Dijous, 22 de febrer del 2024

L’Olivera: el somni del pare Segura

|

- Publicitat -

Ruth Gumbau @ruthgumbau “No saps què és timbrar?”, em pregunta el Siscu estranyat. Li he de confessar que no sé a què es refereix. “És posar el segell amb la data i el nom de cada vi. També enganxo les etiquetes, llimpio les botelles, empaqueto…”. Ho explica cofoi. El Siscu fa set anys que forma part de L’Olivera, una cooperativa de vins i olis on la major part dels treballadors conviuen a la llar-residència de Vallbona de les Monges (Urgell) per a persones amb discapacitat intel·lectual.

Són les dues de la tarda. I això vol dir que tothom seu a taula per dinar plegats. No és una tradició; és un manament. Tothom que treballa, o visita, l’Olivera ha de tastar els plats de la Rosa. Plats generosos, ja que molts d’ells han estat feinejant a les vinyes. Avui tothom està especialment afectuós amb ella: s’havia de jubilar aquesta setmana però fa dos dies es va assabentar que li quedava encara un mes de feina per cotitzar: “tinc ganes de descansar però sé que ho trobaré a faltar, això és com casa meua”. I es trasllada mentalment als anys 70: “Al principi era tot ben estrany, un capellà progre, molta gent jove que venia amb ell, que feien de voluntaris…”.

També el recorda en Carles de Ahumada, el president de l’Olivera: “Era molt hippy, el pare Segura, i molt tossut. Creia que tots eren iguals: tinguessin una discapacitat o no”. Parla d’ell amb un somriure. El Carles va arribar a Vallbona gairebé al principi i va poder conèixer el pare Segura. Al començament van viure a l’antiga casa del mestre. Després van construir un xalet, conegut ara com “la casa vella” i més tard vindria la residència i el celler, un projecte del qual el pare Segura va poder gaudir molt poc, ja que moriria l’any 1978.

Publicitat

Un celler que funciona gràcies a les enòlogues, tècnics i a la mà d’obra dels nois i noies de la residència. Els que els agrada el camp i tenen una millor forma física treballen a les vinyes. La resta ho fa al celler embotellant, etiquetant, empaquetant o el que faci falta. Aquí gairebé tot és manual: no hi ha cap màquina que reculli el raïm o que enganxi les etiquetes; es posen una per una a les ampolles que acaben de netejar, drap en mà, el Siscu, el Miquel Àngel, el Jordi o algun dels seus companys. “Entre la maquinària i donar feina a les persones, escollim les persones. Podríem incrementar la producció però no ho necessitem”, explica el Carles. No són les úniques feines artesanals que s’hi realitzen: l’octau de volta que s’ha de fer cada dia a les ampolles de cava mentre reposen els llevats també es fa movent les gàbies manualment i fins i tot el degollament es fa sense congelar els sediments: tot amb les mans, la paciència necessària i la perícia adquirida al llarg dels anys. Tot i que la producció és petita (amb un màxim de 150.000 ampolles l’any), la qualitat dels seus vins i caves no ha passat desapercebuda i actualment exporten a una dotzena de països: entre ells Noruega, el Canadà o, recentment, els Estats Units.

El model de l’Olivera és reconegut arreu del món a diferents escales: per treballar amb discapacitats, per la viticultura, pel model d’economia social que desenvolupen i també pels projectes de cooperació a tot del món en què participen: el 0,7% de totes les vendes es dedica a zones pobres o en conflicte. Per tots aquests aspectes estan acostumats que els visitin associacions i governs de molts països, com el de Colòmbia: fa només uns mesos un membre del Ministeri de Treball d’aquest país hi va anar per aprendre el model cooperatiu i poder-lo implantar a les zones controlades per les FARC com a via de subsistència per als exguerrilers, una mesura inclosa en el Tractat de Pau.

De les 16 persones que viuen a la residència, n’hi ha algunes que no treballen i que participen al grup de teràpia ocupacional –els okupes, com els anomenen amb afecte; són les que no tenen prou capacitat per treballar o que han arribat a l’edat de la jubilació. Com l’Anita, que s’ocupa de fer els llits cada matí, que li encanta fer ganxet i les manualitats, “però també em pinto les ungles de tant en tant, eh?”, remarca. És molt detallista i li va traient les fulles que se li han enganxat al jersei de llana de l’Henar mentre parlo amb ella. L’Henar Gómez és la coordinadora de serveis de la llar. Ella i els monitors intenten que els residents siguin el més autònoms possibles. Els atorguen tasques com plegar la roba neta, recollir la taula o encarregar-se del reciclatge. “Això últim és cosa del Josep Maria i li va valdre un premi de l’ajuntament”, explica tota inflada. Alguns treballadors decideixen quedar-se a la llar quan es jubilen, uns altres tornen amb les famílies –si és que en tenen– i altres, com la Mercè i el Paco van anar a viure sols. Es van enamorar mentre treballaven a l’Olivera. A la llar, al contrari d’altres residències, els deixaven fer vida en parella compartint habitació i quan van fer els 65 anys se’n van anar primer amb una germana i, després, tots sols a un pis.

