L’entitat Viure de l’Aire proposa ubicar dos grans aerogeneradors al parc natural de Collserola per aconseguir incrementar el percentatge d’energia verda produïda a Barcelona i, alhora, conscienciar la ciutadania de la necessitat d’un canvi del model energètic. El projecte es finançaria amb les aportacions de centenars o milers de petits inversors fins a arribar almenys als 12 milions d’euros. L’energia produïda arribaria a l’equivalent al consum d’unes 8.800 famílies o a posar plaques fotovoltaiques a unes 90 illes de l’Eixample.
Segons l’entitat, Catalunya consumeix uns 168 TW/h d’energia, i només el 8% és renovable, cosa que provoca l’emissió de 44 milions de tones de CO2. El 21% de l’energia consumida és electricitat, i d’aquesta, només el 16% és renovable. Mentre que a l’estat es generen uns 600 W per habitant mitjançant parcs eòlics, a Catalunya només se’n generen 175 per habitant.
A la ciutat de Barcelona la demanda energètica anual és d’uns 16 TW/h, uns 9,8 per càpita. D’aquesta energia, el 70% és d’origen fòssil, el 21% és nuclear i el 9%, uns 144 GW/h anuals, és renovable, cosa que provoca l’emissió de 2,2 tones de CO2 per habitant i any. Del 9% de l’energia renovable consumida, el 8% es genera fora de la capital i l’1% es genera a la ciutat.
Barcelona no és una zona especialment ventosa, però els estudis inicials conclouen que l’energia eòlica és aprofitable a Collserola, Montjuïc, l’espigó del Fòrum i la muntanya del Guinardó. Es podrien instal·lar 4 molins de vent a Collserola i un a cadascun dels altres tres punts. Els aerogeneradors al mar s’han descartat perquè el cost es multiplica per 4 o per 8 i l’energia generada no cobriria aquest sobrecost. Tenint en compte les servituds dels aeroports del Prat i Sabadell i les distàncies de seguretat de 250 a 400 metres respecte línies elèctriques aèries, carreteres o habitatges s’han descartat els punts de Montjuïc, pel Prat, del Guinardó, pels habitatges propers, i el del Fòrum, per falta de vent.
Dels quatre possibles punts de Collserola, dos són de difícil accés, i per tant en quedarien només dos de disponibles a la zona del cementiri de Collserola i la Serra d’en Ferrer, prop de Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. Es tractaria de dues turbines de 115 metres d’alçada i 170 fins a la punta de les pales. Tindrien una potència de 6 MW cadascun i generarien uns 29 GW/h anuals, cosa que cobriria el consum de 8.800 llars i evitaria l’emissió de 7.000 tones de CO2.
Els promotors admeten que és un projecte difícil, que té un horitzó temporal de tres a cinc anys, però es basen en l’experiència viscuda a Pujalt (Anoia), amb un aerogenerador de 2,3 MW promogut per unes 600 famílies, i en altres ciutats d’Europa i Nord-Amèrica. També caldria flexibilitzar la normativa sobre parcs naturals per autoritzar la instal·lació de molins de vent. La Generalitat s’ho està plantejant, ja que la Comissió Europea ha instat a analitzar cas per cas les possibles implantacions de plantes eòliques en zones protegides.
Però un altre dels objectius de la instal·lació és generar consciència a la ciutadania, sobretot la barcelonina. Es canviaria el perfil de la ciutat, però els molins encara estarien per sota de la cota de la Torre de comunicacions de Collserola, a la qual s’hauria d’evitar generar interferències.
