Diumenge, 03 de març del 2024

Ramaders alerten d’una plaga de cérvols al Berguedà i Ripollès: “Se’ns mengen totes les pastures”

Acció Climàtica assegura que en els darrers deu anys la població està "estabilitzada"

|

- Publicitat -

Amb cansament i preocupació. Així és com els ramaders del Berguedà i el Ripollès conviuen amb el problema de l’augment de poblacions de cérvol. “Se’ns mengen totes les pastures i no hi ha prou control sanitari”, explica a l’ACN Martí Marginet, un ramader del Berguedà. Denuncien que ja és prou difícil treballar en zones de muntanya, on des de fa anys pateixen la plaga de senglars, com perquè ara s’hi sumi la pressió d’aquests animals. De la seva banda, Josep Maria López, cap de la secció d’Activitats Cinegètiques de Barcelona, assegura que els censos demostren que en els darrers 10 anys la població de cérvols està “estabilitzada”. Tot i això, admet que la situació de sequera pot haver provocat un “conflicte” per l’accés a les pastures.

“Cada cop és més difícil entomar-ho”, afirma el ramader Marc Marginet, que té un centenar de vaques que pasturen en prats de la zona de la Nou de Berguedà. La sensació d’impotència és cada cop més gran. “Estàs tot l’any il·lusionat i treballant unes terres perquè estiguin preparades perquè hi vagi el teu bestiar i dia rere dia veus grups de 20 i fins a 40 cérvols que es mengen el menjar. Quan hi vas, o ja no n’hi ha o està tot escapçat”, lamenta. Aquesta situació, afegeix, ja va més enllà del tema econòmic -quedar-se sense pastures vol dir un sobrecost per alimentar els ramats-, sinó que els danys ja són psicològics i morals.

Publicitat

Dia rere dia també han de reparar els danys que els cérvols provoquen amb les banyes als tancats elèctrics. No hi ha ajudes per compensar-ho. El que més els preocupa, però, és el tema sanitari. Segons el ramader, aquests cérvols “mengen i beuen del mateix lloc que el bestiar” però no hi ha un control sanitari exhaustiu. Fa sis anys recorda que hi va haver el cas d’una vaca amb tuberculosi i des de llavors que els ramaders han de fer controls per comprovar que estan lliures del bacteri. “En canvi, al bestiar salvatge, que conviu amb les nostres vaques, es fan analítiques molt opaques i amb poca quantitat”, es queixa. Per això els ramaders no se senten prou protegits i senten el risc de contagi com una amenaça real.

Per la seva banda, la responsable de Medi Rural d’Unió de Pagesos, Raquel Serrat, ha explicat que la situació de la sobrepoblació de cérvols “comença a ser preocupant”. Relata que son animals “molt grans que, quan accedeixen als prats de pastura, es mengen tot el menjar que hi havia preparat per a les vaques o eugues”. Assegura que en els darrers cinc anys la població de cérvols ha anat en augment, però sobretot les queixes s’han concentrat en aquest darrer any. Per això, reclamen a la Generalitat que es faci un “control eficaç” de les sobrepoblacions de fauna. “Hem de conviure tots plegats i, per això, s’ha de fer una gestió adequada dels animals”, considera Serrat.

Acció Climàtica constata que la població està “estabilitzada”

Des del Departament d’Acció Climàtica descarten que hi hagi hagut un repunt de poblacions de cérvols malgrat les queixes dels ramaders. “En els últims deu anys, els censos ens indiquen que la població està estabilitzada i no creiem que sigui una nova situació de conflicte”, explica Josep Maria López, cap de la secció d’Activitats Cinegètiques i de Pesca Continental de Barcelona. Xifren en uns 15 cérvols per km2 de mitjana, si bé hi ha zones on n’hi ha més que en d’altres. “No hi ha un conflicte però sí una competència addicional directa entre els ramats domèstics i els salvatges”, remarca.

Un dels objectius que es fixen és aconseguir aquest difícil equilibri i que una activitat no faci disminuir l’altra. Per donar suport a la ramaderia han posat en marxa iniciatives com ara subvencions per tancaments de prats per evitar danys de pastures. López no descarta que els dos anys que portem de sequera hagin “limitat” la producció de pastures i que la competència pel menjar sigui més gran. Aquesta situació, però, no la tenen contrastada.

Moltes de les poblacions de cérvols que viuen a la zona del Berguedà estan dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró. El seu director, Jordi Garcia Petit, constata que els cérvols mengen les mateix prat que aprofita la vaca, l’ovella o les eugues i, malgrat que considera que “no hi ha un conflicte”, sí que veu una “competència addicional entre l’activitat dels ramats domèstics i els salvatges”. “Poder fer compatible aquesta competència per la mateixa herba és el que s’intenta fer des de fa molts anys i per buscar un equilibri perquè una activitat no faci disminuir l’altra”, ha exposat Garcia Petit.

Els últims censos de cérvols i la caça

Les anteriors generacions no recorden haver vist cap cérvol a la zona. Segons un informe de la Generalitat, les poblacions de cérvol al Berguedà es van restablir a mitjans dels anys 50 procedents del sud d’Espanya. A la major part de territori català havia desaparegut. L’any 2009 es crea una taula de gestió de la població per tal de reduir els conflictes ocasionats per l’augment de cérvols (accidents, danys a pastures i malalties) amb diferents agents del Ripollès i el Berguedà, així com tècnics, caçadors i Agents Rurals, entre d’altres. Es gestiona un àmbit de 1.137 km2 on hi ha 44 àrees privades de caça, un refugi de fauna salvatge i una reserva nacional de caça.

Els últims censos fets el 2022 s’han observat 1.504 exemplars, mentre que l’any anterior se situava en 1.241 exemplars detectats. La caça ha estat una de les mesures de control. Durant el 2021-22 es van caçar 534 exemplars dels 794 previstos (un 67% de compliment) mentre que l’actual període s’haurà arribat a un 74% de compliment, tot posant especialment pressió en les femelles per reduir la capacitat reproductora. La pandèmia i les restriccions també van condicionar les captures. Tot i això, en les àrees més problemàtiques asseguren que el compliment s’apropa al 90% a causa de les necessitats d’actuació.

El pla tècnic s’ha fixat com a objectius concentrar la pressió cinegètica a les zones properes a les carreteres i a sembrats o prats de dall. Les batudes es faran en zones on hi hagi constància de femelles. Des del Parc Natural del Cadí-Moixeró, una de les zones incloses en aquest pla de seguiment, asseguren que de cada 4 permisos, 3 són per capturar femelles. “La caça és l’única via” per reduir les poblacions de cérvols, descartant de moment la via natural com podria ser el llop. Davant la falta de relleu de caçadors en un futur, s’estan estudiant altres mesures com ara caçadors habilitats per tenir més efectius de control de l’espècie.

Pel que fa al tema sanitari, durant el 2022 es van agafar mostres a 8 exemplars i cap va donar positiu per malaltia de declaració obligatòria. Aquest 2023 s’han trobat indicis de la presència de Hypoderma actaeon/Onchocerca flexuosa, “uns paràsits que no comporten una afectació greu”, segons el pla tècnic.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

No et perdis les darreres novetats!

[mc4wp_form id=”1662″]