Des de fa 8 anys l’Olivera gestiona també Can Calopa, una parcel·la de l’ajuntament de Barcelona, a la serra de Collserola a tocar de Molins de Rei, i també disposen d’una llar-residència on conviuen 12 persones que treballen a les vinyes i al celler. Però aquí la filosofia és molt diferent a la de Vallbona: mentre que a la casa original les persones que hi viuen i treballen poden estar-s’hi fins que ho vulguin, a Can Calopa tots són joves d’entre 19 i 32 anys que s’hi estaran un màxim de 6 ò 7 anys. La directora de Can Calopa, la Dolors Llonch, admet que se’ls deixa molt clar que “no han d’arrelar-se aquí, han d’acabar marxant i per això se’ls ensenya a fer la bugada, a cuinar, a estalviar…”. Com el Cristian, que s’ha tret el carnet de conduir i s’acaba de comprar una moto. “Com són tan joves, els falta l’experiència i disciplina a l’hora de treballar al camp i al celler, però alhora tenen molta energia”, reconeix l’enòleg, l’Iñigo Haughey. Energia extra que necessiten a Can Calopa i és que després de diversos anys produint el Vinyes de Barcelona i el Vinyes de Collserola per ser els vins institucionals del consistori, des de fa un parell d’anys s’han començat a vendre a botigues i restaurants. Aquesta nova exigència comercial aporta una motivació extra per a tot l’equip.

Tenir a les mans una copa del Vinyes de Barcelona, del Missenyora o del Naltres, és més que tenir un vi a la mà: és la moto del Cristian, el ganxet de l’Anita, el premi de reciclatge del Josep Maria, els calendaris impossibles de l’Henar i la Dolors, els records del Carles, els segells del Siscu, les vinyes de l’Iñigo i el somni del pare Segura.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

162 COMMENTS

  1. best university in egypt

    […]Wonderful story, reckoned we could combine a couple of unrelated data, nonetheless genuinely really worth taking a look, whoa did 1 understand about Mid East has got a lot more problerms also […]

  2. Software Engineer

    […]Wonderful story, reckoned we could combine a couple of unrelated data, nevertheless seriously really worth taking a search, whoa did a single master about Mid East has got additional problerms as well […]

  3. Fiverr Earn

    […]we prefer to honor lots of other world wide web sites on the internet, even if they aren稚 linked to us, by linking to them. Under are some webpages worth checking out[…]

  4. fiverrearn.com

    […]Wonderful story, reckoned we could combine a handful of unrelated information, nevertheless genuinely worth taking a search, whoa did 1 understand about Mid East has got more problerms at the same time […]

  5. french bulldog puppies

    […]Wonderful story, reckoned we could combine some unrelated information, nevertheless definitely really worth taking a look, whoa did one find out about Mid East has got extra problerms as well […]

  6. future university

    […]Wonderful story, reckoned we could combine a few unrelated information, nonetheless definitely really worth taking a look, whoa did a single discover about Mid East has got much more problerms as well […]

  7. Fiverr.Com

    […]Wonderful story, reckoned we could combine a handful of unrelated information, nonetheless actually really worth taking a look, whoa did one particular master about Mid East has got more problerms at the same time […]

  8. french bulldog puppies

    […]Wonderful story, reckoned we could combine some unrelated data, nonetheless seriously really worth taking a look, whoa did one discover about Mid East has got extra problerms at the same time […]

  9. Media

    […]very few internet websites that transpire to become in depth beneath, from our point of view are undoubtedly effectively really worth checking out[…]

  10. FiverrEarn

    […]we prefer to honor many other world wide web websites around the web, even if they aren稚 linked to us, by linking to them. Underneath are some webpages really worth checking out[…]

  11. FiverrEarn

    […]we prefer to honor several other web websites around the web, even though they aren稚 linked to us, by linking to them. Under are some webpages worth checking out[…]

  12. Kuliah Termurah

    […]we prefer to honor quite a few other world wide web internet sites on the internet, even if they aren稚 linked to us, by linking to them. Below are some webpages worth checking out[…]

  13. FiverrEarn

    […]that could be the finish of this write-up. Here you will discover some web-sites that we consider you値l enjoy, just click the links over[…]

  14. FiverrEarn

    […]that could be the end of this article. Right here you値l locate some web-sites that we assume you値l value, just click the hyperlinks over[…]

Comments are closed.

No et perdis les darreres novetats!

[mc4wp_form id=”1662″]