Dimarts, 16 de juliol del 2024

Preocupació al Collsacabra pels atacs del llop: “Les malles electrificades són un pedaç, és inviable”

La Generalitat alerta que el risc zero "no existeix" i ha cedit material de protecció a les explotacions més vulnerables

|

- Publicitat -

Els ramaders de Collsacabra estan en alerta després de l’atac d’un llop contra dues explotacions a mitjans de maig. Una desena d’ovelles van morir i en va deixar de ferides. És el primer cop que es detecta a la zona des que l’animal va extingir-se a Catalunya i els Agents Rurals donen per fet que no és cap dels quatre llops que fins ara s’han identificat. Una foto en una càmera de trampeig va permetre confirmar-ne la presència i, a partir d’aquí, la Generalitat va activar un protocol que inclou la cessió de material de protecció, com malles portàtils electrificades. Xevi Vaquer, un dels ramaders afectats, creu que és un “pedaç” alhora que veu “inviable” canviar les rutines de maneig com li han recomanat. “M’han canviat la vida”, diu.

Xevi Vaquer és un ramader de Rupit (Osona) que porta 30 anys a la zona. Té un ramat de 300 ovelles en extensiu i és la seva única font d’ingressos. El mes passat va ser un dels dos ramaders que van patir l’atac del llop (una va morir en l’atac, quatre van haver de ser sacrificades i onze més van quedar ferides) i, des de llavors, està intentant fer-se’n a la idea. “L’últim que em pensava és que pogués ser un llop”, admet. Fent cas a l’assessorament dels Agents Rurals i dels tècnics del Departament d’Acció Climàtica, ha hagut de canviar radicalment el maneig: de tenir les ovelles pasturant lliurement durant dia i nit, ara les ha de tancar quan es fa fosc. “Fan el que volen els 365 dies i quan ve la calor, es posen a l’ombra; ara ja no ho poden fer”, afegeix.

Publicitat

Aquesta setmana ha començat a provar un sistema amb malles portàtils electrificades cedides per la Generalitat per poder-les tenir guardades en un prat i evitar possibles atacs. Tècnics d’Acció Climàtica l’han visitat per explicar-li com ho ha de fer sobre el terreny. El ramader, però, creu que és “insuficient” i reclama mesures més contundents. “És un pedaç”, es queixa, i remarca que ha descartat també passar a tenir gossos de protecció perquè, entre altres coses, aquesta és una zona de turisme i excursionistes i no ho veu factible.

Vaquer admet que aquest nou sistema li ha “canviat la vida” – explica que des de l’atac ho està passant malament- i alerta que és un nou entrebanc per a una activitat que ja arrossega moltes dificultats. “L’administració sempre va per darrere i la pagesia estem fatal, ja no es pot aguantar més; ens hem d’encarregar de tot i els costos de les explotacions estan com estan i és inviable”, es queixa.

També ha iniciat la tramitació dels ajuts, però no és gaire optimista. “Moltes coses no estan contemplades”, remarca, com ara els efectes a mig termini del ramat atacat. “En època de cria pots tenir avortaments i el bestiar ho pateix, s’estressa”, detalla.

Un tancat flexible

Les malles i els vailets electrificats que el Departament d’Acció Climàtica ha cedit a aquesta explotació estan valorats en prop de 3.000 euros. Nico Espinós, tècnic de Fauna i Flora del departament explica que poc després de conèixer l’atac van visitar diferents explotacions. Un cop estudiada la seva “vulnerabilitat” amb el llop, els han assessorat i ajudat a instal·lar el material. “Son malles per prevenir atacs, que fan 1,70 m d’alt i que estan electrificades”, detalla.

Les malles s’instal·len al terreny amb forma de cercle, sense cantonades, perquè els animals puguin donar voltes. El fet de ser flexibles, a més, permet que puguin escapar-se sense morir ofegades en cas d’espantar-se, un avantatge molt important que els tancats fixes no tenen. Malgrat tot, admeten que no hi ha cap sistema “infal·lible” i que el més adequat és combinar diferents sistemes de protecció, com ara gossos, si bé cada explotació és diferent.

Aquest dijous i divendres, els tècnics d’Acció Climàtica han tornat a visitar diferents explotacions de Collsacabra, la Garrotxa i la Selva i els han repartit material com aquest. La tria s’ha fet després de calcular el radi d’afectació possible i les explotacions més exposades a un possible atac pel fet de ser una activitat extensiva, entre d’altres factors, segons detalla Sebastià Fanlo, veterinari d’Acció Climàtica. En paral·lel, també s’han organitzat trobades amb experts i ramaders per informar-los de la situació.

Canviar el maneig, un tema complex però necessari

Des d’Acció Climàtica i els Agents Rurals coincideixen en dir que “el risc zero” no existeix i que cal prendre mesures de prevenció. També remarquen que la millor manera de protegir una explotació extensiva és canviant el sistema de maneig, retornant a la forma amb què es feia antigament. “Cal tornar als costums d’abans, d’estar-hi més a sobre i posar gossos; és un entrebanc perquè vol dir dedicar-hi més hores de maneig”, afirma Fanlo.

Un canvi que és “complex”, segons paraules del coordinador del seguiment del llop dels Agents Rurals, Gabriel Lampreave, perquè “tensiona” molt la situació de les explotacions atacades pel llop. “La història sempre es repeteix; l’encaix és complicat i cal ser-hi, no podem fallar”, remarca. “Cal trobar solucions eficaces, possibles i ràpides”, afegeix, tot advertint que és una situació “molt complexa” i que cal “molta generositat” per ajudar els ramaders en tots els àmbits que es pugui. Actualment, el departament està treballant en un nou protocol de transparència en la prevenció per millorar la resposta i atenció en cas d’atacs de llop.

Un nou individu desconegut

La imatge de la càmera de fototrampeig del mes passat és l’única prova que tenen de l’existència d’aquest exemplar de llop. “L’única cosa que sabem és que va passar per aquí fa tres setmanes; no sabem res més, no tenim genètica seva ni està identificat i pensem que es tracta d’un individu nou”, assenyala Lampreave. En aquest sentit, també han descartat que sigui el llop del Moianès detectat l’any passat. S’han trobat indicis de que està fora de Catalunya.

“És com buscar una agulla en un paller”, remarca, perquè són animals que recorren grans distàncies. Malgrat tot, el coordinador del seguiment del llop creu que no es pot abaixar la guàrdia i que les mesures de prevenció són molt necessàries. “Cal evitar el mínim dany possible”, diu, així com també donar l’avís el més ràpid possible a través d’un telèfon que funciona les 24 hores del dia (93 561 70 00).

El coordinador admet que voler detectar un llop en llocs on està extingit és com “perseguir fantasmes”. I en el cas concret de Rupit, Lampreave apunta dues possibles hipòtesis: el llop no ha tornat a atacar les explotacions perquè ja no son vulnerables o bé perquè estava de pas i ja està lluny d’aquesta zona. “Que no ens demanin respostes d’aquí a dues setmanes, cal més temps”, adverteix alhora que admet que “trobar una mostra genètica és molt complicat”.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies