Dimarts, 31 de gener del 2023

Espigoladors: els aliments tenen dos vides

|

- Publicitat -

Segons les dades de l’Agència Catalana de Residus, cada any llancem 262.000 tones d’aliments o, el què és el mateix, 35 quilos per persona. Malgrat que el 53% d’aquests es malbaraten a les llars, un 11% ni tan sols arriba a les superfícies comercials, sinó que són descartats pel consum i la comercialització arran del seu aspecte, els preus de mercat o excedents de producció. Sota el lema “verdures lletges, persones boniques”, Espigoladors vol posar solució a aquesta situació. Aquesta empresa sense ànim de lucre basada al Prat de Llobregat, recull les verdures que ningú no vol i garanteix que siguin aprofitades pel consum. Bàsicament, donen una segona vida pels aliments que han estat descartats.

“El nostre objectiu és reduir el malbaratament, donar accés a una alimentació sana i equilibrada a les persones en situació de vulnerabilitat i generar ocupació”, explica l’Anna Gras, tècnica de comunicació d’Espigoladors. La iniciativa, que va néixer en el context de la crisi, recupera la figura dels espigoladors de l’Edat mitjana. Aleshores, les persones amb menys recursos entraven als camps amb permís dels pagesos a recollir allò que sobrava de les collites. “Aleshores era una activitat digna. En canvi, ara hi ha persones que es veuen obligades a regirar dintre dels contenidors d’amagat. Nosaltres volem reimplantar les espigolades incidint en el sector primari: recuperem els excedents del camp. No té res de vergonyós recollir menjar”, diu.

Publicitat

Per fer-ho, Espigoladors estableix amb els agricultors convenis i organitzen brigades per “espigolar” els excedents. “De moment els pagesos no reben cap retribució, però s’està avançant en la regulació de l’espigolament a través d’una nova llei contra el malbaratament. A partir d’aquesta es vol aconseguir que obtinguin beneficis i incentius per participar d’aquesta xarxa”, afirma Gras.

La virtud d'Espigoladors és la immediatesa de l'acció | Fundació Espigoladors, Rafael Cohelo
La virtud d’Espigoladors és la immediatesa de l’acció | Fundació Espigoladors, Rafael Cohelo

Qui espigola els camps?

Sobre el paper, la idea és que les mateixes persones a qui es dirigeixen les espigolades siguin les que participen del procés, però en la realitat no és tan fàcil. “Sabem que així de sobte a molta gent la proposta els sona estranya. Sobretot venen individuals i associacions. Et pots trobar en un mateix espai un grup de drogodependents i altres persones que venen perquè els ve de gust. Es generen unes sinergies molt positives”, diu Gras. Però què és el que motiva a la gent a participar? “Jo crec que moltes persones tenen la necessitat d’anar al camp. És un moment de calma i de tocar de peus a terra i a més veus com la teva acció té un efecte molt directe a curt termini”.

El 90% del que es recull va cap a entitats socials i diferents punts de distribució del territori. El 5% restant es converteix en melmelades i compotes de la marca Es Im-perfect, que s’elaboren a l’obrador que tenen a la seva seu. Els treballadors són veïns del barri [Sant Cosme, al Prat], a qui oferim un contracte de pràctiques o formació. La idea és que els serveixi per reunir experiència com a ajudants de cuina i trobar feina després”. Ara mateix són 10 empleats i són ells mateixos els que formen les noves incorporacions. “S’intenta que no hi hagi les típiques jerarquies cap/treballador, sinó fer equip i que tothom pugui aportar les seves necessitats i idees al que fem”.

Una treballadora preparant un dels seus productes| Fundació Espigoladors, Glòria Solans
Una treballadora preparant un dels seus productes | Fundació Espigoladors, Glòria Solans

El problema també és a casa

Amb tot, amb això no n’hi ha prou, ja que el 53% del menjar es llença a les llars. “Fem tallers d’aprofitament a centre cívics i biblioteques. Allà donem trucs per aprofitar tot el que tenim a casa, coses a les quals a vegades no donem sortida”, explica Gras. Alhora, es treballa la conscienciació a escoles i els instituts amb el premi El menjar no és llença i es posa l’accent en la importància de l’eficiència energètica. “Per exemple, la gent no sap que la nevera com més buida més gasta o que el forn és l’electrodomèstic que més consumeix”, afirma.

“Nosaltres estem donem solucions immediates, però cal cercar solucions a llarg termini i generar sensibilització i un canvi de costums: des de pensar què comprem, a saber la diferència entre la data de consum i la data de caducitat”, afirma Gras, “La nostra missió és deixar de ser necessaris”.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

7 COMMENTS

Comments are closed.

No et perdis les darreres novetats!

Subscriu-te a la nostra Newsletter i rep les notícies més importants al teu email