Dimarts, 23 de abril del 2024

Repoblem: El llibre que et farà plantejar viure al poble

|

- Publicitat -

Ja fa dos anys des que què la covid ens va fer aturar amb un confinament què, tot i ser feixuc al principi, ens va fer reflexionar a tots sobre temes que normalment queden aparcats davant el bullici i la rapidesa del dia a dia: l’emergència climàtica, la contaminació, els espais que escollim per viure, etc. En aquell context, en què el món es va parar, vam veure com els animals recuperaven les ciutats i els parcs que ara estaven buits: per primera vegada en molt de temps, la fauna tornava als canals de Venècia, veiem cabres caminant tranquil·lament per pobles del Regne Unit, o cérvols explorant la ciutat de Nara, al Japó. Imatges que feien la volta al món i posaven en relleu com havíem estat tractant els espais i la fauna del nostre voltant fins aquell moment.

Cabres passejant per Llandudno, al Regne Unit

Mentre veiem com els animals recuperaven els espais que els hi havíem robat, nosaltres ens veiem tancats a casa, descobrint que potser allò que és tan pràctic i convenient pel dia a dia, no ens servia igual quan tot estava parat. Descobríem que vivíem en espais petits, sense llum, atrafegats… a poc a poc, com qui cuina a foc lent, una idea volava per la nostra ment: com es deu viure, als pobles? Natura, tranquil·litat, espai, tot el que no estàvem trobant a la ciutat.

Publicitat

 

És en aquest context quan en Ton Lloret, en notar l’augment de l’interès per anar a viure als pobles, va crear el compte de Twitter @Repoblem, des d’on connectava persones que busquen poble amb pobles que busquen persones. De cop i volta, una mica de llum al final del túnel: una oportunitat de frenar el despoblament rural i la sobrepoblació urbana, una manera d’equilibrar el territori. 

 

Tot i que es podria pensar el contrari, el compte de Twitter té molt d’èxit, fet que provoca que, un any i escaig més tard, el setembre del 2021, en Ton publiqui el llibre “Repoblem, l’any que vam tornar al poble”. En aquest llibre es mostren persones que han pres la decisió de viure al poble, buscant una vida més tranquil·la i col·laborativa, en un espai natural.

 

Primer de tot, però, comença amb un pròleg de Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i president de l’Associació de Micropobles de Catalunya. En Mario descriu la situació actual dels pobles, recalcant la necessitat de reequilibrar el territori, i intentant atacar a l’arrel del problema: per què marxa la gent dels pobles?

 

L’escrit d’en Mario desprèn confiança i esperança, mentre ens transporta a una realitat crua, en la qual es fa palès la falta d’inversions que afavoreixin el repoblament per part del Govern, ja que l’espai natural no es prioritza per davant de l’accés als serveis més bàsics com l’educació, la banca, la cultura o la sanitat.

 

Un cop acabem de llegir el pròleg, trobem un capítol en el qual el mateix Ton ens explica què el va portar a crear-se el compte de Twitter Repoblem i com es va convertir en tot un fenomen postpandèmic, arribant a sortir a diferents mitjans de comunicació i ajudant a pobles i persones d’arreu de Catalunya a trobar-se.

 

Abans de començar a conèixer els protagonistes del llibre, els repobladors, el geògraf Eduard Trepat i l’ambientòloga Gemma Estany Ferrer ens fan una explicació detallada de la demografia del territori. Aquesta anàlisi demogràfica ens introdueix esquemes, mapes i números actuals del territori rural que ens presenten un context objectiu i real amb el qual entenem els problemes més profunds d’aquesta part del país. Ens respon moltes preguntes: quanta gent hi viu, com és aquesta població, com va ser i està sent l’evolució del sector primari i el possible escenari que ens quedaria en el cas de no revertir el despoblament. Es tracta d’un text interessant i necessari per a entendre el context, però que es pot arribar a fer una mica tediosa.

 

Ara sí que ja arribem a les històries de Repoblem. A través de diferents repobladors, fem un viatge pels pobles de Catalunya, on coneixem persones que van arribar al poble a causa de la pandèmia, i altres que feia poc que eren al poble quan la covid ens va agafar a tots de sorpresa. Capítol a capítol, poble a poble, veiem les opcions que han agafat per viure i treballar als pobles, però també els obstacles que han hagut de superar.

 

En obrir-li les portes de casa seva a en Ton, també ens les obren a nosaltres, que descobrim els avantatges que ofereix la vida al poble. Tot i això, també descobrim els desavantatges. Com no podia ser d’altra manera, el llibre serveix per reclamar els serveis que es troben a faltar als pobles d’interior, i lluita contra els prejudicis que se’ls hi han imposat, mostrant històries d’inclusió, de col·laboració i vincles entre els veïns.

 

Sense intenció de voler fer espòilers, amb aquest llibre descobrim la Catalunya oblidada, i se’ns obre un món de possibilitats, que sempre l’hem tingut al davant, però la rapidesa i immediatesa de la rutina no ens ha permès veure fins fa relativament poc. Podria anar a viure al poble? A què hauria de renunciar? ¿Que guanyaria?, són les preguntes que et repeteixes en acabar de llegir Repoblem.

 

Repoblem aconsegueix revaloritzar el poble i acabes amb ganes de deixar-ho tot per anar a viure-hi. Mostra històries amb llums i ombres, que et permeten crear-te expectatives realistes. Històries de quilòmetre zero, de persones que van decidir reiniciar. Un llibre fàcil de llegir, entretingut i amb el qual, a la vegada, descobrim pobles de Catalunya, que potser no coneixíem abans.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

5 COMMENTS

Comments are closed.