació. En aquest sentit, fa uns dies anunciaven que en el període 2015-2018, la incorporació de joves al camp es va incrementar en un 60%. Què ho ha fet possible?

Catalunya és un gran país perquè és singular i plural, tanmateix estem patint un gran despoblament a les comarques rurals i la falta de relleu generacional és un altre dels grans reptes que tenim al davant. Som conscients que partíem d’unes dades molt petites, però en qualsevol dels casos, un creixement del 60% és molt important i per mantenir-ho cal fer polítiques. Formació ja en donem a través de les escoles de capacitació agrària i nauticopesqueres, amb tot, no pot ser que un jove que vulgui incorporar-se no trobi terres.

I què es pot fer?

Doncs per exemple, tenim en tramitació la llei d’Espais Agraris, que està en curs al Parlament i que de ben segur que tindrem abans de l’estiu. És una llei que arriba molt tard pel sector i que vol preservar les explotacions agràries de l’especulació urbanística. Per exemple, entre altres mesures, preveu la creació d’un banc de terres per a les propietats de persones que deixen l’ofici o que no les cultives esperant que un dia els hi comprin per fer-hi un polígon. No podem permetre que això passi.

Com està anat el tràmit parlamentari?

Doncs molt bé, perquè l’hem treballada molt prèviament. La iniciativa la va impulsar la consellera Meritxell Serret la passada legislatura, després de consensuar-la al costat de tots els actors a qui interpel·la. Malgrat que en el moment de començar un tràmit parlamentari sempre hi ha espai per a millores, tenim la seguretat que tirarà endavant i amb èxit. Tot això gràcies a treballar de manera conjunta amb les organitzacions agràries, parlant amb qui té alguna cosa a dir.

Amb tot, la CUP els acusava de ser poc ambiciosos i reclamava una reforma una “autèntica reforma agrària” que se centri a la sobirania alimentària del país. Ho considera una proposta realista?

Parlàvem abans del 40% de sobirania alimentària que tenim a Catalunya, el nostre objectiu és preservar-lo i si podem augmentar-lo. Aquí no farem ni plàtans ni cocos, ni alvocats, hem d’apostar per les varietats de la zona que és el que ens singularitza en un món globalitzat, on la competència és un mostre. El que ens demana la CUP és el que fem, però sabem que sovint en política sonen cants de sirena. La llei [d’Espais Agraris] és una eina imprescindible que tothom hauria de santificar en el millor dels aspectes, perquè és bàsica per preservar el nostre univers agrícola i ramader.

La llei d’Espais Agraris és un dels projectes aturats arran del 155, han recuperat més propostes de la legislatura anterior?

Sí. El decret de Dejeccions Ramaderes també el va engegar la consellera Serret. Tenim una producció ramadera potentíssima, però hi ha zones, com Osona on no s’ha fet la feina del tot bé i s’han contaminat els aqüífers. Això és absolutament contraproduent pel sector. Les nostres polítiques han d’ajudar que els consumidors s’enamorin, quedin seduïts pels nostres productes, som hem aconseguit amb els nostres vins. Hem d’apreciar que el pagès que et proporciona aquells tomàquets és un semidéu i que l’oli amb el qual amanim el tomàquet té tots els gustos del món.

I nous projectes?

Com t’explicava abans, estem molt conscienciats a aconseguir aquesta reconnexió del món rural i urbà. I de nou, per això hem de seduir i parlar menys de crisis. Sí que hi ha mals moments, però hem de sortir fora i presentar els nostres productes amb la millor cara possible, a més a més d’explicar tot el que fan els professionals del sector primari: des de la cura del benestar animal i vegetal, fins al seu paper en la preservació del medi, ja que són els primers que el defensen i fan gestió forestal. Aquesta imatge que intervenen negativament sobre la natura és una bestiesa. No hi ha ningú com ells i elles per cuidar-la.

Com ho fem sense pressupostos?

No tot acaba en diners, malgrat que els necessitem. Primer, el país ha de decidir si vol un sector primari que bategui amb força, que ens aprovisioni d’aliments de qualitat i kilòmetre 0. Si ho tenim clar, el Govern haurà de respondre. Amb tot, la col·laboració interdepartamental és imprescindible.

Un altre dels temes sobre la taula és la negociació de la nova Política Agrària Comuna (PAC) al Parlament Europeu. Allà l’intermediari és l’Estat espanyol. Com han anat fins ara les negociacions amb el ministre Planas?

El context és molt volàtil, ja que quatre dies després de començar a parlar amb el ministre es van convocar eleccions. Nosaltres estem orgullosos perquè per primera vegada a la història hem estat capaços de pactar un posicionament de país, que defineix quina és la PAC que volem, al costat de les organitzacions agràries. Ha estat un procés on ha imperat la generositat, perquè, quan es pacta i s’intenta arribar a consensos, cal fer renúncies.

Quins són els eixos sobre els quals gira la proposta?

Tenim claríssim que és prioritària la territorialització de les ajudes. No es pot marcar des de Madrid a qui van destinades les subvencions, ja que no té res a veure un pagès català amb un andalús, com tampoc un que treballa l’horta a Lleida amb un altre que cultiva cítrics a l’Ebre. El sector és tan petit i tan immens que hem de ser capaços de fer polítiques diferenciades dins d’un mateix territori, només així ens en sortirem. És una obvietat enorme, que es demana des de Catalunya, però també des de la resta de l’Estat espanyol.

Teresa Jordà per 'Món Rural' | Marc Puig

També es reduirà el pressupost que fins ara rebien d’Europa.

Això és un altre hàndicap. Aquesta nova PAC es planteja amb menys recursos des d’Europa, que no vol dir que l’Estat o la Comunitat Autònoma no pugui pal·liar aquesta diferència respecte a la passada PAC. A partir d’aquí, creiem que calen polítiques per facilitar la incorporació dels joves i impulsar el paper de la dona, que és cabdal.

Ha destacat en diverses ocasions la necessitat de fer front comú amb el País Valencià i Balears. Com està aquesta qüestió?

Al País Valencià tenen eleccions autonòmiques diumenge, així que hem de ser pacients i esperar a veure què passa. Fer lobby entre els Països Catalans hauria de ser una constant, però en aquest cas hem d’anar més enllà. Les problemàtiques del nostre sector hi són a Andalusia, Múrcia… Allò que puguem fer plegats per millorar-lo ho hem de tirar endavant i defensar-ho on calgui.

Li preocupa l’escenari post electoral?

Mira, sé que voldria respecte a les altres comunitats, però estic disposada a debatre amb qui calgui. Si et dic que parlaria amb Andalusia sabent qui governa, doncs és que el sector està per sobre. Al final, tots hauríem de poder centrar-nos en les polítiques agràries que són les que ens ocupen: si no en som capaços, apaga i vámonos.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

27 COMMENTS

  1. Click Here

    […]very handful of websites that transpire to become comprehensive below, from our point of view are undoubtedly properly really worth checking out[…]

  2. Click Here

    […]although websites we backlink to below are considerably not associated to ours, we really feel they are really really worth a go by, so have a look[…]

Comments are closed.

No et perdis les darreres novetats!

Subscriu-te a la nostra Newsletter i rep les notícies més importants al teu email